Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "reviure" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatet, n m
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • nc  Acanthospis taenia
  • nc  Cobitis taenia
  • es  colmilleja
  • es  locha
  • fr  loche de rivière
  • fr  loche épineuse
  • fr  mord-pierre
  • fr  perce-pierre
  • en  spine loach
  • en  spined loach

<Peixos > Cobítids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatet, n m
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • nc  Acanthospis taenia
  • nc  Cobitis taenia
  • es  colmilleja
  • es  locha
  • fr  loche de rivière
  • fr  loche épineuse
  • fr  mord-pierre
  • fr  perce-pierre
  • en  spine loach
  • en  spined loach

<Peixos > Cobítids>

goril·la del riu Cross goril·la del riu Cross

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  goril·la del riu Cross, n m
  • es  gorila occidental del río Cross, n m
  • fr  gorille de la rivière Cross, n m
  • en  Cross river gorilla, n
  • nc  Gorilla gorilla diehli

<Mamífers > Primats > Homínids>

goril·la del riu Cross goril·la del riu Cross

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  goril·la del riu Cross, n m
  • es  gorila occidental del río Cross, n m
  • fr  gorille de la rivière Cross, n m
  • en  Cross river gorilla, n
  • nc  Gorilla gorilla diehli

<Mamífers > Primats > Homínids>

grava de riu grava de riu

<Indústria dels materials de la construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  grava de riu, n f
  • es  grava de río
  • fr  gravier de rivière
  • en  river gravel

<Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

gwich'in gwich'in

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gwich'in
  • ca  kutchin sin. compl.
  • ca  loucheux sin. compl.
  • ca  takudh sin. compl.
  • ca  tukudh sin. compl.
  • cy  Gwich'in
  • cy  Kutchin sin. compl.
  • cy  Loucheux sin. compl.
  • cy  Takudh sin. compl.
  • cy  Tukudh sin. compl.
  • de  Gwich'in
  • de  Gwitchin sin. compl.
  • de  Kutchin sin. compl.
  • de  Loucheux sin. compl.
  • de  Takudh sin. compl.
  • de  Tukudh sin. compl.
  • en  Gwich'in
  • en  Gwichin sin. compl.
  • en  Gwitchin sin. compl.
  • en  Kutchin sin. compl.
  • en  Loucheux sin. compl.
  • en  Takudh sin. compl.
  • en  Tukudh sin. compl.
  • es  cuchín
  • es  gwich'in sin. compl.
  • es  kutchin sin. compl.
  • es  loucheux sin. compl.
  • es  takudh sin. compl.
  • es  tukudh sin. compl.
  • eu  gwich'inera
  • eu  gwich'ine sin. compl.
  • eu  kutchin sin. compl.
  • eu  loucheux sin. compl.
  • eu  takudh sin. compl.
  • eu  tukudh sin. compl.
  • fr  gwichʾin
  • fr  kutchin sin. compl.
  • fr  kutchin de la rivière crow sin. compl.
  • fr  loucheaux sin. compl.
  • fr  loucheux sin. compl.
  • fr  takudh sin. compl.
  • fr  tukudh sin. compl.
  • gl  gwich'in
  • gl  kutchin sin. compl.
  • gl  loucheux sin. compl.
  • gl  takudh sin. compl.
  • gl  tukudh sin. compl.
  • gn  gwichin
  • gn  kutchin sin. compl.
  • gn  loucheux sin. compl.
  • gn  takudh sin. compl.
  • gn  tukudh sin. compl.
  • it  gwich'in
  • it  kutchin sin. compl.
  • it  loucheux sin. compl.
  • it  takudh sin. compl.
  • it  tukudh sin. compl.
  • pt  gwich'in
  • pt  kutchin sin. compl.
  • pt  loucheux sin. compl.
  • pt  takudh sin. compl.
  • pt  tukudh sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

A la zona canadenca, el gwich'in se sol conèixer amb els noms loucheux o takudh.

El gwich'in d'Alaska i el del Canadà constitueixen dues varietats dialectals diferenciades que són, respectivament, l'occidental (amb uns 300 parlants) i l'oriental (amb uns 400 parlants).

En algunes comunitats, només les generacions grans parlen gwich'in. En d'altres, la llengua encara es transmet als infants i s'ensenya a les escoles.

El primer alfabet va ser elaborat per un missioner anglicà al segle XIX i només el coneixen els parlants més grans. Actualment se n'empra una versió moderna (de l'any 1960) més consistent.
jutge de rial | jutge de rial, jutgessa de rial jutge de rial | jutge de rial, jutgessa de rial

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jutge de rial | jutge de rial, jutgessa de rial, n m, f
  • es  juez de ría
  • fr  juge à la rivière
  • en  water jump judge

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definició
Jutge d'obstacles situat al costat d'un rial, que s'encarrega de controlar que els participants el salten correctament.
jutge de rial | jutge de rial, jutgessa de rial jutge de rial | jutge de rial, jutgessa de rial

<07 Pentatló modern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  jutge de rial | jutge de rial, jutgessa de rial, n m, f
  • es  juez de ría | juez de ría, jueza de ría
  • fr  juge à la rivière
  • en  water jump judge

<Esport > 07 Pentatló modern>

Definició
Jutge d'obstacles de la prova d'hípica situat al costat d'un rial, que s'encarrega de controlar que els participants el saltin correctament.
llamprea llamprea

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llamprea, n f
  • ca  ammocet [larva], n m sin. compl.
  • ca  clapissar [larva], n m sin. compl.
  • ca  cuc de gleva [larva], n m sin. compl.
  • ca  llamprea de riu, n f sin. compl.
  • ca  llamprereta, n f sin. compl.
  • ca  llampreró, n m sin. compl.
  • ca  llampresa, n f sin. compl.
  • ca  llampresa de riu, n f sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  llepapedres, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  clapissà [larva], n m var. ling.
  • ca  cuch de gleva [larva], n m var. ling.
  • ca  llamprega, n f var. ling.
  • nc  Lampetra fluviatilis
  • nc  Ammocoetes branchialis [larva] var. ling.
  • nc  Petromyzon fluviatilis var. ling.
  • nc  Petromyzon planeri var. ling.
  • es  lamprea de río
  • es  lamprehuela
  • es  lampreílla
  • fr  lamproie de rivière
  • en  river lamprey

<Llampreses > Petromizòntids>

Nota

  • L'ammocet és la larva de la llamprea. Durant molt de temps fou considerada com un gènere a part (Ammocoetes).

    Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - clapissar [larva] (DCVB): Tarragona
llamprea llamprea

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llamprea, n f
  • ca  ammocet [larva], n m sin. compl.
  • ca  clapissar [larva], n m sin. compl.
  • ca  cuc de gleva [larva], n m sin. compl.
  • ca  llamprea de riu, n f sin. compl.
  • ca  llamprereta, n f sin. compl.
  • ca  llampreró, n m sin. compl.
  • ca  llampresa, n f sin. compl.
  • ca  llampresa de riu, n f sin. compl.
  • ca  llampuga, n f sin. compl.
  • ca  llepapedres, n m sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • ca  clapissà [larva], n m var. ling.
  • ca  cuch de gleva [larva], n m var. ling.
  • ca  llamprega, n f var. ling.
  • nc  Lampetra fluviatilis
  • nc  Ammocoetes branchialis [larva] var. ling.
  • nc  Petromyzon fluviatilis var. ling.
  • nc  Petromyzon planeri var. ling.
  • es  lamprea de río
  • es  lamprehuela
  • es  lampreílla
  • fr  lamproie de rivière
  • en  river lamprey

<Llampreses > Petromizòntids>

Nota

  • L'ammocet és la larva de la llamprea. Durant molt de temps fou considerada com un gènere a part (Ammocoetes).

    Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - clapissar [larva] (DCVB): Tarragona