Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "rossinyol" dins totes les àrees temàtiques
<Instruments tradicionals catalans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cantiret, n m
- ca filomena, n f sin. compl.
- ca rossinyol, n m sin. compl.
- es cantarillo
- es filomena
- fr flageolet d'oiseau
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals > Instruments tradicionals catalans>
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca cantiret, n m
- ca filomena, n f sin. compl.
- ca rossinyol, n m sin. compl.
- es cantarillo
- es filomena
- fr flageolet d'oiseau
- en bird flageolet
<Instruments musicals > Instruments aeròfons>, <Instruments musicals > Instruments tradicionals catalans>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coltell, n m
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadatx, n m alt. sin.
- ca espadell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espaseta, n f alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca gladiol de codina, n m alt. sin.
- ca glavi, n m alt. sin.
- ca herba d'espasa, n f alt. sin.
- ca herba palma, n f alt. sin.
- ca lliri d'espases, n m alt. sin.
- ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca gladíol de codina, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- nc Gladiolus illyricus W.D.J. Koch
<Botànica > iridàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coltell, n m
- ca coltell vermell, n m alt. sin.
- ca espadatx, n m alt. sin.
- ca espadell, n m alt. sin.
- ca espadella, n f alt. sin.
- ca espadola, n f alt. sin.
- ca espasa, n f alt. sin.
- ca espases, n f pl alt. sin.
- ca espaseta, n f alt. sin.
- ca espasí, n m alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca gladiol, n m alt. sin.
- ca gladiol de codina, n m alt. sin.
- ca glavi, n m alt. sin.
- ca herba d'espasa, n f alt. sin.
- ca herba palma, n f alt. sin.
- ca lliri d'espases, n m alt. sin.
- ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca lliri del blat, n m alt. sin.
- ca lliri dels blats, n m alt. sin.
- ca maig, n m alt. sin.
- ca palma, n f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca contell, n m var. ling.
- ca gladíol de codina, n m var. ling.
- ca matx, n m var. ling.
- nc Gladiolus illyricus W.D.J. Koch
<Botànica > iridàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coltell, n m
- ca espaseta, n f alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- nc Gladiolus communis L. subsp. communis
<Botànica > iridàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca coltell, n m
- ca espaseta, n f alt. sin.
- ca ganivet, n m alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- nc Gladiolus communis L. subsp. communis
<Botànica > iridàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cucut, n m
- ca flor de cucut, n f sin. compl.
- ca cucuts, n m pl alt. sin.
- ca cucuts de muntanya, n m pl alt. sin.
- ca flor del cucut, n f alt. sin.
- ca flors de cucut, n f pl alt. sin.
- ca herba de la paràlisi, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba del cucut, n f alt. sin.
- ca herba del mos del diable, n f alt. sin.
- ca herba freixurera, n f alt. sin.
- ca margaridussa, n f alt. sin.
- ca margaridusses, n f pl alt. sin.
- ca matrimonis, n m pl alt. sin.
- ca pa de cucut, n m alt. sin.
- ca papagall, n m alt. sin.
- ca papagall de primavera, n m alt. sin.
- ca papagalls, n m pl alt. sin.
- ca papagalls de primavera, n m pl alt. sin.
- ca primavera, n f alt. sin.
- ca primavera blanca, n f alt. sin.
- ca primaveres, n f pl alt. sin.
- ca prímula, n f alt. sin.
- ca prímula comuna, n f alt. sin.
- ca prímula oficinal, n f alt. sin.
- ca prímula vera, n f alt. sin.
- ca puput, n m/f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- nc Primula veris L.
- nc Primula officinalis (L.) Hill var. ling.
<Botànica > primulàcies>
Nota
- A DIEC2-E la denominació flor de cucut remet a prímula («planta herbàcia del gènere Primula»), però creiem que s'ha de referir més exactament a Primula veris (cucut).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cucut, n m
- ca flor de cucut, n f sin. compl.
- ca cucuts, n m pl alt. sin.
- ca cucuts de muntanya, n m pl alt. sin.
- ca flor del cucut, n f alt. sin.
- ca flors de cucut, n f pl alt. sin.
- ca herba de la paràlisi, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba del cucut, n f alt. sin.
- ca herba del mos del diable, n f alt. sin.
- ca herba freixurera, n f alt. sin.
- ca margaridussa, n f alt. sin.
- ca margaridusses, n f pl alt. sin.
- ca matrimonis, n m pl alt. sin.
- ca pa de cucut, n m alt. sin.
- ca papagall, n m alt. sin.
- ca papagall de primavera, n m alt. sin.
- ca papagalls, n m pl alt. sin.
- ca papagalls de primavera, n m pl alt. sin.
- ca primavera, n f alt. sin.
- ca primavera blanca, n f alt. sin.
- ca primaveres, n f pl alt. sin.
- ca prímula, n f alt. sin.
- ca prímula comuna, n f alt. sin.
- ca prímula oficinal, n f alt. sin.
- ca prímula vera, n f alt. sin.
- ca puput, n m/f alt. sin.
- ca rossinyol, n m alt. sin.
- nc Primula veris L.
- nc Primula officinalis (L.) Hill var. ling.
<Botànica > primulàcies>
Nota
- A DIEC2-E la denominació flor de cucut remet a prímula («planta herbàcia del gènere Primula»), però creiem que s'ha de referir més exactament a Primula veris (cucut).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llavió, n m
- ca blava, n f sin. compl.
- ca blava [mascle], n f sin. compl.
- ca griva, n f sin. compl.
- ca llambrega, n f sin. compl.
- ca petarc, n m sin. compl.
- ca petard, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca rossinyol, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca saig roquer, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord [femella], n m sin. compl.
- ca tord flassader, n m sin. compl.
- ca tord gros, n m sin. compl.
- ca blaua, n f var. ling.
- ca blaua [mascle], n f var. ling.
- ca espedarc, n m var. ling.
- ca espetarc, n m var. ling.
- ca espetard [mascle], n m var. ling.
- ca grévia, n f var. ling.
- ca llabió, n m var. ling.
- ca llebió, n m var. ling.
- ca llevió, n m var. ling.
- ca llivió, n m var. ling.
- ca lluvio, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca petart, n m var. ling.
- ca rosinyol, n m var. ling.
- ca rossignol, n m var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca sabonero, n m var. ling.
- ca satx, n m var. ling.
- ca satx roquer, n m var. ling.
- ca tabans, n m var. ling.
- ca tord-flassader, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort-flosserè, n m var. ling.
- nc Symphodus tinca
- nc Crenilabrus pavo var. ling.
- nc Crenilabrus tinca var. ling.
- nc Labrus tinca var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
- es bodión
- es peto
- es señorita
- es tordo
- fr crénilabre paon
- fr paon de mer
- it tordo pavone
- en corkwing
- en peacock wrasse
- en sea peacock
- de Bientfärbige
- de Pfauenlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llavió, n m
- ca blava, n f sin. compl.
- ca blava [mascle], n f sin. compl.
- ca griva, n f sin. compl.
- ca llambrega, n f sin. compl.
- ca petarc, n m sin. compl.
- ca petard, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca rossinyol, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca saig roquer, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord [femella], n m sin. compl.
- ca tord flassader, n m sin. compl.
- ca tord gros, n m sin. compl.
- ca blaua, n f var. ling.
- ca blaua [mascle], n f var. ling.
- ca espedarc, n m var. ling.
- ca espetarc, n m var. ling.
- ca espetard [mascle], n m var. ling.
- ca grévia, n f var. ling.
- ca llabió, n m var. ling.
- ca llebió, n m var. ling.
- ca llevió, n m var. ling.
- ca llivió, n m var. ling.
- ca lluvio, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca petart, n m var. ling.
- ca rosinyol, n m var. ling.
- ca rossignol, n m var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca sabonero, n m var. ling.
- ca satx, n m var. ling.
- ca satx roquer, n m var. ling.
- ca tabans, n m var. ling.
- ca tord-flassader, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort-flosserè, n m var. ling.
- nc Symphodus tinca
- nc Crenilabrus pavo var. ling.
- nc Crenilabrus tinca var. ling.
- nc Labrus tinca var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
- es bodión
- es peto
- es señorita
- es tordo
- fr crénilabre paon
- fr paon de mer
- it tordo pavone
- en corkwing
- en peacock wrasse
- en sea peacock
- de Bientfärbige
- de Pfauenlippfisch
<Peixos > Làbrids>