Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ruta" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI ruta de navegació o barra de navegació? 0 CRITERI ruta de navegació o barra de navegació?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI ruta de navegació o barra de navegació?
  • es  (barra de navegació) barra de navegación, n f
  • es  (ruta de navegació) migas, n f pl
  • es  (ruta de navegació) ruta de navegación, n f
  • fr  (barra de navegació) barre de navigation, n f
  • fr  (ruta de navegació) fil d'Ariane, n m
  • fr  (ruta de navegació) piste de navegation, n f
  • en  (barra de navegació) navigation bar, n
  • en  (ruta de navegació) breadcrumb, n
  • en  (ruta de navegació) breadcrumb trail, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició
Tant ruta de navegació com barra de navegació es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- La ruta de navegació és l'eina de navegació que permet a l'usuari veure on és la pàgina que està consultant en relació amb la jerarquia del lloc web.
. Els equivalents castellans són migas i ruta de navegación; els francesos, fil d'Ariane (ús metafòric relacionat amb el mite grec en què Ariadna, utilitzant un fil com a guia, ajuda Teseu a sortir del laberint) i piste de navegation, i els anglesos, breadcrumb i breadcrumb trail (en tots dos casos, un ús metafòric a partir dels rastres de molles de pa dels contes infantils per a poder desfer un camí).

- La barra de navegació és la barra d'eines d'un navegador que permet d'activar, per mitjà de botons, les funcions més habituals que un usuari duu a terme en la navegació per Internet.
. L'equivalent castellà és barra de navegación; el francès, barre de navigation, i l'anglès, navigation bar.

Nota

0 CRITERI via ciclista, carril bici, carril ciclista, vorera pedalable, vorera bici, pista bici, pista ciclista, camí pedalable o via verda? 0 CRITERI via ciclista, carril bici, carril ciclista, vorera pedalable, vorera bici, pista bici, pista ciclista, camí pedalable o via verda?

<Transports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI via ciclista, carril bici, carril ciclista, vorera pedalable, vorera bici, pista bici, pista ciclista, camí pedalable o via verda?
  • es  (1 via ciclista) vía ciclable, n f
  • es  (1 via ciclista) vía ciclista, n f
  • es  (1.1 carril bici) carril ciclista, n m
  • es  (1.1 carril bici) carril-bici, n m
  • es  (1.2 vorera pedalable) acera ciclable, n f
  • es  (1.2 vorera pedalable) acera-bici, n f
  • es  (1.3 pista bici) pista ciclista, n f
  • es  (1.3 pista bici) pista de bicicletas, n f
  • es  (1.3 pista bici) pista-bici, n f
  • es  (1.4 camí pedalable) ruta verde, n f
  • es  (1.4 camí pedalable) senda ciclable, n f
  • es  (1.4 camí pedalable) sendero verde, n m
  • es  (1.4.1 via verda) vía verde, n f
  • fr  (1 via ciclista) voie cyclable, n f
  • fr  (1.1 carril bici) bande cyclable, n f
  • fr  (1.3 pista bici) véloroute, n f
  • fr  (1.4 camí pedalable) couloir de verdure, n m
  • fr  (1.4.1 via verda) voie verte, n f
  • en  (1 via ciclista) bikeway, n
  • en  (1 via ciclista) cycleway [GB], n
  • en  (1.1 carril bici) bike lane [US], n
  • en  (1.1 carril bici) cycle lane [GB], n
  • en  (1.3 pista bici) bike path, n
  • en  (1.3 pista bici) cycle path, n
  • en  (1.4 camí pedalable) bicycle trail, n
  • en  (1.4.1 via verda) rail trail, n

<Transports > Mobilitat>

Definició
Tant via ciclista (nom femení), com vorera pedalable i vorera bici (noms femenins), com carril ciclista i carril bici (noms masculins), com pista ciclista i pista bici (noms femenins), com camí pedalable (nom masculí) i com via verda (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relacionats amb la xarxa d'espais que permeten la circulació de les bicicletes.

- Una via ciclista (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una via de qualsevol naturalesa destinada d'una manera exclusiva o preferent a la circulació de les bicicletes.
. Els equivalents castellans són vía ciclable i vía ciclista; el francès, voie cyclable, i els anglesos, bikeway i cycleway.

En canvi, els termes següents designen tipus concrets de vies ciclistes:

- Un carril bici, o un carril ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista separada del trànsit motoritzat però integrada en la mateixa calçada, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són carril ciclista i carril-bici; el francès, bande cyclable, i els anglesos, bike lane (en anglès americà) i cycle lane (en anglès britànic).

- Una vorera pedalable, o el sinònim complementari vorera bici (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista que recorre una vorera.
. Els equivalents castellans són acera ciclable i acera-bici.

- Una pista bici, o una pista ciclista (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és una via ciclista interurbana asfaltada i separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes.
. Els equivalents castellans són pista ciclista, pista de bicicletas i pista-bici; el francès, véloroute, i els anglesos, bike path i cycle path.

- Un camí pedalable (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una via ciclista interurbana separada del trànsit motoritzat, amb calçada pròpia, i situada en un espai natural, que es destina exclusivament a la circulació de bicicletes i vianants.
. Els equivalents castellans són ruta verde, senda ciclable i sendero verde; el francès, couloir de verdure, i l'anglès, bicycle trail.

. Dintre dels camins pedalables es distingeixen les vies verdes (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que són camins pedalables habilitats sobre un traçat ferroviari en desús, de manera que solen tenir pendents suaus i revolts de radi ample.
. L'equivalent castellà és vía verde; el francès voie verte (aplicat també a vies que, tot i no tenir un origen ferroviari, presenten condicions similars de pendent i radi de revolts), i l'anglès, rail trail.

Nota

  • 1. Podeu consultar les fitxes completes de via ciclista, carril bici, vorera pedalable, pista bici, camí pedalable i via verda a la Neoloteca i al Cercaterm, i també el document de criteri original, Pedalable, via verda, pista bici...: aquest estiu fem bicicleta i terminologia!, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/281/).
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI ciclista, ciclable o pedalable?
absenta absenta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  absenta, n f
  • ca  ruda forta, n f alt. sin.
  • ca  ruda llinosa, n f alt. sin.
  • ca  ruda mascle, n f alt. sin.
  • ca  ruta llinosa, n f var. ling.
  • nc  Haplophyllum linifolium (L.) G. Don
  • nc  Haplophyllum hispanicum Spach var. ling.

<Botànica > rutàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  absenta, n f
  • ca  ruda forta, n f alt. sin.
  • ca  ruda llinosa, n f alt. sin.
  • ca  ruda mascle, n f alt. sin.
  • ca  ruta llinosa, n f var. ling.
  • nc  Haplophyllum linifolium (L.) G. Don
  • nc  Haplophyllum hispanicum Spach var. ling.

<Botànica > rutàcies>

bicicleta de carretera bicicleta de carretera

<Esport > Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bicicleta de carretera, n f
  • es  bicicleta de carretera
  • es  bicicleta de ruta
  • fr  vélo de route
  • en  road cycle

<Esport > Ciclisme>

Definició
Bicicleta proveïda de frens, canvi de marxes i pinyó lliure, que s'utilitza per a circular per carretera.
bicicleta de carretera bicicleta de carretera

<Material esportiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bicicleta de carretera, n f
  • es  bicicleta de carretera
  • es  bicicleta de ruta
  • fr  vélo de route
  • en  road bike

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Material esportiu>

bicicleta de carretera bicicleta de carretera

<Esport > Esports multidisciplinaris > Triatló>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del triatló [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/251/>

  • ca  bicicleta de carretera, n f
  • es  bicicleta de carretera, n f
  • es  bicicleta de ruta, n f
  • fr  vélo de route, n m
  • en  road cycle, n

<Triatló>

Definició
Bicicleta lleugera de manillar corbat i pneumàtics prims, proveïda de frens, canvi de marxes i pinyó lliure, utilitzada en triatlons en què és permès anar a roda.

Nota

  • Una bicicleta de carretera pot portar un acoblament opcional, per exemple, un manillar de triatló, per a aconseguir una posició més aerodinàmica.
bicicleta de carretera bicicleta de carretera

<13 Ciclisme>, <26 Esports multidisciplinaris > Triatló>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bicicleta de carretera, n f
  • es  bicicleta de carretera, n f
  • es  bicicleta de ruta, n f
  • fr  vélo de route, n m
  • en  road cycle, n

<Esport > 13 Ciclisme>, <Esport > 26 Esports multidisciplinaris > Triatló>

Definició
Bicicleta lleugera de pneumàtics prims i manillar corbat, proveïda de frens, canvi de marxes i pinyó lliure, que s'utilitza per a recórrer llargues distàncies, generalment sobre asfalt.

Nota

  • La bicicleta de carretera s'utilitza en la pràctica del ciclisme de carretera i en segment de ciclisme del triatló (de vegades, amb l'acoblament d'un manillar de triatló, per a aconseguir una posició més aerodinàmica).
camí de màxim pendent camí de màxim pendent

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  camí de màxim pendent, n f
  • es  ruta de máxima pendiente
  • en  steepest path

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny>

Definició
Trajecte que segueix la direcció de màxim pendent descendent sobre una superfície.

Nota

  • El camí de màxim pendent acaba en el perímetre de la superfície o en les concavitats de la superfície.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
camí de màxim pendent camí de màxim pendent

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  camí de màxim pendent, n f
  • es  ruta de máxima pendiente
  • en  steepest path

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny>

Definició
Trajecte que segueix la direcció de màxim pendent descendent sobre una superfície.

Nota

  • El camí de màxim pendent acaba en el perímetre de la superfície o en les concavitats de la superfície.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8