Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "roma" dins totes les àrees temàtiques

herba escombrera herba escombrera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba escombrera, n f
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  escombra, n f sin. compl.
  • ca  granellons, n m pl sin. compl.
  • ca  granera, n f sin. compl.
  • ca  herba de graneres, n f sin. compl.
  • ca  herba granera, n f sin. compl.
  • ca  raspallera, n f sin. compl.
  • ca  baleges, n f pl alt. sin.
  • ca  baleja, n f alt. sin.
  • ca  bracella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  bracera fina, n f alt. sin.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  cabeçudes, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea raspallera, n f alt. sin.
  • ca  escoba, n f alt. sin.
  • ca  escobes, n f pl alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  granadisses, n f pl alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de fer ramassos, n f alt. sin.
  • ca  herba ramassera, n f alt. sin.
  • ca  marxinera, n f alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  raspall, n m alt. sin.
  • ca  raspallera vera, n f alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  centaura raspallera, n f var. ling.
  • ca  grenallons, n m pl var. ling.
  • ca  rasparella, n f var. ling.
  • nc  Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
  • nc  Centaurea salmantica L. sin. compl.
  • nc  Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
  • nc  Microlonchus clusii Spach var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

herba escombrera herba escombrera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba escombrera, n f
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  escombra, n f sin. compl.
  • ca  granellons, n m pl sin. compl.
  • ca  granera, n f sin. compl.
  • ca  herba de graneres, n f sin. compl.
  • ca  herba granera, n f sin. compl.
  • ca  raspallera, n f sin. compl.
  • ca  baleges, n f pl alt. sin.
  • ca  baleja, n f alt. sin.
  • ca  bracella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  bracera fina, n f alt. sin.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  cabeçudes, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea raspallera, n f alt. sin.
  • ca  escoba, n f alt. sin.
  • ca  escobes, n f pl alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  granadisses, n f pl alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de fer ramassos, n f alt. sin.
  • ca  herba ramassera, n f alt. sin.
  • ca  marxinera, n f alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  raspall, n m alt. sin.
  • ca  raspallera vera, n f alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  centaura raspallera, n f var. ling.
  • ca  grenallons, n m pl var. ling.
  • ca  rasparella, n f var. ling.
  • nc  Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
  • nc  Centaurea salmantica L. sin. compl.
  • nc  Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
  • nc  Microlonchus clusii Spach var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

llengua bovina llengua bovina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua bovina, n f
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella longifòlia, n f alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romeda, n f alt. sin.
  • ca  romedes, n f pl alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  ruibarbre, n m alt. sin.
  • ca  ribardo, n m var. ling.
  • nc  Rumex longifolius DC. in Lam. et DC.
  • nc  Rumex domesticus Hartm. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

llengua bovina llengua bovina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua bovina, n f
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella longifòlia, n f alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romeda, n f alt. sin.
  • ca  romedes, n f pl alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  ruibarbre, n m alt. sin.
  • ca  ribardo, n m var. ling.
  • nc  Rumex longifolius DC. in Lam. et DC.
  • nc  Rumex domesticus Hartm. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

llengua bovina llengua bovina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua bovina, n f
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  lleparades, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella de fulla grossa, n f alt. sin.
  • ca  paradella obtusifòlia, n f alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  ruibarbre, n m alt. sin.
  • ca  Santes Maries, n f pl alt. sin.
  • ca  panadelles, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex obtusifolius L.
  • nc  Rumex friesii Gren. et Godr. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

llengua bovina llengua bovina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua bovina, n f
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  lleparades, n f pl alt. sin.
  • ca  paradella, n f alt. sin.
  • ca  paradella de fulla grossa, n f alt. sin.
  • ca  paradella obtusifòlia, n f alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  pradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romàs, n m alt. sin.
  • ca  ruibarbre, n m alt. sin.
  • ca  Santes Maries, n f pl alt. sin.
  • ca  panadelles, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex obtusifolius L.
  • nc  Rumex friesii Gren. et Godr. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella, n f
  • ca  fulles de Santa Maria, n f pl sin. compl.
  • ca  pradella, n f sin. compl.
  • ca  romàs, n m sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romes, n f pl alt. sin.
  • nc  Rumex sp. pl.

<Botànica > poligonàcies>

paradella paradella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella, n f
  • ca  fulles de Santa Maria, n f pl sin. compl.
  • ca  pradella, n f sin. compl.
  • ca  romàs, n m sin. compl.
  • ca  agrella, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua de vaca, n f alt. sin.
  • ca  llengües de bou, n f pl alt. sin.
  • ca  paradelles, n f pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  romes, n f pl alt. sin.
  • nc  Rumex sp. pl.

<Botànica > poligonàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella, n f
  • ca  paradella alpina, n f alt. sin.
  • ca  rapòntic, n m alt. sin.
  • ca  rodiets, n m pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  ruibarbre, n m alt. sin.
  • ca  ruibarbre comú, n m alt. sin.
  • ca  ruibarbre de frare, n m alt. sin.
  • ca  sarró, n m alt. sin.
  • ca  rapontic, n m var. ling.
  • ca  ribarbo comú, n m var. ling.
  • ca  ruibarbo comú, n m var. ling.
  • ca  sarro, n m var. ling.
  • nc  Rumex pseudoalpinus Höfft
  • nc  Rumex alpinus auct. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

paradella paradella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paradella, n f
  • ca  paradella alpina, n f alt. sin.
  • ca  rapòntic, n m alt. sin.
  • ca  rodiets, n m pl alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  ruibarbre, n m alt. sin.
  • ca  ruibarbre comú, n m alt. sin.
  • ca  ruibarbre de frare, n m alt. sin.
  • ca  sarró, n m alt. sin.
  • ca  rapontic, n m var. ling.
  • ca  ribarbo comú, n m var. ling.
  • ca  ruibarbo comú, n m var. ling.
  • ca  sarro, n m var. ling.
  • nc  Rumex pseudoalpinus Höfft
  • nc  Rumex alpinus auct. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>