Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "romandre" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  romanç, n m
  • es  romance

<Literatura>

Definició
Narració de la vida d'algú popular pels seus fets.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  romanç, n m
  • ca  romanço, n m
  • es  romance

<Literatura>

Definició
Composició amb els versos parells assonants.
romanç romanç

<Literatura > Teoria de la literatura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Introducció als Estudis Literaris. Literatura Comparada. Teoria de la Literatura. Oralitat i Escriptura en la Teoria de la Literatura i la Literatura Comparada [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2010. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/157/157808_GT_TU_LlenguaiLiteratura_CAT_ES.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  romanç, n m
  • es  romance, n m
  • en  chivalric romance, n
  • en  romance, n

<Literatura > Teoria de la literatura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  romança, n f
  • es  romanza
  • en  romance

<Música>

Definició
Composició musical, generalment de caràcter instrumental, d'un elevat to líric.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  romança, n f
  • es  romanza
  • en  romance

<Música>

Definició
Cançó lírica introduïda d'una manera destacada en el context d'una òpera o d'una sarsuela.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  romança, n f
  • es  romanza
  • en  romance

<Música>

Definició
Cançó estròfica breu, de caràcter líric, pròpia de la música francesa.
romaní romaní

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  romaní
  • ca  gitano sin. compl.
  • ca  romanó sin. compl.
  • cod  rromani chib
  • ar  الرومني- لغة الغجر
  • cy  Romani
  • de  Romani
  • de  Romanes sin. compl.
  • en  Romani
  • en  Gypsy sin. compl.
  • en  Romanese sin. compl.
  • es  romaní
  • es  gitano sin. compl.
  • es  romanó sin. compl.
  • eu  ijitoera
  • eu  romani sin. compl.
  • fr  romani
  • fr  gitan sin. compl.
  • fr  romano sin. compl.
  • gl  romaní
  • gl  romanó sin. compl.
  • gl  xitano sin. compl.
  • gn  romani
  • gn  hitáno sin. compl.
  • gn  románo sin. compl.
  • it  romanes
  • it  gitano sin. compl.
  • it  rom sin. compl.
  • ja  ロマニ語
  • ja  ジプシー語、ロマーノ語 sin. compl.
  • nl  Romaní
  • nl  Roma sin. compl.
  • oc  romaní
  • pt  romani
  • pt  gitano sin. compl.
  • ru  Цыганский язык
  • sw  Romani
  • sw  Gypsy sin. compl.
  • sw  Romanese sin. compl.
  • tmh  Tarumanit
  • tmh  Tajitanut sin. compl.
  • tmh  tarumanut sin. compl.
  • zh  罗姆语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Indoirànica>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Rússia>, <Àsia > Turquia>, <Europa > Albània>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Àustria>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Eslovàquia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Espanya>, <Europa > Finlàndia>, <Europa > França>, <Europa > Grècia>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Kosovo>, <Europa > Macedònia>, <Europa > Moldàvia>, <Europa > Montenegro>, <Europa > Països Baixos>, <Europa > Polònia>, <Europa > Portugal>, <Europa > Regne Unit>, <Europa > República Txeca>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Suècia>, <Europa > Ucraïna>

Definició
Llengua dels gitanos, la característica principal de la qual és que no és pròpia de cap territori concret. L'origen dels gitanos es troba en les migracions cap a l'oest que, a l'edat mitjana, van dur a terme poblacions del nord-oest de l'actual Índia. La majoria es van dirigir cap a Pèrsia i Armènia i, finalment, van entrar a Europa per l'Imperi Bizantí, des d'on es van escampar, a partir del segle XV, per tota la resta del continent.

Passat un primer moment, van començar a patir greus persecucions en tots els països i, tot i que d'ençà del segle XVIII el rigor de les disposicions contràries als gitanos ha anat minvant, encara avui continuen marginats i discriminats arreu.

Pel que fa a la llengua, les diferents condicions socials en què s'han trobat els gitanos han determinat que molts l'hagin abandonada al llarg dels segles, encara que també són molts els que l'han conservada, sobretot a la meitat oriental d'Europa. El romaní és una llengua que s'ha escrit poc. Els primers testimonis que se'n conserven daten del segle XVI, però no hi va haver intents seriosos d'escriure'l fins al segle XIX. D'ençà d'aleshores s'han utilitzat tant l'alfabet llatí com el ciríl·lic. Des de fa unes quantes dècades s'han anat fent passos cap a l'estandardització del romaní en diferents estats i també en l'àmbit internacional. L'ús escrit de la llengua també ha crescut: hi ha diverses publicacions en romaní i cada cop s'hi fa més literatura. A més, l'idioma comença a ser present, d'una manera discreta, en la ràdio i en l'ensenyament.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  simandre, n m
  • es  simandre
  • en  simandre

<Música>

Definició
Instrument musical consistent en una fusta llarga, penjada en la paret o portàtil, que es colpeja amb una maça, utilitzat com a campana en els monestirs bizantins.