Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ruc��" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gòbit de les Balears, n m
- ca ruc, n m sin. compl.
- nc Odondebuenia balearica
<Peixos > Gòbids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gandalla, n f
- ca centurió, n m alt. sin.
- ca galda, n f alt. sin.
- ca galda groga, n f alt. sin.
- ca galda negra, n f alt. sin.
- ca gavarró, n m alt. sin.
- ca herba del gat, n f alt. sin.
- ca marduix bord, n m alt. sin.
- ca marduixí bord, n m alt. sin.
- ca pebre de ruc, n m alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca reseda groga, n f alt. sin.
- ca sàlvia, n f alt. sin.
- ca enturió, n m var. ling.
- ca galza, n f var. ling.
- ca gandaia, n f var. ling.
- ca gavarro, n m var. ling.
- ca gualda, n f var. ling.
- ca gualda groga, n f var. ling.
- ca gualda negra, n f var. ling.
- nc Reseda lutea L.
<Botànica > resedàcies>
Nota
- La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gandalla, n f
- ca centurió, n m alt. sin.
- ca galda, n f alt. sin.
- ca galda groga, n f alt. sin.
- ca galda negra, n f alt. sin.
- ca gavarró, n m alt. sin.
- ca herba del gat, n f alt. sin.
- ca marduix bord, n m alt. sin.
- ca marduixí bord, n m alt. sin.
- ca pebre de ruc, n m alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca reseda groga, n f alt. sin.
- ca sàlvia, n f alt. sin.
- ca enturió, n m var. ling.
- ca galza, n f var. ling.
- ca gandaia, n f var. ling.
- ca gavarro, n m var. ling.
- ca gualda, n f var. ling.
- ca gualda groga, n f var. ling.
- ca gualda negra, n f var. ling.
- nc Reseda lutea L.
<Botànica > resedàcies>
Nota
- La denominació enturió, pròpia de Menorca, prové de centurió amb pèrdua de la c inicial per confusió amb l'article salat (centurió interpretat com s'enturió). Aquesta denominació s'explica per la semblança de la forma de la flor amb la caputxa del centurió (home vestit de soldat romà que anava a la processó de setmana santa).
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gobi d'alga, n m
- ca burro, n m sin. compl.
- ca burro d'alga, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabot d'alga, n m sin. compl.
- ca cabot mocós, n m sin. compl.
- ca gobi, n m sin. compl.
- ca gobi negrós, n m sin. compl.
- ca gòbit, n m sin. compl.
- ca gòmbit, n m sin. compl.
- ca gòmit, n m sin. compl.
- ca peix del diable, n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- ca ruc d'alga, n m sin. compl.
- es cangüeso
- es cangüesto
- es chaparrudo
- fr gobie noir
- en black goby
- nc Gobiius niger jozo
- nc Gobius niger
<Peixos>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gobi de fang, n m
- ca bobi, n m sin. compl.
- ca burret, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca burro de fang, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabot de fang, n m sin. compl.
- ca calacabot, n m sin. compl.
- ca gòbit, n m sin. compl.
- ca gòmbit, n m sin. compl.
- ca gòmit, n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- ca ruc de fang, n m sin. compl.
- es góbido de fango
- fr gobie paganel
- en rock goby
- nc Gobius paganellus
<Peixos>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gobi de quatre taques, n m
- ca burret, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabot de quatre taques, n m sin. compl.
- ca gòbit de quatre taques, n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- es góbido de cuatro manchas
- fr gobie à quatre taches
- en four-spotted goby
- nc Deltentosteus quadrimaculatus
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gobi de roca, n m
- ca burro roquer, n m sin. compl.
- ca cabot d'alga, n m sin. compl.
- ca cabot de roca, n m sin. compl.
- ca gòbit de roca, n m sin. compl.
- ca ruc de roca, n m sin. compl.
- ca cabôt de roca, n m var. ling.
- ca gòbid de roca, n m var. ling.
- ca gobit de roca, n m var. ling.
- ca ruch de roca, n m var. ling.
- nc Gobius cobitis
- nc Gobius guthatus var. ling.
- nc Gobius guttatus var. ling.
- es cabezudo
- es cabo de roca
- es gobito de roca
- fr gobie céphalote
- en giant goby
<Peixos > Gòbids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gobi de roca, n m
- ca burro roquer, n m sin. compl.
- ca cabot d'alga, n m sin. compl.
- ca cabot de roca, n m sin. compl.
- ca gòbit de roca, n m sin. compl.
- ca ruc de roca, n m sin. compl.
- ca cabôt de roca, n m var. ling.
- ca gòbid de roca, n m var. ling.
- ca gobit de roca, n m var. ling.
- ca ruch de roca, n m var. ling.
- nc Gobius cobitis
- nc Gobius guthatus var. ling.
- nc Gobius guttatus var. ling.
- es cabezudo
- es cabo de roca
- es gobito de roca
- fr gobie céphalote
- en giant goby
<Peixos > Gòbids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gratabous, n m
- ca botons de frare, n m pl sin. compl.
- ca arrencapets, n m/f alt. sin.
- ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
- ca capçuda, n f alt. sin.
- ca capferrada, n f alt. sin.
- ca capferrada purpúria, n f alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca caps de burro bords, n m pl alt. sin.
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca centàurea major, n f alt. sin.
- ca clavells de ruc, n m pl alt. sin.
- ca herba d'escabiosa, n f alt. sin.
- ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
- ca herba escabiosa, n f alt. sin.
- ca herba tavalera, n f alt. sin.
- ca jaiet, n m alt. sin.
- ca jaiets, n m pl alt. sin.
- ca llepadena, n f alt. sin.
- ca orella de llebre, n f alt. sin.
- ca seruc, n m alt. sin.
- ca tavalera, n f alt. sin.
- ca trencacaps, n m/f alt. sin.
- ca camferrada, n f var. ling.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca centaura major, n f var. ling.
- ca herba d'escapiosa, n f var. ling.
- ca herba escapiosa, n f var. ling.
- ca ratabous, n m var. ling.
- nc Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gratabous, n m
- ca botons de frare, n m pl sin. compl.
- ca arrencapets, n m/f alt. sin.
- ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
- ca capçuda, n f alt. sin.
- ca capferrada, n f alt. sin.
- ca capferrada purpúria, n f alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca caps de burro bords, n m pl alt. sin.
- ca centàurea, n f alt. sin.
- ca centàurea major, n f alt. sin.
- ca clavells de ruc, n m pl alt. sin.
- ca herba d'escabiosa, n f alt. sin.
- ca herba de les cagueres, n f alt. sin.
- ca herba escabiosa, n f alt. sin.
- ca herba tavalera, n f alt. sin.
- ca jaiet, n m alt. sin.
- ca jaiets, n m pl alt. sin.
- ca llepadena, n f alt. sin.
- ca orella de llebre, n f alt. sin.
- ca seruc, n m alt. sin.
- ca tavalera, n f alt. sin.
- ca trencacaps, n m/f alt. sin.
- ca camferrada, n f var. ling.
- ca centaura, n f var. ling.
- ca centaura major, n f var. ling.
- ca herba d'escapiosa, n f var. ling.
- ca herba escapiosa, n f var. ling.
- ca ratabous, n m var. ling.
- nc Centaurea scabiosa L. subsp. scabiosa
<Botànica > compostes / asteràcies>
