Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ritual" dins totes les àrees temàtiques

assegurança mútua

<Economia > Finances > Assegurances>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca assegurança mútua, n f
es seguro mutuo
en fraternal insurance
en mutual benefit insurance
en mutual insurance

<Assegurances > Assegurança privada>

Definició

Sistema d'assegurança pel qual tots els assegurats esdevenen membres de l'entitat asseguradora sota contracte i paguen les primes a un fons comú del qual es paguen les indemnitzacions.

assimilació recíproca

<Llengua > Lingüística>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca assimilació recíproca, n f
es asimilación regresiva
fr assimilation réciproque
en mutual assimilation

<Lingüística>

Definició

Assimilació mútua entre dos sons.

Nota

Per exemple, FACTU > fait > feit > fet.

assistència mútua

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca assistència mútua, n f
ca assistència col·lectiva, n f sin. compl.
es asistencia mutua
en mutual assistance

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició

Assistència obligatòria en l'àmbit militar o econòmic que s'estableix entre els estats que signen un tractat internacional.

atrèsia mitral

<Anatomia > Embriologia>, <Cardiologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca atrèsia mitral, n f

<Anatomia > Embriologia>, <Cardiologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definició

Manca de comunicació entre l'aurícula i el ventricle esquerres; es combina amb altres malformacions del cor.

bidual

<Matemàtiques>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bidual, adj
es bidual
en bidual

<Matemàtiques>

blackfoot

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca blackfoot
ca blackfeet sin. compl.
ca blackfoot ritwan sin. compl.
ca piegan sin. compl.
ca pikanii sin. compl.
ca siksika sin. compl.
cy Blackfoot
cy Blackfeet sin. compl.
cy Blackfoot ritwan sin. compl.
cy Piegan sin. compl.
cy Pikanii sin. compl.
cy Siksika sin. compl.
de Blackfoot
de Blackfeet sin. compl.
de Blackfoot Ritwan sin. compl.
de Blood sin. compl.
de Piegan sin. compl.
de Pikanii sin. compl.
de Siksika sin. compl.
en Blackfoot
en Blackfeet sin. compl.
en Piegan sin. compl.
en Pikanii sin. compl.
en Siksika sin. compl.
es piesnegros
es blackfeet sin. compl.
es blackfoot sin. compl.
es blackfoot ritwan sin. compl.
es piegan sin. compl.
es pikanii sin. compl.
es siksika sin. compl.
eu blackfootera
eu blackfeet sin. compl.
eu blackfoot sin. compl.
eu blackfoot ritwan sin. compl.
eu piegan sin. compl.
eu pikanii sin. compl.
eu siksika sin. compl.
fr pied-noir
fr blackfeet sin. compl.
fr blackfoot sin. compl.
fr blackfoot ritwan sin. compl.
fr peigan sin. compl.
fr pikanii sin. compl.
fr siksika sin. compl.
gl blackfoot
gl blackfeet sin. compl.
gl blackfoot ritwan sin. compl.
gl piegan sin. compl.
gl pikanii sin. compl.
gl siksika sin. compl.
gn vlackfoot
gn piegan sin. compl.
gn pikanii sin. compl.
gn siksika sin. compl.
gn vlackfeet sin. compl.
gn vlackfoot ritwan sin. compl.
it blackfoot
it blackfeet sin. compl.
it blackfoot ritwan sin. compl.
it lingua dei piedi neri sin. compl.
it piegan sin. compl.
it pikanii sin. compl.
it siksiká sin. compl.
pt blackfoot
pt blackfeet sin. compl.
pt blackfoot ritwan sin. compl.
pt piegan sin. compl.
pt pikanii sin. compl.
pt siksika sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Àlgica > Algonquina>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

La família àlgica és una de les més extenses de l'Amèrica del Nord. Dins de la família, la branca algonquina s'estén des de la costa septentrional de Califòrnia fins a la costa atlàntica, i des de Labrador i la regió subàrtica fins al nord de Mèxic i Carolina del Sud. Les llengües de la branca algonquina són entre les més estudiades a l'Amèrica del Nord, ja que van ser les primeres amb què els europeus van tenir un contacte llarg. En tenim informes de missioners des del segle XVII.

El blackfoot està integrat per dos dialectes principals: el pikanii (a Montana i a Alberta) i el siksika (a Alberta).

Es calcula que a la reserva Blackfeet de Montana, als Estats Units, ja no hi resten més d'un centenar de parlants de blackfoot. A les ubicacions canadenques, només part de la població (uns 8.000 dels 14.000 integrants del grup ètnic) parla la llengua, però encara es transmet als infants, per la qual cosa es considera una llengua viable almenys durant unes dècades. Tots els blackfoots parlen anglès i, en algunes zones, han adoptat el cree.

Les diferències generacionals en la llengua parlada són força marcades, fins al punt que la parla dels grans i la dels joves reben noms diferents: blackfoot antic i nou blackfoot.

Es fan intents de revitalització de la llengua que consisteixen, sobretot, a ensenyar-la a les escoles de la comunitat.

capa activa

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca capa activa, n f
ca capa actual, n f sin. compl.
ca tema actiu, n m sin. compl.
es capa activa
es capa actual
es tema activo
en active layer
en active theme
en current layer

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica>, <Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Disseny assistit per ordinador>

Definició

Capa a la qual s'apliquen les operacions que s'efectuen en cada moment.

Nota

1. En disseny assistit per ordinador, per definició, sempre hi ha d'haver una única capa activa.

2. En els sistemes d'informació geogràfica, el concepte de capa activa s'utilitza només en alguns programes, mentre que, en d'altres, la capa a la qual s'aplica una determinada operació s'especifica un cop iniciada o bé, si es tracta d'una operació de consulta, l'operació retorna informació de totes les capes presents a la vista o l'entorn de visualització. Segons la implementació que fa cada programa del concepte de capa activa, no és obligatori que hi hagi sempre una capa activa, ni tampoc que n'hi hagi d'haver una de sola a cada moment.

3. La denominació tema actiu és pròpia només d'alguns programes de sistemes d'informació geogràfica.

4. La denominació capa actual s'utilitza només en disseny assistit per ordinador.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

capa activa

<Ciències de la Terra>

ca capa activa, n f
ca capa actual, n f sin. compl.
ca tema actiu, n m sin. compl.
es capa activa
es capa actual
es tema activo
en active layer
en active theme
en current layer

Definició

Capa a la qual s'apliquen les operacions que s'efectuen en cada moment.

Nota

1. En disseny assistit per ordinador, per definició, sempre hi ha d'haver una única capa activa.

2. En els sistemes d'informació geogràfica, el concepte de capa activa s'utilitza només en alguns programes, mentre que, en d'altres, la capa a la qual s'aplica una determinada operació s'especifica un cop iniciada o bé, si es tracta d'una operació de consulta, l'operació retorna informació de totes les capes presents a la vista o l'entorn de visualització. Segons la implementació que fa cada programa del concepte de capa activa, no és obligatori que hi hagi sempre una capa activa, ni tampoc que n'hi hagi d'haver una de sola a cada moment.

3. La denominació tema actiu és pròpia només d'alguns programes de sistemes d'informació geogràfica.

4. La denominació capa actual s'utilitza només en disseny assistit per ordinador.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

capa activa

ca capa activa, n f
ca capa actual, n f sin. compl.
ca tema actiu, n m sin. compl.
es capa activa
es capa actual
es tema activo
en active layer
en active theme
en current layer

Definició

Capa a la qual s'apliquen les operacions que s'efectuen en cada moment.

Nota

1. En disseny assistit per ordinador, per definició, sempre hi ha d'haver una única capa activa.

2. En els sistemes d'informació geogràfica, el concepte de capa activa s'utilitza només en alguns programes, mentre que, en d'altres, la capa a la qual s'aplica una determinada operació s'especifica un cop iniciada o bé, si es tracta d'una operació de consulta, l'operació retorna informació de totes les capes presents a la vista o l'entorn de visualització. Segons la implementació que fa cada programa del concepte de capa activa, no és obligatori que hi hagi sempre una capa activa, ni tampoc que n'hi hagi d'haver una de sola a cada moment.

3. La denominació tema actiu és pròpia només d'alguns programes de sistemes d'informació geogràfica.

4. La denominació capa actual s'utilitza només en disseny assistit per ordinador.
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8

capacitat real

<TIC > Informàtica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca capacitat real
en actual capacity

<Localització > Fraseologia>