Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "roncar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  accelerar, v tr
  • ca  forçar, v tr
  • es  forzar
  • fr  hâter
  • it  forzare
  • en  force, to
  • de  treiben

<Botànica>

anar a la ronsa anar a la ronsa

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  anar a la ronsa, v intr
  • ca  arronsar, v tr sin. compl.
  • ca  caure, v tr sin. compl.
  • ca  derivar, v tr sin. compl.
  • ca  ronsar, v tr sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Una embarcació que no està ancorada ni amarrada, anar a la mercè dels vents o dels corrents.
armar armar

<21 Caça, pesca i tir > 02 Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  armar, v tr
  • es  armar
  • es  montar
  • fr  monter
  • en  rig, to

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 02 Pesca>

Definició
Arranjar un ormeig.
arroentar arroentar

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  arroentar, v tr
  • ca  roentar, v tr sin. compl.
  • es  encandecer
  • es  enrojecer

<Bombers > Teoria del foc>

Definició
Fer esdevenir roent.
bé troncal bé troncal

<Dret > Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  bé troncal, n m
  • es  bien troncal

<Dret civil > Drets reals>

Definició
Bé que una persona rep de la seva família, en contraposició als adquirits o guanyats pel propi esforç.
ballesta ballesta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballesta, n f
  • ca  bot, n m sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  peix ballesta, n m sin. compl.
  • ca  peix bot, n m sin. compl.
  • ca  pistola, n f sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  porcell, n m sin. compl.
  • ca  porquet, n m sin. compl.
  • ca  reputa, n f sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  surer, n m sin. compl.
  • ca  pex ballesta, n m var. ling.
  • ca  pez ballesta, n m var. ling.
  • ca  tocinet, n m var. ling.
  • nc  Balistes capriscus
  • nc  Balistes carolinensis var. ling.
  • nc  Balistes forcipatus var. ling.
  • es  cabrio
  • es  pejepuerco blanco
  • es  pez ballesta
  • fr  baliste commun
  • fr  baliste gris
  • fr  balistes-cabri
  • en  clown triggerfish
  • en  grey triggerfish
  • en  triggerfish

<Peixos > Balístids>

ballesta ballesta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballesta, n f
  • ca  bot, n m sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  peix ballesta, n m sin. compl.
  • ca  peix bot, n m sin. compl.
  • ca  pistola, n f sin. compl.
  • ca  porc, n m sin. compl.
  • ca  porcell, n m sin. compl.
  • ca  porquet, n m sin. compl.
  • ca  reputa, n f sin. compl.
  • ca  roncador, n m sin. compl.
  • ca  surer, n m sin. compl.
  • ca  pex ballesta, n m var. ling.
  • ca  pez ballesta, n m var. ling.
  • ca  tocinet, n m var. ling.
  • nc  Balistes capriscus
  • nc  Balistes carolinensis var. ling.
  • nc  Balistes forcipatus var. ling.
  • es  cabrio
  • es  pejepuerco blanco
  • es  pez ballesta
  • fr  baliste commun
  • fr  baliste gris
  • fr  balistes-cabri
  • en  clown triggerfish
  • en  grey triggerfish
  • en  triggerfish

<Peixos > Balístids>

bardissa bardissa

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  bardissa, n f
  • es  zarzal
  • fr  roncier
  • en  bramble patch

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Bosquina integrada majoritàriament per arbusts i lianes espinosos i de fullatge caduc, com ara esbarzers o aranyoners, pròpia d'indrets humits.

Nota

  • No sol recobrir grans extensions i es limita a fer claps o taques impenetrables.
bardissa bardissa

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  bardissa, n f
  • es  zarzal
  • fr  roncier
  • en  bramble patch

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Bosquina integrada majoritàriament per arbusts i lianes espinosos i de fullatge caduc, com ara esbarzers o aranyoners, pròpia d'indrets humits.

Nota

  • No sol recobrir grans extensions i es limita a fer claps o taques impenetrables.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bescanviar, v tr
  • ca  baratar, v tr sin. compl.
  • ca  canviar, v tr sin. compl.
  • ca  descanviar, v tr sin. compl.
  • ca  intercanviar, v tr sin. compl.
  • es  cambiar
  • es  canjear
  • es  intercambiar
  • es  permutar
  • es  trocar

<Dret>

Definició
Donar a algú {alguna cosa} i rebre'n d'ell, com a equivalent, una altra a canvi.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El titular d'un permís o llicència de conducció expedit per l'Uruguai que resideixi a Espanya pot bescanviar el seu permís o llicència de conducció per l'equivalent a l'estat on resideix.

    Ex.: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya permet baratar un títol de transport caducat per un altre de vàlid fins a sis mesos després de l'aplicació del canvi de tarifes.

    Ex.: Ha anat al banc i li han descanviat euros per lliures esterlines.

    Ex.: Intercanvien els bitllets per monedes.

    Ex.: Al banc li han canviat dòlars per euros.