Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rosella" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  babol, n m
  • ca  badabadoc, n m alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  quiquiriquic, n m alt. sin.
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  bada badoc, n m var. ling.
  • ca  cacare quel, n m var. ling.
  • ca  cacarequel, n m var. ling.
  • ca  cararequecs, n m pl var. ling.
  • ca  fanfanó, n m var. ling.
  • ca  quiquirequics, n m pl var. ling.
  • nc  Papaver sp. pl.

<Botànica > papaveràcies>

cascall bord cascall bord

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cascall bord, n m
  • ca  pintacoques, n m sin. compl.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascalls, n m pl alt. sin.
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  paramà, n m alt. sin.
  • ca  quequerequecs, n m pl alt. sin.
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • ca  adormidera, n f var. ling.
  • ca  cacaraquets, n m pl var. ling.
  • ca  roella, n f var. ling.
  • nc  Papaver somniferum L. subsp. setigerum (DC.) Arcang.
  • nc  Papaver setigerum DC. sin. compl.

<Botànica > papaveràcies>

cascall petit cascall petit

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cascall petit, n m
  • ca  gallaret, n m alt. sin.
  • ca  paramà alpí, n m alt. sin.
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • ca  rosella alpina, n f alt. sin.
  • ca  rosella petita, n f alt. sin.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • nc  Papaver alpinum L. subsp. suaveolens (P. Fourn.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Papaver lapeyrousianum Gutermann sin. compl.
  • nc  Papaver pyrenaicum auct. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallaret, n m
  • ca  paramà, n m alt. sin.
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • ca  rosella híbrida, n f alt. sin.
  • ca  rosella híspida, n f alt. sin.
  • nc  Papaver hybridum L.
  • nc  Papaver hispidum Lam. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallaret, n m
  • ca  paramà, n m alt. sin.
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • nc  Papaver orientale L.

<Botànica > papaveràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gallaret, n m
  • ca  paramà, n m alt. sin.
  • ca  quequerequec, n m alt. sin.
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • ca  rosella blanca, n f alt. sin.
  • ca  rosella borda, n f alt. sin.
  • ca  rosella dúbia, n f alt. sin.
  • ca  rosella fina, n f alt. sin.
  • ca  rosella oblonga, n f alt. sin.
  • nc  Papaver dubium L.

<Botànica > papaveràcies>

quequerequec quequerequec

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  quequerequec, n m
  • ca  rosella, n f alt. sin.
  • nc  Papaver pinnatifidum Moris

<Botànica > papaveràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rosella, n f
  • ca  babol, n m sin. compl.
  • ca  badabadoc, n m sin. compl.
  • ca  colet, n m sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  lloca, n f sin. compl.
  • ca  paparota, n f sin. compl.
  • ca  paramà, n m sin. compl.
  • ca  pipiripip, n m sin. compl.
  • ca  quiquiriquic, n m sin. compl.
  • ca  babola, n f alt. sin.
  • ca  babols, n m pl alt. sin.
  • ca  badabadocs, n m pl alt. sin.
  • ca  capellà, n m alt. sin.
  • ca  caputxí, n m alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall bord, n m alt. sin.
  • ca  cascall salvatge, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  galls, n m pl alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  monges, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta (flor), n f alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  papaions, n m pl alt. sin.
  • ca  papariu, n m alt. sin.
  • ca  pipiripips, n m pl alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  quequerequecs, n m pl alt. sin.
  • ca  quiquiriquics, n m pl alt. sin.
  • ca  republicans, n m pl alt. sin.
  • ca  rosella comuna, n f alt. sin.
  • ca  rosella vera, n f alt. sin.
  • ca  roseller, n m alt. sin.
  • ca  rosellera, n f alt. sin.
  • ca  roselles, n f pl alt. sin.
  • ca  roselles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  roselleta, n f alt. sin.
  • ca  roses bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  senyora, n f alt. sin.
  • ca  serradella, n f alt. sin.
  • ca  vermelló, n m alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  ababolera, n f var. ling.
  • ca  abacol, n m var. ling.
  • ca  abadollera, n f var. ling.
  • ca  adormidera borda, n f var. ling.
  • ca  amapola, n f var. ling.
  • ca  amapola silvestre, n f var. ling.
  • ca  babebadoc, n m var. ling.
  • ca  cacaraquec, n m var. ling.
  • ca  cararequec, n m var. ling.
  • ca  cocolicó, n m var. ling.
  • ca  coquerecoc, n m var. ling.
  • ca  coquerecocs, n m pl var. ling.
  • ca  curacallo, n m var. ling.
  • ca  gaigallaret, n m var. ling.
  • ca  gall galleret, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallerós, n m var. ling.
  • ca  gallitos, n m pl var. ling.
  • ca  kikerekik, n m var. ling.
  • ca  màpola, n f var. ling.
  • ca  papaiu, n m var. ling.
  • ca  papàriu, n m var. ling.
  • ca  paparola, n f var. ling.
  • ca  paparoles, n f pl var. ling.
  • ca  pavot, n m var. ling.
  • ca  peperepep, n m var. ling.
  • ca  pepiripips, n m pl var. ling.
  • ca  pinipip, n m var. ling.
  • ca  piparapip, n m var. ling.
  • ca  piperepips, n m pl var. ling.
  • ca  pipirip, n m var. ling.
  • ca  piri-piri, n m var. ling.
  • ca  quequerequec, n m var. ling.
  • ca  quicaracoc, n m var. ling.
  • ca  quicaraquic, n m var. ling.
  • ca  quicoraquic, n m var. ling.
  • ca  quiquiric, n m var. ling.
  • ca  quiquiricall, n m var. ling.
  • ca  quiquirics, n m pl var. ling.
  • ca  roella, n f var. ling.
  • ca  roelles, n f pl var. ling.
  • ca  rogelles, n f pl var. ling.
  • ca  roguella, n f var. ling.
  • ca  ronsella, n f var. ling.
  • ca  rovella, n f var. ling.
  • ca  rovelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruella, n f var. ling.
  • ca  ruelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruzelo, n m var. ling.
  • nc  Papaver rhoeas L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
    2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.
rosella rosella

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  rosella, n f
  • ca  badabadoc, n m sin. compl.
  • es  amapola
  • fr  coquelicot
  • en  poppy
  • nc  Papaver rhoeas

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia de la família de les papaveràcies, de la qual han estat emprades les flors com a calmant de la tos en infusió, i com a narcòtic suau en xarop. L'anomenada rosella marina és el cascall marí.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rosella, n f
  • ca  rosella de flor petita, n f alt. sin.
  • ca  maza romana, n f var. ling.
  • ca  mazo romano, n m var. ling.
  • nc  Papaver argemone L.

<Botànica > papaveràcies>