Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "riquerar" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Definició (1): Sinonímia i riquesa lèxica
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>
Definició
En teminografia, això té implicacions tant en la tria de les forms dels termes (és a dir, en les referències a altres termes) com en el lèxic comú utilitzat (l'anomenada riquesa lèxica):
(1) En els termes, convé utilitzar sempre la denominació primera de la fitxa (és a dir, la denominació marcada com a més adequada o bé la primera alfabètica, en cas que n'hi hagi diverses d'igualment adequades).
Ex.: A partir de la fitxa de accident de treball (en què accident de treball i accident laboral són denominacions sinònimes i accident de treball surt en primer lloc per qüestions alfabètiques), no és adequada la definició següent per a indemnització: *"Compensació econòmica que rescabala un treballador d'alguna circumstància laboral [...], com ara [...] un accident laboral o determinades despeses". És preferible: "Compensació econòmica que rescabala un treballador d'alguna circumstància laboral [...], com ara [...] un accident de treball o determinades despeses".
(2) En les paraules i les construccions de lèxic comú subjectes a sinonímia, convé triar-ne una i utilitzar-la de manera sistemàtica. Els criteris de tria solen ser el tractament que en fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, l'extensió dialectal de cada sinònim i també la freqüència d'ús.
Ex.: Les dues definicions següents no són coherents: platja barra *"Platja formada a les lleres de poc cabal on l'onatge crea una barra de sorra contra la qual trenquen les ones" i barra litoral *"Barra longitudinal [...] no gaire allunyada de la costa, que fa rompre les onades en condicions d'alta energia". És preferible una mateixa solució per a totes dues; per raons de freqüència, platja barra "[...] contra la qual trenquen les ones" i barra litoral "[...] que fa trencar les ones en condicions d'alta energia".
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Definició (2): Referència a altres denominacions; CRITERI Definició (3): Autoreferència, i CRITERI Definició (4): Circularitat i prova de la substitució.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Sinonímia, referència a altres denominacions i autoreferència, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/definicio-sinonimia.pdf).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca acantisita roquera, n f
- es acantisita roquero
- fr xénique des rochers
- en New Zealand rockwren
- de Felsenstummelschwanz
- nc Xenicus gilviventris
<36.001 Ocells > Passeriformes > Acantisítids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca acantisita roquera, n f
- es acantisita roquero
- fr xénique des rochers
- en New Zealand rockwren
- de Felsenstummelschwanz
- nc Xenicus gilviventris
<36.001 Ocells > Passeriformes > Acantisítids>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la morella roquera (Parietaria judaica), n f
- ca al·lèrgia a l'herba de Nostra Dona (Parietaria judaica), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a l'herba de paret (Parietaria judaica), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a l'herba de Sant Pere (Parietaria judaica), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a l'herba del cargol (Parietaria judaica), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la cama-roja (Parietaria judaica), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la caragolera (Parietaria judaica), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la granadella (Parietaria judaica), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la parietària (Parietaria judaica), n f sin. compl.
- es alergia a parietaria (Parietaria judaica), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 93121000135104
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la morella roquera (Parietaria officinalis), n f
- ca al·lèrgia a la morella (Parietaria officinalis), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la parietària (Parietaria officinalis), n f sin. compl.
- es alergia a cañarroya (Parietaria officinalis), n f
- es alergia a parietaria (Parietaria officinalis), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 102101000135106
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca amarant roquer, n m
- es amaranta roquera
- fr amarante des rochers
- en rock firefinch
- de Felsenamarant
- nc Lagonosticta sanguinodorsalis
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca amarant roquer, n m
- es amaranta roquera
- fr amarante des rochers
- en rock firefinch
- de Felsenamarant
- nc Lagonosticta sanguinodorsalis
<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aranya de cap negre, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya roquera, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- es araña de cabeza negra
- es víbora
- fr vive rayée
- en streaked weever
- nc Trachinus radiatus
<Peixos>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya de cap negre, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de roca, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya roquera, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya capruda, n f var. ling.
- ca aranya capsuda, n f var. ling.
- ca aranya sugra, n f var. ling.
- ca araña, n f var. ling.
- ca arañya de cap negre, n f var. ling.
- ca arañya negra, n f var. ling.
- nc Trachinus radiatus
- nc Trachinus Cirrosus var. ling.
- es araña de cabeza negra
- es vibora
- es víbora
- fr vive à tête rayonnée
- fr vive rayée
- en starry weever
- en streaked weever
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (FAUNAICT): Tarragona
- araña (ACN10): Vinarós
- aranya capçuda (DCVB-E): Barcelona
- aranya capçuda (DELC2): "pescadors de Barcelona"
- aranya capçuda (FAUNAICT): Barcelona
- aranya de cap negre (DCVB-E): Mallorca, Menorca
- aranya de cap negre (FAUNAICT): Menorca
- arañya de cap negre (RPCE3): Mallorca
- aranya de roca (DCVB-E): València
- aranya negra (DCVB-E): Eivissa, València
- aranya negra (DELC2): Balears
- arañya negra (RPCE3): Eivissa
- aranya sardinera (BALEARES2): Menorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aranya de cap negre, n f
- ca aranya, n f sin. compl.
- ca aranya capçuda, n f sin. compl.
- ca aranya de roca, n f sin. compl.
- ca aranya negra, n f sin. compl.
- ca aranya roquera, n f sin. compl.
- ca aranya sardinera, n f sin. compl.
- ca aranya capruda, n f var. ling.
- ca aranya capsuda, n f var. ling.
- ca aranya sugra, n f var. ling.
- ca araña, n f var. ling.
- ca arañya de cap negre, n f var. ling.
- ca arañya negra, n f var. ling.
- nc Trachinus radiatus
- nc Trachinus Cirrosus var. ling.
- es araña de cabeza negra
- es vibora
- es víbora
- fr vive à tête rayonnée
- fr vive rayée
- en starry weever
- en streaked weever
<Peixos > Traquínids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- aranya (FAUNAICT): Tarragona
- araña (ACN10): Vinarós
- aranya capçuda (DCVB-E): Barcelona
- aranya capçuda (DELC2): "pescadors de Barcelona"
- aranya capçuda (FAUNAICT): Barcelona
- aranya de cap negre (DCVB-E): Mallorca, Menorca
- aranya de cap negre (FAUNAICT): Menorca
- arañya de cap negre (RPCE3): Mallorca
- aranya de roca (DCVB-E): València
- aranya negra (DCVB-E): Eivissa, València
- aranya negra (DELC2): Balears
- arañya negra (RPCE3): Eivissa
- aranya sardinera (BALEARES2): Menorca
