Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "romania" dins totes les àrees temàtiques

romeria romeria

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  romeria, n f

<Festes de Menorca > Estructura > Actes complementaris>

Definició
Peregrinació devota fins a l'ermita de Gràcia, a Maó.

Nota

  • Els participants van vestits amb la roba tradicional.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  teomania, n f
  • ca  insània religiosa, n f sin. compl.

<Salut mental>

Definició
Estadi de deliri en què hom es creu inspirat i posseït per la divinitat o creu posseir-la.
titil·lomania titil·lomania

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  titil·lomania, n f
  • es  titilomanía
  • fr  titillomanie
  • en  titillomania

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Necessitat imperiosa i obsessiva de gratar-se.
titil·lomania titil·lomania

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  titil·lomania, n f
  • es  titilomanía
  • fr  titillomanie
  • en  titillomania

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Necessitat imperiosa i obsessiva de gratar-se.
titil·lomania titil·lomania

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  titil·lomania, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Salut mental>

Definició
Necessitat imperiosa i obsessionant de gratar-se.
tomanyí tomanyí

<Indústria del suro>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  tomanyí, n m
  • es  tomañín

<Indústria > Indústria del suro>

tomanyí tomanyí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tomanyí, n m
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  caps d'ase, n m pl sin. compl.
  • ca  tomaní, n m sin. compl.
  • ca  bofarull, n m alt. sin.
  • ca  cap d'ase, n m alt. sin.
  • ca  cap de burro, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigasses, n f pl alt. sin.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  romaní mascle, n m alt. sin.
  • ca  romanill, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  te de moro, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  timoní, n m alt. sin.
  • ca  timonill, n m alt. sin.
  • ca  timons, n m pl alt. sin.
  • ca  timosa, n f alt. sin.
  • ca  tomanís, n m pl alt. sin.
  • ca  arquimissa, n f var. ling.
  • ca  bafarull, n m var. ling.
  • ca  campdasa, n f var. ling.
  • ca  cantueso, n m var. ling.
  • ca  timoça, n f var. ling.
  • ca  tomunyins, n m pl var. ling.
  • nc  Lavandula stoechas L. subsp. stoechas

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • Arquimissa és un nom alguerès provinent del sard arkemissa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  tomanyí, n m
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  caps d'ase, n m pl sin. compl.
  • ca  tomaní, n m sin. compl.
  • ca  bofarull, n m alt. sin.
  • ca  cap d'ase, n m alt. sin.
  • ca  cap de burro, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cardigasses, n f pl alt. sin.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  romaní mascle, n m alt. sin.
  • ca  romanill, n m alt. sin.
  • ca  romanill mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  te de moro, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  timoní, n m alt. sin.
  • ca  timonill, n m alt. sin.
  • ca  timons, n m pl alt. sin.
  • ca  timosa, n f alt. sin.
  • ca  tomanís, n m pl alt. sin.
  • ca  arquimissa, n f var. ling.
  • ca  bafarull, n m var. ling.
  • ca  campdasa, n f var. ling.
  • ca  cantueso, n m var. ling.
  • ca  timoça, n f var. ling.
  • ca  tomunyins, n m pl var. ling.
  • nc  Lavandula stoechas L. subsp. stoechas

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • Arquimissa és un nom alguerès provinent del sard arkemissa.
trastorn d'excoriació trastorn d'excoriació

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  trastorn d'excoriació, n m
  • ca  dermatil·lomania, n f sin. compl.
  • ca  excoriació neuròtica, n f sin. compl.
  • es  dermatilomanía, n f
  • es  escoriación neurótica, n f
  • es  escoriación psicógena, n f
  • es  pellizcado cutáneo compulsivo, n m
  • es  pellizcado cutáneo patológico, n m
  • fr  acné excoriée, n f
  • fr  dermatillomanie, n f
  • fr  excoriation névrotique, n f
  • fr  trouble d'excoriation compulsive, n m
  • en  acne excoriee, n
  • en  compulsive skin picking, n
  • en  dermatillomania, n
  • en  excoriation disorder, n
  • en  neurotic excoriation, n
  • en  pathologic skin picking, n
  • en  psychogenic excoriation, n
  • en  skin-picking disorder, n
  • en  skinning disorder, n

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Definició
Trastorn consistent a gratar-se o pessigar-se repetidament la pell, el qual sol provocar excoriacions.
trastorn d'excoriació trastorn d'excoriació

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  trastorn d'excoriació, n m
  • ca  dermatotil·lomania, n f sin. compl.
  • es  dermatilomanía, n f
  • es  trastorno de excoriación, n m
  • fr  acné excoriée, n m
  • fr  dermatillomanie, n f
  • fr  trouble d'excoriation compulsive, n m
  • en  dermatillomania, n
  • en  excoriation disorder, n
  • en  skin-picking disorder, n
  • de  Dermatillomanie, n f
  • de  Exkoriationsstörung, n f

<Psiquiatria>

Definició
Trastorn del control dels impulsos caracteritzat per la tendència morbosa a gratar-se la pell fins a produir-se lesions cutànies.