Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "romandre" dins totes les àrees temàtiques

leges Romanae Barbarorum leges Romanae Barbarorum

<Dret > Dret romà>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

  • la  leges Romanae Barbarorum, n f pl
  • ca  lleis romanobàrbares, n f pl
  • ca  lleis romanes dels bàrbars, n f pl sin. compl.
  • es  leyes romano-bárbaras, n f pl
  • es  leyes romanas de los bárbaros, n f pl sin. compl.
  • fr  lois romanes des Barbares, n f pl
  • fr  lois romano-barbares, n f pl
  • it  leggi romano-barbariche, n f pl
  • it  leggi romane dei barbari, n f pl sin. compl.

<Dret romà>

llengua de signes francesa de Suïssa llengua de signes francesa de Suïssa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes francesa de Suïssa
  • ca  llengua de signes de la Suïssa romanda sin. compl.
  • cod  langue des signes française de Suisse
  • ar  لغة الإشارات الفرنسية السويسرية
  • cy  Iaith arwyddion y Swistir Ffrangeg ei iaith
  • cy  Iaith arwyddion ffrangeg y swistir sin. compl.
  • de  Französischschweizer Gebärdensprache
  • en  Swiss-French Sign Language
  • es  lengua de signos francesa de Suiza
  • es  lengua de signos de la suiza normanda sin. compl.
  • eu  suitzako frantziar keinu hizkuntza
  • eu  normandiar suitzako keinu hizkuntza sin. compl.
  • fr  langue des signes française de Suisse
  • fr  langue des signes de la suisse romande sin. compl.
  • gn  ñe'ẽ rechaukaha fransésa Suísa-gua
  • nl  Franse Gebarentaal van Zwitserland
  • nl  Gebarentaal van het Normandische Zwitserland sin. compl.
  • ru  Швейцарский французский язык жестов
  • ru  Швейцарский нормандский язык жестов sin. compl.
  • zh  瑞士法语区手语
  • zh  诺曼底瑞士手语 sin. compl.

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Suïssa>

Definició
La llengua de signes francesa de Suïssa és propera a la llengua de signes francesa, fins al punt que alguns consideren que ambdues són variants d'un sol idioma.

Els religiosos van ser els primers a utilitzar les llengües de signes a Suïssa, fa més de 200 anys. Al principi del segle XIX les llengües signades eren força acceptades als centres educatius, però durant les dècades posteriors van ser desacreditades i, a partir del 1880 (Congrés Internacional de Milà d'educadors de persones sordes), el seu ús a l'escola va ser desaconsellat.

Fins al 1994 la qüestió de les llengües de signes no va arribar al Parlament suís. El govern va acceptar de donar més importància a les llengües signades en l'elaboració de noves lleis i en les polítiques d'integració de les persones sordes.

Des de l'any 2008, la televisió TSR2 emet notícies en la llengua de signes francesa de Suïssa.
monandre -a monandre -a

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  monandre -a, adj

<Botànica > Anatomia vegetal>

Definició
Que té un sol estam.
novel·la novel·la

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  novel·la, n f
  • es  novela, n f
  • fr  roman, n m
  • pt  novela, n f
  • pt  romance, n m
  • en  novel, n

<Grans Magatzems > Seccions > Llibreria i papereria>

palanca de comandament palanca de comandament

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  palanca de comandament, n f
  • es  palanca de mando, n f
  • fr  levier de comande, n m
  • en  operating lever, n
  • de  Steuerhebel, n m

<Enginyeria>

palanca de control palanca de control

<Transports > Transport aeri>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  palanca de control, n f
  • es  palanca de mando
  • fr  manette de comande
  • en  control lever

<Transports > Transport aeri>

pizza romana pizza romana

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  pizza romana
  • es  pizza romana
  • fr  pizza romane
  • it  pizza romana
  • en  Roman pizza
  • de  römische Pizza

<Plats a la carta. Pizzes>

proterandre -a proterandre -a

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  proterandre -a, adj
  • ca  protandre -a, adj sin. compl.
  • es  protandro -dra, adj
  • es  proterandro -dra, adj
  • fr  protandre, adj
  • fr  protérandre, adj
  • en  protandrous, adj
  • en  proterandrous, adj

<Botànica>

retoromànic retoromànic

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  retoromànic
  • ca  friülà sin. compl.
  • ca  friülès sin. compl.
  • ca  furlà sin. compl.
  • ca  ladí sin. compl.
  • ca  romanx sin. compl.
  • cod  furlan (a Itàlia)
  • cod  rumantsch (a Suïssa)
  • ar  الريترومانسية
  • cy  Rhetoromaneg
  • cy  Ladineg sin. compl.
  • cy  Románsh sin. compl.
  • de  Rätoromanisch
  • de  Ladinisch sin. compl.
  • de  Rätofrialulisch sin. compl.
  • de  Rumantsch sin. compl.
  • en  Rhaeto-Romanic
  • en  Ladin sin. compl.
  • en  Rhaeto-Friulian sin. compl.
  • en  Romansch sin. compl.
  • es  retorománico
  • es  ladino sin. compl.
  • es  retofriülés sin. compl.
  • es  romanche sin. compl.
  • eu  erretorromaniera
  • eu  erromantxera sin. compl.
  • fr  rhéto-roman
  • fr  ladin sin. compl.
  • fr  rhéto-frioulan sin. compl.
  • fr  romanche sin. compl.
  • gl  retorrománico
  • gl  ladino sin. compl.
  • gl  retofriulano sin. compl.
  • gl  romanche sin. compl.
  • gn  retoromániko
  • gn  ladi sin. compl.
  • gn  rretofriüle sin. compl.
  • gn  rretofriüle térâ rromany sin. compl.
  • gn  rromany sin. compl.
  • it  retoromanico
  • it  ladino sin. compl.
  • it  reto-friulano sin. compl.
  • it  romancio sin. compl.
  • ja  レトロマンス語
  • nl  Retoromaans
  • nl  Friulaans sin. compl.
  • nl  Ladinisch sin. compl.
  • nl  Romanx sin. compl.
  • oc  retoromanic
  • oc  ladin sin. compl.
  • oc  retofriolan sin. compl.
  • oc  romanch sin. compl.
  • pt  reto-românico
  • pt  ladino sin. compl.
  • pt  reto-friulano romanche sin. compl.
  • ru  Ретороманский язык
  • ru  Ладинский sin. compl.
  • ru  Фриульский sin. compl.
  • sw  Rhaeto-Romanic
  • sw  Ladin sin. compl.
  • sw  Rhaeto-friulian sin. compl.
  • sw  Romansch sin. compl.
  • tmh  Tariturumaniskt
  • tmh  Taladit sin. compl.
  • tmh  taritufriyulist sin. compl.
  • tmh  tarumanskt sin. compl.
  • zh  列托罗马语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Suïssa>

Definició
Actualment hi ha tres blocs de dialectes retoromànics, estesos en sengles àrees separades les unes de les altres: l'occidental o romanx, el central o ladí, i l'oriental o friülès. Malgrat aquest aïllament geogràfic i les importants diferències que hi ha entre les diverses varietats, que dificulten la comunicació entre els seus parlants, es considera que el retoromànic constitueix una sola llengua.

Socialment hi ha consciència de la germanor entre els diversos pobles de parla retoromànica, però les diferents trajectòries històriques i tradicions culturals fan de cadascun dels tres grans dialectes una entitat autònoma.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  romanç, n m
  • es  romance

<Literatura>

Definició
Narració oral o escrita, sovint amb il·lustracions, de les aventures d'un heroi.