Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "rupit" dins totes les àrees temàtiques

herba de moixó herba de moixó

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de moixó, n f
  • ca  llapó de mar, n m alt. sin.
  • ca  peu de fotja, n m alt. sin.
  • ca  rúpia, n f alt. sin.
  • ca  rúpia marítima, n f alt. sin.
  • ca  peu de fotxa, n m var. ling.
  • ca  rúppia marítima, n f var. ling.
  • nc  Ruppia maritima L.
  • nc  Ruppia rostellata W.D.J. Koch ex Rchb. var. ling.

<Botànica > rupiàcies>

herba de moixó herba de moixó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de moixó, n f
  • ca  llapó de mar, n m alt. sin.
  • ca  peu de fotja, n m alt. sin.
  • ca  rúpia, n f alt. sin.
  • ca  rúpia marítima, n f alt. sin.
  • ca  peu de fotxa, n m var. ling.
  • ca  rúppia marítima, n f var. ling.
  • nc  Ruppia maritima L.
  • nc  Ruppia rostellata W.D.J. Koch ex Rchb. var. ling.

<Botànica > rupiàcies>

llapó de mar llapó de mar

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llapó de mar, n m
  • ca  rúpia, n f alt. sin.
  • nc  Ruppia cirrhosa (Petagna) Grande
  • nc  Ruppia spiralis L. ex Dumont var. ling.

<Botànica > rupiàcies>

llapó de mar llapó de mar

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llapó de mar, n m
  • ca  rúpia, n f alt. sin.
  • nc  Ruppia cirrhosa (Petagna) Grande
  • nc  Ruppia spiralis L. ex Dumont var. ling.

<Botànica > rupiàcies>

pian pian

<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pian, n m
  • ca  buba, n f sin. compl.
  • ca  frambèsia, n f sin. compl.
  • ca  polipapil·loma, n m sin. compl.
  • ca  rúpia, n f sin. compl.
  • es  buba, n f
  • es  frambesia, n f
  • es  frambesia tropical, n f
  • es  pian, n m
  • fr  framboise, n f
  • fr  pian, n m
  • en  pian, n
  • en  yaws, n

<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Treponematosi no venèria produïda per Treponema pertenue, transmesa per contacte directe, endèmica de diversos països tropicals, que afecta principalment els infants i s'encomana per contacte directe de la pell amb lesions exsudatives.

Nota

  • El pian és propi de regions tropicals d'Amèrica central, Àfrica equatorial, Índia, Sri Lanka, Malàisia, el nord d'Austràlia, les Filipines i el sud del Pacífic.

    El pian es caracteritza per tres etapes clíniques, similars a les de la sífilis. La fase inicial consisteix en l'aparició, després d'un període d'incubació de 3-6 setmanes, d'un protopianoma, associat gairebé sempre amb adenopaties regionals i que es guareix espontàniament deixant una cicatriu atròfica. La fase secundària es produeix al cap de 3-12 mesos de l'inici de la infecció i es caracteritza per una erupció de pianomes, semblants al protopianoma, però habitualment més petits, distribuïts simètricament per la cara, prop dels orificis naturals, i les extremitats. Abans o després del desenvolupament dels pianomes pot aparèixer una queratodèrmia plantar molt dolorosa, al principi seca i secundàriament exsudativa i vegetant, que provoca una forma de carcinoma molt peculiar en els infants afectats. La fase terciària, no sempre present, es caracteritza per l'aparició de lesions molt diverses: piànides, gomes subcutànies ulcerades, queratodèrmia palmoplantar, lesions osteoarticulars (osteïtis i periostitis gomoses dels ossos llargs), rinofaringitis gangosa i gundú (mutilacions centrofacials), i nodes juxtaarticulars (genolls, colzes, turmells i canells). No hi ha alteracions del sistema nerviós central, a diferència del que passa a la sífilis.

    El tractament habitual es basa en l'administració d'una sola injecció intramuscular de penicil·lina, o en un tractament de penicil·lina, pastilles d'eritromicina o tetraciclina. Aquest tractament és molt efectiu, però difícil d'administrar, ja que les poblacions afectades acostumen a residir en llocs remots o de difícil accés a la medicina. A més, la conservació de la penicil·lina i el seu tractament en injectables complica molt els aspectes logístics de la lluita contra la malaltia. El 2012, Oriol Mitjà, metge infectòleg del centre mèdic de Lihir a Papua Nova Guinea, va descobrir i demostrar l'eficàcia de l'administració d'una dosi oral única d'azitromicina per a eliminar la malaltia a la setmana de la seva administració.

    La denominació pian prové del francès pian; frambèsia prové del francès framboise 'gerd', i rúpia prové del grec rhýpos 'brutícia''.

    Les denominacions botó d'Amboina, granuloma tropical, malaltia de Breda, papil·loma tropical, timiasi i timiosi s'empraven antigament com a sinònims de pian, però actualment es consideren obsoletes.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rúpia, n f
  • nc  Ruppia L.

<Botànica > rupiàcies>

rúpia rúpia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rúpia, n f
  • nc  Ruppia L.

<Botànica > rupiàcies>

rúpia rúpia

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  rúpia, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició
Lesió cutània consistent en la formació de butllofes o vesícules que, quan s'assequen, esdevenen una crosta concèntrica i estratificada semblant a la conquilla d'una ostra.

Nota

  • La denominació rúpia prové del grec rhýpos 'brutícia'.
rúpia psoriàsica rúpia psoriàsica

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  rúpia psoriàsica, n f

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>

Definició
Placa engruixida i antiga de psoriasi, pròpia de l'anomenada psoriasi ostràcia.
relleu relleu

<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

  • ca  relleu, n m
  • ca  respir, n m sin. compl.
  • es  respiro, n m
  • es  respiro familiar, n m
  • es  servicio de relevo, n m
  • es  servicio de respiro, n m
  • fr  répit, n m
  • fr  service de relève, n m
  • fr  soins de relève, n m pl
  • fr  soins de répit, n m pl
  • en  relief care, n
  • en  respite care, n
  • en  respite service, n

<Atenció a salut mental i addiccions > Entorn>

Definició
Conjunt d'activitats i serveis enfocats a donar suport als cuidadors i a oferir-los temps de descans i desconnexió, amb l'objectiu d'alleugerir-los la càrrega mental, vetllar per la seva salut i evitar que es vegin aïllats de la societat per la seva dedicació plena a la cura d'una persona amb una discapacitat, un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.

Nota

  • La denominació respir es considera, en general, inadequada perquè denota una manca de respecte per a les persones de qui es té cura, que són tractades com una càrrega de la qual cal lliurar-se de tant en tant.