Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "romanalla" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida tèbia de turbot amb samfaina i vinagreta de Mòdena
- es ensalada templada de rodaballo con pisto y vinagreta de Módena
- fr salade tiède de turbot à la ratatouille et à la vinaigrette de Modena
- it insalata tiepida di rombo con samfaina e vinaigrette di Modena (intingolo di peperoni, melanzane, pomodoro e cipolle)
- en turbot warm salad with samfaina and Modena vinaigrette (pepper, aubergine, tomatoe and onion stew)
- de lauwarmer Steinbuttsalat mit Samfaina und Balsamessigvinaigrette (katalanisches Ratatouille)
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca anoner pinya, n m
- ca ata, n m sin. compl.
- ca xirimoier pinya, n m sin. compl.
- es anón, n m
- es anona, n f
- es anona azucarada, n f
- es anona blanca, n f
- es anona de Castilla, n f
- es anonillo, n m
- es anono, n m
- es atá, n m
- es até, n m
- es atemoya, n f
- es ates, n m
- es cachimán, n m
- es candón, n m
- es candongo, n m
- es chirimoya, n f
- es chirimoyo, n m
- es corazón cimarrón, n m
- es fruta de condesa, n f
- es fruta del conde, n f
- es mocuyo, n m
- es poshte, n m
- es riñón, n m
- es samaralla, n f
- es saramollo, n m
- es saramuyo, n m var. ling.
- fr annone écailleuse, n f
- fr atte, n f
- fr attier, n m
- fr cachiman canelle, n m
- fr cachiment canelle, n m
- fr corossol, n m
- fr corossolier écailleux, n m
- fr pomme canelle, n f
- fr pommier canelle, n m
- fr pomme-cannelle, n f var. ling.
- pt fruta-pinha, n f
- ptBR ata, n f
- ptBR fruta-de-conde, n f
- ptBR fruta-do-conde, n f
- ptBR pinha, n f
- ptBR pinha-ata, n f
- ptBR pinheira, n f
- en apple bush, n
- en caneel apple, n
- en custard apple, n
- en scaly custard apple, n
- en sugar apple, n
- en sweetsop, n
- de Rahmapfel, n m
- de Süßsack, n m
- de Zimtapfel, n m
- nc Annona squamosa
<Botànica>
Definició
Nota
- El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
<Lleure > Espectacles>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca comèdia romàntica, n f
- es comedia romántica
<Lleure > Espectacles>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell blanc, n m
- ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca arròs de paret, n m sin. compl.
- ca bàlsam blanc, n m sin. compl.
- ca pinyonets, n m pl sin. compl.
- ca ungla de moix, n f sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de galàpet, n m alt. sin.
- ca arròs de gat, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella blanca, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca grans d'arròs, n m pl alt. sin.
- ca grans de gripau, n m pl alt. sin.
- ca herba conilla, n f alt. sin.
- ca herba de l'escurçó, n f alt. sin.
- ca herba de l'ortiga, n f alt. sin.
- ca mai moren, n m/f alt. sin.
- ca mor i viu, n m/f alt. sin.
- ca ous de gripau, n m pl alt. sin.
- ca pinet de teulada, n m alt. sin.
- ca pinets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca raïm, n m alt. sin.
- ca raïm de galàpet, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de llop, n m alt. sin.
- ca raïm de moixó, n m alt. sin.
- ca raïm de moro, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïms de gat, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ramiels, n m pl alt. sin.
- ca rampanella, n f alt. sin.
- ca ulls de gripau, n m pl alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca arroz de serp, n m var. ling.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crespinet, n m var. ling.
- ca crespinyet, n m var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca grans de grepau, n m pl var. ling.
- ca herba de l'escorçó, n f var. ling.
- ca herba de l'otrigues, n f var. ling.
- ca rabo de sarvatxo, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raïm de sàput, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raïmet de sapo, n m var. ling.
- ca ulls de grepau, n m pl var. ling.
- nc Sedum album L. subsp. album
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell blanc, n m
- ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca arròs de paret, n m sin. compl.
- ca bàlsam blanc, n m sin. compl.
- ca pinyonets, n m pl sin. compl.
- ca ungla de moix, n f sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de galàpet, n m alt. sin.
- ca arròs de gat, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bàlsam, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella blanca, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca grans d'arròs, n m pl alt. sin.
- ca grans de gripau, n m pl alt. sin.
- ca herba conilla, n f alt. sin.
- ca herba de l'escurçó, n f alt. sin.
- ca herba de l'ortiga, n f alt. sin.
- ca mai moren, n m/f alt. sin.
- ca mor i viu, n m/f alt. sin.
- ca ous de gripau, n m pl alt. sin.
- ca pinet de teulada, n m alt. sin.
- ca pinets de teulada, n m pl alt. sin.
- ca raïm, n m alt. sin.
- ca raïm de galàpet, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de llop, n m alt. sin.
- ca raïm de moixó, n m alt. sin.
- ca raïm de moro, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïms de gat, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ramiels, n m pl alt. sin.
- ca rampanella, n f alt. sin.
- ca ulls de gripau, n m pl alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca arroz de serp, n m var. ling.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crespinet, n m var. ling.
- ca crespinyet, n m var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca grans de grepau, n m pl var. ling.
- ca herba de l'escorçó, n f var. ling.
- ca herba de l'otrigues, n f var. ling.
- ca rabo de sarvatxo, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raïm de sàput, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raïmet de sapo, n m var. ling.
- ca ulls de grepau, n m pl var. ling.
- nc Sedum album L. subsp. album
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en les denominacions raïm de sapo, raïm de sàput i raïmet de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell groc, n m
- ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
- ca bàlsam groc, n m sin. compl.
- ca crespinell acre, n m sin. compl.
- ca crespinell picant, n m sin. compl.
- ca herba coent, n f sin. compl.
- ca herba de la cremada, n f sin. compl.
- ca raïmet, n m sin. compl.
- ca rem de moix, n m sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de gat, n m alt. sin.
- ca bàlsam blanc, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinell coent, n m alt. sin.
- ca crespinells, n m pl alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca grans d'arròs, n m pl alt. sin.
- ca grans de gripau, n m pl alt. sin.
- ca herba de cremat, n f alt. sin.
- ca herba de l'ortiga, n f alt. sin.
- ca herba de la cremadura, n f alt. sin.
- ca herba del cremat, n f alt. sin.
- ca mor i viu, n m/f alt. sin.
- ca ous de gripau, n m pl alt. sin.
- ca platanetes, n f pl alt. sin.
- ca raïm, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de llop, n m alt. sin.
- ca raïm de moix, n m alt. sin.
- ca raïm de moixó, n m alt. sin.
- ca raïm de moro, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïm de rabosa, n m alt. sin.
- ca raïms, n m pl alt. sin.
- ca raïms de gat, n m pl alt. sin.
- ca rampanella, n f alt. sin.
- ca ulls de gripau, n m pl alt. sin.
- ca grans de grepau, n m pl var. ling.
- ca herba coenta, n f var. ling.
- ca herba de l'otrigues, n f var. ling.
- ca ulls de grepau, n m pl var. ling.
- nc Sedum acre L.
<Botànica > crassulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell groc, n m
- ca arròs de bruixa, n m sin. compl.
- ca bàlsam groc, n m sin. compl.
- ca crespinell acre, n m sin. compl.
- ca crespinell picant, n m sin. compl.
- ca herba coent, n f sin. compl.
- ca herba de la cremada, n f sin. compl.
- ca raïmet, n m sin. compl.
- ca rem de moix, n m sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de gat, n m alt. sin.
- ca bàlsam blanc, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinell coent, n m alt. sin.
- ca crespinells, n m pl alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca grans d'arròs, n m pl alt. sin.
- ca grans de gripau, n m pl alt. sin.
- ca herba de cremat, n f alt. sin.
- ca herba de l'ortiga, n f alt. sin.
- ca herba de la cremadura, n f alt. sin.
- ca herba del cremat, n f alt. sin.
- ca mor i viu, n m/f alt. sin.
- ca ous de gripau, n m pl alt. sin.
- ca platanetes, n f pl alt. sin.
- ca raïm, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de llop, n m alt. sin.
- ca raïm de moix, n m alt. sin.
- ca raïm de moixó, n m alt. sin.
- ca raïm de moro, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïm de rabosa, n m alt. sin.
- ca raïms, n m pl alt. sin.
- ca raïms de gat, n m pl alt. sin.
- ca rampanella, n f alt. sin.
- ca ulls de gripau, n m pl alt. sin.
- ca grans de grepau, n m pl var. ling.
- ca herba coenta, n f var. ling.
- ca herba de l'otrigues, n f var. ling.
- ca ulls de grepau, n m pl var. ling.
- nc Sedum acre L.
<Botànica > crassulàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espargell, n m
- ca heliantem nummular, n m alt. sin.
- ca heliantem tomentós, n m alt. sin.
- ca herba d'or, n f alt. sin.
- ca herba perdiuenca, n f alt. sin.
- ca herba turmera, n f alt. sin.
- ca moranella, n f alt. sin.
- ca olivarda, n f alt. sin.
- ca espergell, n m var. ling.
- ca hierba turmera, n f var. ling.
- ca volivarda, n f var. ling.
- nc Helianthemum nummularium (L.) Mill.
- nc Helianthemum chamaecistus Mill. var. ling.
- nc Helianthemum vulgare Gaertn. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca espargell, n m
- ca heliantem nummular, n m alt. sin.
- ca heliantem tomentós, n m alt. sin.
- ca herba d'or, n f alt. sin.
- ca herba perdiuenca, n f alt. sin.
- ca herba turmera, n f alt. sin.
- ca moranella, n f alt. sin.
- ca olivarda, n f alt. sin.
- ca espergell, n m var. ling.
- ca hierba turmera, n f var. ling.
- ca volivarda, n f var. ling.
- nc Helianthemum nummularium (L.) Mill.
- nc Helianthemum chamaecistus Mill. var. ling.
- nc Helianthemum vulgare Gaertn. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>
- ca estafa romàntica, n f
- es estafa romántica, n f
- es fraude romántico, n m
- fr escroquerie amoureuse, n f
- fr fraude amoureuse, n f
- en love scam, n
- en romantic fraud, n
- en romantic scam, n
<Ciberseguretat > Atacs>