Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ret�riques" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  A1. Estats concrets: Estat francès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Referències genèriques determinades: l'Estat (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: cap d'estat (EXEMPLE), n m, f
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: un estat (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
Es considera que en català tant poden ser adequades la grafia Estat com la grafia estat, en posició no inicial de frase, si bé la tria d'una grafia o altra no és lliure sinó que respon a uns criteris generalment establerts.

Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:

(A) Grafia Estat:

A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Ex.: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat

A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Ex.: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat

(B) Grafia estat:

S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Ex.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]

Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.

Nota

  • 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
  • 2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
    . Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula&gt;).
0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  A1. Estats concrets: Estat francès (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Referències genèriques determinades: l'Estat (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: cap d'estat (EXEMPLE), n m, f
  • ca  B. Estats i referències indeterminats: un estat (EXEMPLE), n m

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Definició
Es considera que en català tant poden ser adequades la grafia Estat com la grafia estat, en posició no inicial de frase, si bé la tria d'una grafia o altra no és lliure sinó que respon a uns criteris generalment establerts.

Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:

(A) Grafia Estat:

A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Ex.: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat

A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Ex.: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat

(B) Grafia estat:

S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Ex.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]

Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.

Nota

  • 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
  • 2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
    . Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula&gt;).
èsters cítrics dels monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos èsters cítrics dels monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

  • ca  èsters cítrics dels monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos, n m pl
  • es  ésteres cítricos de los mono- y diglicéridos de los ácidos grasos
  • fr  esters citriques des mono- et diglycérides d'acides gras
  • en  citric acid esters of mono- and diglycerides of fatty acids
  • cod  E 472c

<Additius alimentaris > Emulsionant>, <Additius alimentaris > Estabilitzador>, <Additius alimentaris > Segrestant>

èsters cítrics dels monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos èsters cítrics dels monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos

<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

  • ca  èsters cítrics dels monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos, n m pl
  • es  ésteres cítricos de los mono- y diglicéridos de los ácidos grasos
  • fr  esters citriques des mono- et diglycérides d'acides gras
  • en  citric acid esters of mono- and diglycerides of fatty acids
  • cod  E 472c

<Additius alimentaris > Emulsionant>, <Additius alimentaris > Estabilitzador>, <Additius alimentaris > Segrestant>

amanida d'ànec amb cítrics amanida d'ànec amb cítrics

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida d'ànec amb cítrics
  • es  ensalada de pato con cítricos
  • fr  salade de canard aux citriques
  • it  insalata d'anatra agli agrumi
  • en  duck salad with citrus fruits
  • de  Entensalat mit Zitrusfrüchten

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida de llagostins amb vinagreta de cítrics amanida de llagostins amb vinagreta de cítrics

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de llagostins amb vinagreta de cítrics
  • es  ensalada de langostinos con vinagreta de cítricos
  • fr  salade de crevettes à la vinaigrette de citriques
  • it  insalata di mazzancolle con vinaigrette agli agrumi
  • en  prawn salad with citrus fruit vinaigrette
  • de  Garnelensalat mit Zitrusvinaigrette

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

bacallà amb alvocat, pinyons, tomàquet i cítrics bacallà amb alvocat, pinyons, tomàquet i cítrics

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bacallà amb alvocat, pinyons, tomàquet i cítrics
  • es  bacalao con aguacate, piñones, tomate y cítricos
  • fr  morue à l'avocat, aux pignons, à la tomate et aux citriques
  • it  baccalà con avocado, pinoli, pomodoro e agrumi
  • en  cod with avocado, pine nuts, tomato and citrus fruits
  • de  Stockfisch mit Avocado, Pinienkernen, Tomaten und Zitrusfrüchten

<Plats a la carta. Peix i marisc>

competències genèriques competències genèriques

<Treball > Recursos humans>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  competències genèriques, n f pl
  • ca  competències personals, n f pl
  • es  competencias generales, n f pl
  • es  competencias genéricas, n f pl
  • fr  compétences générales, n f pl
  • fr  compétences non quantitatives, n f pl
  • fr  compétences non techniques, n f pl
  • en  generic competences, n pl
  • en  generic skills, n pl
  • en  people skills, n pl
  • en  people-oriented skills, n pl
  • en  personal skills, n pl
  • en  soft skills

<Treball > Recursos humans>

Definició
Competències d'una persona amb relació a la seva personalitat i la seva capacitat de comunicació i de relació en la seva activitat professional.
competències generals competències generals

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  competències generals, n f pl
  • ca  competències genèriques, n f pl
  • ca  competències transversals, n f pl
  • es  competencias generales, n f pl
  • es  competencias genéricas, n f pl
  • es  competencias transversales, n f pl
  • en  general competences, n pl
  • en  general competencies, n pl
  • en  generic competences, n pl
  • en  generic competencies, n pl
  • en  transferable skills, n pl

<Gestió universitària > Avaluació / Assessment>

estructures rítmiques estructures rítmiques

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Didàctica de l'educació física: Català-castellà-francès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2003. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-932915-1-X

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  estructures rítmiques, n f pl
  • es  estructuras rítmicas, n f pl
  • fr  structures rythmiques, n f pl

<Didàctica de l'educació física>