Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "roman�o" dins totes les àrees temàtiques

angle de Rolando angle de Rolando

<Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  angle de Rolando, n m

<Anatomia>

Definició
Angle constituït per la unió de la cissura de Rolando amb el pla sagital.
aparell romà aparell romà

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  aparell romà, n m
  • es  aparejo romano
  • en  Roman bond

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Aparell format per filades de peces col·locades a trencajunts però de llargària desigual.
arc de mig punt arc de mig punt

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  arc de mig punt, n m
  • ca  arc de punt rodó, n m sin. compl.
  • ca  arc rodó, n m sin. compl.
  • es  arco de medio punto
  • es  arco de medio redondo
  • es  arco redondo
  • es  arco romano
  • es  formarete
  • en  Roman arch
  • en  round arch
  • en  semicircular arch

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Arc format per una semicircumferència, amb el centre a la línia d'arrencada.
Arecastrum romanzoffianum Arecastrum romanzoffianum

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Arecastrum romanzoffianum
  • es  palmera pindó
  • fr  cocotier du comte Romanzow
  • en  queen palm
  • nc  Arecastrum romanzoffianum
  • nc  Syagrus romanzoffianum

<Botànica>

Nota

  • Per a aquest terme no hi ha proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
bel·levàlia romana bel·levàlia romana

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bel·levàlia romana, n f
  • ca  jacint romà, n m alt. sin.
  • nc  Bellevalia romana (L.) Rchb.
  • nc  Hyacinthus romanus L. sin. compl.

<Botànica > liliàcies>

bel·levàlia romana bel·levàlia romana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bel·levàlia romana, n f
  • ca  jacint romà, n m alt. sin.
  • nc  Bellevalia romana (L.) Rchb.
  • nc  Hyacinthus romanus L. sin. compl.

<Botànica > liliàcies>

botó d'ordre botó d'ordre

<Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  botó d'ordre, n m
  • es  botón de comando
  • fr  bouton de commande
  • fr  case de commande
  • en  command button
  • en  pushbutton

<Informàtica>

Definició
Botó d'un quadre de diàleg que permet a l'usuari emetre una ordre, confirmar una elecció o anul·lar una operació.
cèl·lula de Rolando cèl·lula de Rolando

<Anatomia > Citologia>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cèl·lula de Rolando, n f

<Anatomia > Citologia>, <Neurologia>

Definició
Cadascuna de les cèl·lules de la substància gelatinosa de Rolando del corn posterior de la medul·la espinal, que foren ben estudiades per Cajal. N'hi ha de tres tipus, que ocupen les tres zones en què hom pot dividir l'esmentada substància gelatinosa, anomenades cèl·lules de la primera zona o cèl·lules limitadores de Cajal, cèl·lules de la segona zona i cèl·lules de la tercera zona.
cama de ballet simple rodada cama de ballet simple rodada

<Natació artística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  cama de ballet simple rodada, n f
  • es  pierna de ballet simple rodando
  • fr  jambe de ballet roulée simple
  • en  ballet leg roll single

<Esport > Esports aquàtics > Natació artística>

Definició
Figura iniciada en posició de cama de ballet que consisteix a adoptar la posició de cama de ballet submarina, fer un gir de 360° al voltant de l'eix longitudinal del cos i acabar en posició de decúbit supí.
cama de ballet simple rodada cama de ballet simple rodada

<10 Esports aquàtics > 02 Natació artística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cama de ballet simple rodada, n f
  • es  pierna de ballet simple rodando
  • fr  jambe de ballet roulée simple
  • en  ballet leg roll single

<Esport > 10 Esports aquàtics > 02 Natació artística>

Definició
Figura iniciada en posició de cama de ballet que consisteix a adoptar la posició de cama de ballet submarina, fer un gir de 360° al voltant de l'eix longitudinal del cos i acabar en posició de decúbit supí.