Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "romania" dins totes les àrees temàtiques

romaní romaní

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  romaní, n m
  • ca  romer, n m sin. compl.
  • ca  beneit, n m alt. sin.
  • ca  beneït, n m alt. sin.
  • ca  romanill, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer de flor blanca, n m alt. sin.
  • ca  romer femella, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer sant, n m alt. sin.
  • ca  romer ver, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romeret, n m alt. sin.
  • ca  romanell, n m var. ling.
  • ca  romanyí, n m var. ling.
  • ca  romarí, n m var. ling.
  • ca  romera, n f var. ling.
  • ca  romero, n m var. ling.
  • ca  romí, n m var. ling.
  • ca  rosmarinus, n m var. ling.
  • ca  rumaní, n m var. ling.
  • nc  Rosmarinus officinalis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • BAL1984a recull la denominació romera per als peus de flor blanca.
    NPLAG recull romer femella i romer sant per a les plantes amb flors blanques i romer per a les plantes amb flors blaves.
    PELL2000-1 recull romer blanc i romer mascle per a la f. albina.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  romaní, n m
  • ca  romer, n m sin. compl.
  • ca  beneit, n m alt. sin.
  • ca  beneït, n m alt. sin.
  • ca  romanill, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer de flor blanca, n m alt. sin.
  • ca  romer femella, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer sant, n m alt. sin.
  • ca  romer ver, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romeret, n m alt. sin.
  • ca  romanell, n m var. ling.
  • ca  romanyí, n m var. ling.
  • ca  romarí, n m var. ling.
  • ca  romera, n f var. ling.
  • ca  romero, n m var. ling.
  • ca  romí, n m var. ling.
  • ca  rosmarinus, n m var. ling.
  • ca  rumaní, n m var. ling.
  • nc  Rosmarinus officinalis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • BAL1984a recull la denominació romera per als peus de flor blanca.
    NPLAG recull romer femella i romer sant per a les plantes amb flors blanques i romer per a les plantes amb flors blaves.
    PELL2000-1 recull romer blanc i romer mascle per a la f. albina.
romaní romaní

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  romaní, n m
  • ca  romer, n m sin. compl.
  • es  romero, n m
  • fr  romarin officinal, n m
  • en  rosemary, n
  • nc  Rosmarinus officinalis

<Enginyeria forestal>

romaní romaní

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  romaní, n m
  • es  romero
  • fr  romarin
  • en  rosemary
  • nc  Rosmarinus officinalis

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta aromàtica de la família de les labiades, de propietats vulneràries, estimulants, antiespasmòdiques i colagogues.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  romana, n f
  • es  romana
  • fr  romaine
  • fr  statera

<Utillatge de cuina>

Definició
Balança d'un sol balançó i amb verga graduada.
romana romana

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  romana, n f
  • es  romana

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Balança de braços desiguals en què el cos que es pesa és posat a l'extrem del braç menor i s'equilibra amb un pes que es fa córrer al llarg del braç major.
romanisme romanisme

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  romanisme, n m
  • es  romanismo
  • fr  romanisme
  • en  Romanism

<Lingüística>

Definició
Fenomen o element lingüístic procedent del llatí o d'alguna llengua romànica.

Nota

  • El terme romanisme s'usa habitualment quan es desconeix o es vol ometre la procedència exacta del fenomen.
romanita romanita

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  romanita, n f
  • es  rumanita
  • fr  roumanite
  • it  rumenite
  • en  roumanite
  • de  Rumänit

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Definició
Varietat d'ambre de color groc, verd o blau.

Nota

  • La romanita presenta una fluorescència marcada. Es tracta d'un ambre dels períodes cretaci a eocè.
  • La denominació romanita prové del lloc de procedència, Romania.
romanita romanita

<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  romanita, n f
  • es  rumanita
  • fr  roumanite
  • it  rumenite
  • en  roumanite
  • de  Rumänit

<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Materials d'origen orgànic>

Definició
Varietat d'ambre de color groc, verd o blau.

Nota

  • Presenta una fluorescència marcada. Es tracta d'un ambre dels períodes cretaci a eocè. El nom prové del lloc de procedència, Romania.
romanitat romanitat

<Religió > Cristianisme > Catolicisme>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  romanitat, n f
  • ca  romanisme, n m sin. compl.

<Religió > Cristianisme > Catolicisme>

Definició
Esperit propi de l'Església catòlica, de les seves normes, de la seva litúrgia, davant dels usos de les esglésies particulars.