Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ressentiment" dins totes les àrees temàtiques
<Sexualitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI llibertat sexual, consentiment sexual i cultura del consentiment
<Ciències socials > Sexualitat>
Definició
Els significats d'aquests tres termes són els següents:
- La llibertat sexual és el dret de tota persona a prendre decisions sobre la seva sexualitat, per iniciativa pròpia i d'acord amb els seus desitjos i les seves necessitats.
. L'equivalent castellà és la libertad sexual; el francès, la liberté sexuelle, i l'anglès, the sexual freedom.
- El consentiment sexual és l'aprovació conscient i lliure que dona una persona a participar en una pràctica sexual, d'acord amb les seves pròpies normes i preferències; a més, aquest consentiment no es pot pressuposar ni deduir del seu comportament previ sinó que ha de ser explícit, i la persona que el dona el pot revocar en qualsevol moment. Es fonamenta, doncs, en la llibertat sexual de cada persona.
. Es considera que hi ha una aprovació lliure a la participació en una pràctica sexual quan s'han acordat el moment, el lloc, la durada, el tipus de pràctica, la persona o persones que hi intervindran i les precaucions que es prendran.
. L'equivalent castellà és el consentimiento sexual; el francès, le consentement sexuel, i l'anglès, the sexual consent.
- La cultura del consentiment és la cultura que reconeix plenament l'autodeterminació sexual de les persones, garanteix que el consentiment sexual sigui efectiu i assumeix socialment la responsabilitat d'erradicar totes les violències sexuals. Està estructurada, per tant, al voltant del consentiment sexual, que es considera indispensable en tota relació sexual a l'interior d'una societat.
. L'equivalent castellà és la cultura del consentimiento; el francès, la culture du consentement, i els anglesos, the consent culture i the culture of consent.
La delimitació i la caracterització d'aquests termes són bàsiques per a permetre a les víctimes (sobretot, dones) la identificació dels delictes sexuals que han viscut, de vegades sense tenir-ne una consciència plena. Els termes es converteixen d'aquesta manera en una eina més per a passar de la cultura de la violació a la cultura del consentiment.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de llibertat sexual, consentiment sexual i cultura del consentiment al Cercaterm, i també el document de criteri original, Els termes del consentiment sexual, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-termes-del-consentiment-sexual).
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca abonament, n m
- ca assentament de crèdit, n m sin. compl.
- ca crèdit, n m sin. compl.
- es abono
- es asiento de crédito
- es crédito
- fr crédit
- fr écriture de crédit
- fr inscription au crédit
- en credit
- en credit entry
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Metodologia i tècniques>
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aplanament, n m
- ca assentiment, n m sin. compl.
- es allanamiento
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Específic
-
L'aplanament o assentiment és un acte processal unilateral de la part demandada -i per aquest motiu, no requereix el consentiment de la part demandant- a partir del qual posa de manifest la voluntat de no oposar-se a la pretensió de la part actora o, si ja ho ha fet, d'abandonar la seva resistència de manera definitiva. Aquest acte té com a conseqüència principal la conformitat de la part demandada amb les pretensions de la part actora, i propicia un pronunciament judicial sobre el fons que és favorable a la pretensió exercitada per la part actora. L'aplanament es pot dur a terme en qualsevol moment del procés, ja sigui en primera instància, ja sigui en fase de recurs o bé d'execució de la sentència (art. 19.3 Llei d'enjudiciament civil [LEC]).
La viabilitat d'aquesta figura depèn de la concurrència dels tres requisits que es descriuen a continuació. a) En primer lloc, cal que sigui lícit, és a dir, que no es produeixi en frau de llei, ni tampoc no contrariï l'interès general o es faci en perjudici de terceres persones (art. 21.1 LEC). En cas d'incompliment, l'òrgan judicial ha d'emetre una interlocutòria amb el doble pronunciament següent: d'una banda, el rebuig de l'aplanament pretès per la part demandada, i, de l'altra, l'ordre de continuar el procés iniciat. b) En segon lloc, és necessari que la part demandada tingui plena capacitat processal per a poder comparèixer en el procés i dur a terme actes processals vàlids (art. 7 LEC), l'aplanament inclòs. Si compareix el procurador en nom de la part, l'aplanament únicament pot prosperar si es disposa d'un poder especial (art. 25.2.1 LEC) que el faculti per a posar de manifest la voluntat concloent dels manants (la part demandada) d'abandonar el procés; en aquest cas, el poder que s'atorga per a plets amb caràcter general no té validesa (art. 25.1.1 LEC). I c) En tercer lloc, cal que la part interessada hagi fet expressa, ja sigui oralment o bé per escrit, la voluntat d'aplanar-se, ja que en cap cas pot no ser vàlida si es porta a terme tàcitament.
Segons l'article 21 de la LEC, l'aplanament es pot manifestar de manera total o parcial. L'aplanament total es produeix quan la part demandada exterioritza la conformitat amb la pretensió de la part actora o, si se n'ha formulat més d'una, amb totes; en canvi, l'aplanament parcial té lloc quan la part demandada es mostra d'acord amb algunes de les pretensions exercitades per la part actora, però no amb totes.
L'acceptació de l'aplanament per part del tribunal produeix els efectes descrits a continuació, que inevitablement queden reduïts en els casos d'aplanament parcial. a) L'acabament del procés per la conformitat de la part demandada amb les pretensions de la part actora. Aquest efecte no es produeix en els casos d'aplanament parcial (art. 21.2 LEC) en la mesura que la manca d'assentiment amb alguna de les pretensions fa necessària la continuació del procediment en relació amb les pretensions no aplanades que encara són objecte de controvèrsia. b) L'emissió d'una sentència condemnatòria d'acord amb la demanda de la part actora (art. 21.1 LEC), que no es produeix si l'aplanament és parcial. En aquest darrer cas, només hi ha la possibilitat de sol·licitar, a instància de la part demandant, l'emissió d'una interlocutòria que reculli les pretensions a les quals la part demandada dona el seu assentiment, que és executable d'acord amb el que disposen els articles 517 i següents de la LEC. c) La sentència que es dicta s'ha de pronunciar sobre el fons, ha de ser no contradictòria i ha de produir tots els efectes de la cosa jutjada. I d) Si l'aplanament té lloc abans de la contestació de la demanda, la part demandada no ha de fer front a les costes del procés, si no és que el tribunal aprecia temeritat o mala fe en la conducta (art. 395.1 LEC); en canvi, l'emissió posterior de l'aplanament comporta, de manera inevitable, haver de satisfer les costes pel rebuig de totes les pretensions, i s'acompleix així el principi del venciment en la imputació de les costes (art. 395 LEC en relació amb l'art. 394.1 LEC).
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca aplanament a la demanda, n m
- ca assentiment a la demanda, n m
- es allanamiento a la demanda, n m
<Dret processal>
Definició
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca aprovació per assentiment, n f
- oc aprobacion per assentiment, n f
- es aprobación por asentimiento, n f
- fr approbation par consentement, n f
- en approval by common assent, n
- en approval by unanimous consent without voting, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- L'aprovació per assentiment es fa servir normalment per a propostes sobre l'ordenació del debat i, en general, per a qüestions procedimentals.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca assentament, n m
- es asentamiento
- fr établissement
- en settlement
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca assentament, n m
- es asiento
<Història>
Definició
<Geografia > Geografia humana>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca assentament, n m
- es asentamiento
- fr établissement
- en settlement
<Geografia > Geografia humana>
Definició
<Geografia > Geografia humana>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca assentament, n m
- es asentamiento
- fr établissement
- en settlement
<Geografia > Geografia humana>
Definició
<Biblioteconomia. Documentació > Tractament documental>, <Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca assentament, n m
- es asiento
<Biblioteconomia. Documentació > Tractament documental>, <Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>
