Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rosella" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Tipus de talls de carn i de peix 0 CRITERI Tipus de talls de carn i de peix

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Tipus de talls de carn i de peix
  • ca  epigrama (EXEMPLE), n m
  • ca  filet (EXEMPLE), n m
  • ca  grenadí (EXEMPLE), n m
  • ca  medalló (EXEMPLE), n f
  • ca  palpís (EXEMPLE), n m
  • ca  polpeta (EXEMPLE), n f
  • ca  rodanxa (EXEMPLE), n f
  • ca  suprema (EXEMPLE), n f
  • ca  rodella (EXEMPLE), n f sin. compl.

<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>

Definició
Un tall de carn, de peix, de formatge o d'un altre aliment és un tros separat amb un ganivet d'una peça sencera o d'un tros més gros d'aquell mateix aliment
. L'equivalent castellà és un trozo; el francès, une tranche, i l'anglès, a slice.

Segons la manera com s'ha fet o segons l'aliment d'on procedeix podem distingir diversos tipus de talls de carn i de peix. Per exemple:

(a) Un filet és un tall prim de carn o de peix sense os o espina o bé, de manera més específica, un tall d'una part del llom de bou o de vedella que no té ossos ni tendons.
. Per al sentit general, l'equivalent castellà és un filete; el francès, un filet, i l'anglès, a filet (amb la variant ortogràfica fillet). Per al sentit de llom de bou o de vedella, els equivalents castellans són un filete o un solomillo; el francès, un filet, i els anglesos, a filet (amb la variant ortogràfica fillet), a fillet steak o a tenderloin.

Dintre els filets, també n'hi ha de classes diverses. Per exemple:
. L'epigrama, que és un filet de la carn més delicada d'un xai o de carn d'aviram.
L'equivalent castellà és un epigrama; el francès, un épigramme, i l'anglès, an epigramme.
. El palpís, que és una escalopa del crostó o del cap de mort de vedella o també un filet de cuixa d'anyell.
. La polpeta, que és un filet de carn o de peix enrotllat i farcit.
Els equivalents castellans són una popieta o una pulpeta; els francesos, une paupiette o une roulade, i els anglesos, a bird, a paupiette o a roulade.
.
(b) Una suprema és un tall de la part central d'un peix gros, tallada gruixuda i sense espina.
. L'equivalent castellà és una suprema.

(c) Una rodanxa, o també una rodella, és un tall transversal d'una peça allargada i més o menys rodona, com ara un lluç.
. L'equivalent castellà és una rodaja, els francesos, une rondelle o une rouelle, i l'anglès, a round steak.

Dintre les rodanxes, també n'hi ha de classes diverses. Per exemple:
. El medalló, que és una rodanxa de carn de forma rodona o ovalada i de 100 a 110 grams de pes.
L'equivalent castellà és un medallón; els francesos, un médaillon o une noisette, i els anglesos, a medaillon, a medallion o a noisette.

(d) Un grenadí és una escalopa estreta i gruixuda entatxonada de bastonets menuts de cansalada grassa i fresca, generalment reservada per a dies assenyalats.
. L'equivalent castellà és una granadina; el francès, un grenadin, i l'anglès, a grenadin.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de tall, filet, epigrama, palpís, polpeta, suprema, rodanxa, medalló i grenadí al Cercaterm, i també el document de criteri original, Talls, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/talls).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrassó, n m
  • ca  agrassó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaixiva, n f sin. compl.
  • ca  gaixiva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  agrassera, n f alt. sin.
  • ca  agrassons, n m pl alt. sin.
  • ca  burba (fruit), n f alt. sin.
  • ca  burbera, n f alt. sin.
  • ca  burberes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gaixives, n f pl alt. sin.
  • ca  grosella, n f alt. sin.
  • ca  grosella d'Europa, n f alt. sin.
  • ca  groseller, n m alt. sin.
  • ca  grosellers, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
  • ca  riba blanca (fruit), n f alt. sin.
  • ca  riber, n m alt. sin.
  • ca  riber espinós, n m alt. sin.
  • ca  ribes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrasom, n m var. ling.
  • ca  agrasons, n m pl var. ling.
  • ca  agressons, n m pl var. ling.
  • ca  búrberes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gatxiva, n f var. ling.
  • ca  gatxiva (fruit), n f var. ling.
  • ca  pinsós, n m pl var. ling.
  • nc  Ribes uva-crispa L.
  • nc  Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

agrassó agrassó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrassó, n m
  • ca  agrassó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaixiva, n f sin. compl.
  • ca  gaixiva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  agrassera, n f alt. sin.
  • ca  agrassons, n m pl alt. sin.
  • ca  burba (fruit), n f alt. sin.
  • ca  burbera, n f alt. sin.
  • ca  burberes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gaixives, n f pl alt. sin.
  • ca  grosella, n f alt. sin.
  • ca  grosella d'Europa, n f alt. sin.
  • ca  groseller, n m alt. sin.
  • ca  grosellers, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
  • ca  riba blanca (fruit), n f alt. sin.
  • ca  riber, n m alt. sin.
  • ca  riber espinós, n m alt. sin.
  • ca  ribes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrasom, n m var. ling.
  • ca  agrasons, n m pl var. ling.
  • ca  agressons, n m pl var. ling.
  • ca  búrberes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gatxiva, n f var. ling.
  • ca  gatxiva (fruit), n f var. ling.
  • ca  pinsós, n m pl var. ling.
  • nc  Ribes uva-crispa L.
  • nc  Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agrassó, n m
  • es  grosella espinosa
  • fr  groseille à maquereau
  • en  gooseberry
  • nc  Ribes grossularia
  • nc  Ribes uva-crispa

<Botànica>

agrassó agrassó

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agrassó, n m
  • es  grosella espinosa, n f
  • fr  groseiller à maquereau, n m
  • en  gooseberry, n
  • nc  Ribes uva-crispa

<Enginyeria forestal>

al·lèrgia a la grosella al·lèrgia a la grosella

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la grosella, n f
  • ca  al·lèrgia a la riba, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia al fruit del riber (Ribes), n f sin. compl.
  • es  alergia a grosella (Ribes), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 86601000135105
al·lèrgia a la grosella negra al·lèrgia a la grosella negra

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la grosella negra, n f
  • ca  al·lèrgia al fruit del riber negre (Ribes nigrum), n f sin. compl.
  • es  alergia a grosella negra (Ribes nigrum), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 86601000135105
al·lèrgia a la grosella vermella al·lèrgia a la grosella vermella

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la grosella vermella, n f
  • ca  al·lèrgia al fruit del riber vermell (Ribes rubrum), n f sin. compl.
  • es  alergia a grosella roja (Ribes sylvestre), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 86601000135105
ampolla ampolla

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ampolla, n f
  • ca  botella, n f
  • es  botella
  • fr  bouteille
  • en  bottle
  • en  flask

<Utillatge de cuina>

Definició
Atuell generalment de vidre, cristall o plàstic, de coll llarg i estret, destinat a contenir-hi líquids.
ampolla ampolla

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  ampolla, n f
  • ca  botella, n f
  • es  botella, n f
  • fr  bouteille, n f
  • pt  garrafa, n f
  • en  bottle, n
  • en  flask, n

<Grans Magatzems > Seccions > Vaixella, cristalleria, coberteria, parament de cuina>