Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ridaura" dins totes les àrees temàtiques

fregament de rodolament fregament de rodolament

<Física > Mecànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  fregament de rodolament, n m
  • ca  fricció de rodolament, n f
  • es  fricción de rodadura
  • es  rozamiento de rodadura
  • fr  frottement de roulement
  • en  rolling friction

<Física > Mecànica>

Definició
Fregament d'un cos que rodola sobre un altre.
herba bormera herba bormera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba bormera, n f
  • ca  ridorta, n f alt. sin.
  • ca  ridorta forta, n f alt. sin.
  • ca  vidalba, n f alt. sin.
  • ca  vidalba recta, n f alt. sin.
  • ca  vidiella, n f alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • nc  Clematis recta L.

<Botànica > ranunculàcies>

herba bormera herba bormera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba bormera, n f
  • ca  ridorta, n f alt. sin.
  • ca  ridorta forta, n f alt. sin.
  • ca  vidalba, n f alt. sin.
  • ca  vidalba recta, n f alt. sin.
  • ca  vidiella, n f alt. sin.
  • ca  virumbelles, n f pl alt. sin.
  • ca  didorta, n f var. ling.
  • ca  vidauba, n f var. ling.
  • nc  Clematis recta L.

<Botànica > ranunculàcies>

isauri | isàuria isauri | isàuria

<Geografia > Geografia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  isauri | isàuria, n m, f
  • es  isauro | isaura, n m, f
  • fr  Isaurien | Isaurienne, n m, f
  • en  Isaurian, n

<Geografia > Geografia humana>

Definició
Habitant de de la regió històrica d'Isàuria, a l'Àsia Menor.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llúpol, n m
  • ca  boca de llop, n f sin. compl.
  • ca  esparga, n f sin. compl.
  • ca  espàrgol, n m sin. compl.
  • ca  herba cervesera, n f sin. compl.
  • ca  cervesa, n f alt. sin.
  • ca  cervesera, n f alt. sin.
  • ca  cervesina, n f alt. sin.
  • ca  escanyapoll, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolla, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolles, n m alt. sin.
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espargolera, n f alt. sin.
  • ca  espàrgols, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  esquellerina, n f alt. sin.
  • ca  esquellerinc, n m alt. sin.
  • ca  flor de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  guilleuma, n f alt. sin.
  • ca  herba de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cervesa, n f alt. sin.
  • ca  llobet, n m alt. sin.
  • ca  llúpols, n m pl alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  tàrrec de bou, n m alt. sin.
  • ca  tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
  • ca  vidalba, n f alt. sin.
  • ca  vidàrria, n f alt. sin.
  • ca  aspàrguls, n m pl var. ling.
  • ca  cerreza, n f var. ling.
  • ca  cervera, n f var. ling.
  • ca  espàrec bort, n m var. ling.
  • ca  llubet, n m var. ling.
  • ca  lubet, n m var. ling.
  • ca  lubets, n m pl var. ling.
  • ca  pàrgols, n m pl var. ling.
  • ca  vidarría, n f var. ling.
  • ca  vidaula, n f var. ling.
  • ca  vidaules, n f pl var. ling.
  • ca  vidaures, n f pl var. ling.
  • nc  Humulus lupulus L.

<Botànica > cannabàcies>

llúpol llúpol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llúpol, n m
  • ca  boca de llop, n f sin. compl.
  • ca  esparga, n f sin. compl.
  • ca  espàrgol, n m sin. compl.
  • ca  herba cervesera, n f sin. compl.
  • ca  cervesa, n f alt. sin.
  • ca  cervesera, n f alt. sin.
  • ca  cervesina, n f alt. sin.
  • ca  escanyapoll, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolla, n m alt. sin.
  • ca  escanyapolles, n m alt. sin.
  • ca  espareguera, n f alt. sin.
  • ca  espargolera, n f alt. sin.
  • ca  espàrgols, n m pl alt. sin.
  • ca  espàrrec bord, n m alt. sin.
  • ca  esquellerina, n f alt. sin.
  • ca  esquellerinc, n m alt. sin.
  • ca  flor de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  guilleuma, n f alt. sin.
  • ca  herba de cervesa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cervesa, n f alt. sin.
  • ca  llobet, n m alt. sin.
  • ca  llúpols, n m pl alt. sin.
  • ca  parra, n f alt. sin.
  • ca  tàrrec de bou, n m alt. sin.
  • ca  tàrrecs de bou, n m pl alt. sin.
  • ca  vidalba, n f alt. sin.
  • ca  vidàrria, n f alt. sin.
  • ca  aspàrguls, n m pl var. ling.
  • ca  cerreza, n f var. ling.
  • ca  cervera, n f var. ling.
  • ca  espàrec bort, n m var. ling.
  • ca  llubet, n m var. ling.
  • ca  lubet, n m var. ling.
  • ca  lubets, n m pl var. ling.
  • ca  pàrgols, n m pl var. ling.
  • ca  vidarría, n f var. ling.
  • ca  vidaula, n f var. ling.
  • ca  vidaules, n f pl var. ling.
  • ca  vidaures, n f pl var. ling.
  • nc  Humulus lupulus L.

<Botànica > cannabàcies>

Pisaura mirabilis Pisaura mirabilis

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  Pisaura mirabilis
  • es  aranya lobo
  • fr  pisaure admirable
  • en  nursery web spider
  • nc  Pisaura listeri
  • nc  Pisaura mirabilis

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
pla de rodolament pla de rodolament

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pla de rodolament, n m
  • es  plano de rodadura
  • fr  plan de roulement
  • en  running plane
  • en  running surface

<Transport ferroviari>

Definició
Superfície imaginària determinada pels caps dels raïls, que es pren com a punt de referència de mesures verticals aplicades a vehicles o a instal·lacions.
resistència al rodolament resistència al rodolament

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  resistència al rodolament, n f
  • es  resistencia a la rodadura
  • en  rolling resistance

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Força que s'oposa a l'avanç d'un automòbil i que cal vèncer per a mantenir les rodes rodant sobre el paviment.

Depèn del pneumàtic i del paviment, però sobretot del pes sobre la roda. Creix lleugerament si augmenta la velocitat. El seu valor varia entre 10 i 15 kgf per tona de pes del vehicle en bons paviments, però pot arribar a 20 o 30 kgf per tona en carreteres sense pavimentar o amb paviments molt irregulars.
rifadura rifadura

<Transports > Transport marítim>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  rifadura, n f
  • es  rifadura

<Transports > Transport marítim>

Definició
Efecte d'estripar-se una vela a causa de la violència del vent.