Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ru�na" dins totes les àrees temàtiques

bodega bodega

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bodega, n f
  • ca  compartiment per a runa, n m sin. compl.
  • es  cántara
  • fr  puits
  • en  hopper compartment

<Ports > Tipologia de vaixells i parts bàsiques>

Definició
Espai tancat situat a la part baixa del buc de la draga que serveix per a emmagatzemar i transportar els materials dragats i dotat de dues comportes a la part inferior que, en obrir-se, permeten la descàrrega dels materials que conté.
contenidor de runa contenidor de runa

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  contenidor de runa, n m
  • es  contenedor de escombros

<Construcció>, <Construcció > Urbanisme>

Definició
Recipient de capacitat i formes diverses, obert o tancat, destinat a contenir o a transportar runa.
deliri de ruïna deliri de ruïna

<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>

  • ca  deliri de ruïna, n m
  • es  delirio de ruina, n m
  • fr  délire de ruine, n m
  • en  ruin delusion, n
  • de  Verarmungswahn, n m

<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>

Definició
Deliri en què l'individu té la convicció de ser desposseït de tots els seus béns materials.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  enderroc, n m
  • ca  runa, n f sin. compl.
  • es  escombro
  • fr  déblais
  • en  building debris
  • de  Abraum
  • de  Schutt

<Construcció>

enderrocs enderrocs

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  enderrocs, n m pl
  • ca  runa, n f sin. compl.
  • es  escombro
  • fr  déblais
  • en  debris

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició
Conjunt de materials provinents de la demolició o enderrocament d'edificis o instal·lacions.
enderrocs enderrocs

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  enderrocs, n m pl
  • ca  runa, n f sin. compl.
  • es  escombro
  • fr  déblais
  • en  debris

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>

Definició
Conjunt de materials provinents de la demolició o enderrocament d'edificis o instal·lacions.
expedient de declaració de ruïna expedient de declaració de ruïna

<Dret civil>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  expedient de declaració de ruïna, n m
  • ca  expedient de ruïna, n m sin. compl.
  • es  expediente de ruina

<Dret civil>

formatgets formatgets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  formatgets, n m pl
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva crètica, n f alt. sin.
  • ca  malva de runa, n f alt. sin.
  • ca  malvacamí, n f alt. sin.
  • ca  malvera, n f alt. sin.
  • ca  malveta, n f alt. sin.
  • ca  malví, n m alt. sin.
  • ca  malvins (arrel), n m pl alt. sin.
  • ca  vauma, n f alt. sin.
  • ca  melví, n m var. ling.
  • nc  Lavatera cretica L.

<Botànica > malvàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  formatgets, n m pl
  • ca  malva, n f alt. sin.
  • ca  malva crètica, n f alt. sin.
  • ca  malva de runa, n f alt. sin.
  • ca  malvacamí, n f alt. sin.
  • ca  malvera, n f alt. sin.
  • ca  malveta, n f alt. sin.
  • ca  malví, n m alt. sin.
  • ca  malvins (arrel), n m pl alt. sin.
  • ca  vauma, n f alt. sin.
  • ca  melví, n m var. ling.
  • nc  Lavatera cretica L.

<Botànica > malvàcies>

quítxua quítxua

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  quítxua
  • ca  runa simi sin. compl.
  • cod  kicwa
  • cod  kecwa sin. compl.
  • ar  كيتشوية
  • cy  Cetshwa
  • cy  Runa simi sin. compl.
  • de  Kichwa
  • de  Ketchua sin. compl.
  • de  Ketschua sin. compl.
  • de  Runa Simi sin. compl.
  • en  Quechua
  • en  Quichua sin. compl.
  • en  Runa Simi sin. compl.
  • es  quechua
  • es  quichua sin. compl.
  • es  runa simi sin. compl.
  • eu  kitxua
  • eu  quechuera sin. compl.
  • eu  quichuera sin. compl.
  • eu  runa simi sin. compl.
  • fr  quechua
  • fr  quichua sin. compl.
  • fr  runa simi sin. compl.
  • gl  quechua
  • gl  quichua sin. compl.
  • gl  runa simi sin. compl.
  • gn  kéchua
  • gn  kíchua sin. compl.
  • gn  runa simi sin. compl.
  • it  quechua
  • it  quichua sin. compl.
  • it  runa simi sin. compl.
  • ja  ケチュア語
  • ja  キチュア語 sin. compl.
  • ja  ルナシミ語 sin. compl.
  • nl  Quechua
  • nl  Quichua sin. compl.
  • nl  Runa Simi sin. compl.
  • pt  quíchua
  • pt  quéchua sin. compl.
  • pt  runa simi sin. compl.
  • ru  Кечуа
  • ru  Кичуа sin. compl.
  • ru  Руна-сими sin. compl.
  • sw  Quechua
  • sw  Quechua sin. compl.
  • sw  Quichua sin. compl.
  • sw  Runa simi sin. compl.
  • tmh  Takicwat
  • zh  盖丘亚
  • zh  基楚阿 sin. compl.
  • zh  盖丘亚 sin. compl.
  • zh  路那·斯密 sin. compl.

<Quítxua>, <Amèrica > Argentina>, <Amèrica > Bolívia>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Colòmbia>, <Amèrica > Equador>, <Amèrica > Perú>, <Amèrica > Veneçuela>, <Amèrica > Xile>

Definició
El quítxua és la llengua indígena amb més parlants de tot el continent americà, entre 8 i 10 milions, distribuïts en set estats diferents.

Els primers cronistes es refereixen al quítxua com a llengua general, expressió que també es feia servir per a designar altres llengües que es parlaven en un territori extens (com l'aimara o el guaraní). En el mateix sentit, s'anomenava també llengua de l'inca. La primera gramàtica i el primer diccionari del quítxua, escrits pel dominic Fray Domingo de Santo Tomàs, van aparèixer l'any 1560.

Etimològicament, el terme quichua o quechua significa 'zona temperada' i, per extensió, es va fer servir per a referir-se als pobladors d'aquest hàbitat.

Quan els espanyols van arribar a aquesta zona d'Amèrica, s'hi parlaven sobretot variants del quítxua i de l'aimara. El quítxua norsureño era el més utilitzat, ja que feia de vincle general dels pobles de l'Imperi Inca. La intercomprensió entre els usuaris d'aquestes llengües o variants del quítxua era, i encara és, bastant dificultosa. Malgrat això, el parlants de tots aquests grups emparentats els perceben actualment com a llengua única, anomenada quechua, quichua o runa simi. Entre els lingüistes trobem dues postures principals: alguns autors consideren que es tracta d'una única llengua que forma un contínuum dialectal, mentre que d'altres defensen que es tracta en realitat d'una família de llengües.

La classificació de les variants o llengües quítxues distingeix dues grans branques amb diverses subbranques cadascuna:

1. quítxua I (waywash o huáihuash), que es parla a la part central del Perú.

1.1. pacaraos, localitzat al departament de Lima, a la part nord-est de la província de Huaraz;

1.2. dialecte central, dividit en tres grups:
1.2.1. waylay (huaylas-conchucos),
1.2.2. wankay (yaru, jauja-huanca i huangàscar-toparà)
1.2.3. ap-am-ah (altos pativilca-marañón-huallaga)

2. el quítxua II (wampuy o hyámpuy), que s'estén per un territori molt més extens i discontinu que abasta, a part del Perú, els altres països on es parla el quítxua (Colòmbia, Equador, Bolívia, Argentina, Xile i Brasil).

2.1. quítxua IIA o yúngay: quítxua de Laraos, quítxua de Lincha, quítxua cañaris-incahuasi i quítxua de Cajamarca.

2.2. quítxua IIB o chínchay septentrional: quítxua de Chachapoyas, lamas-ucayali, napo-tigre-pastaza, ingano, quítxua de l'orient equatorià; quítxua d'Imbabura -Equador I-, quítxua equatorià central -Equador II-; quítxua equatorià meridional -Equador III- i quítxua equatorià unificat.

2.3. quítxua IIC o chinchai meridional, branca parlada al sud dels dialectes del quítxua I: quítxua meridional unificat, quítxua ayacuchano, quítxua cuzqueño-boliviano i quítxua santiagueño -Santiago del Estero, Argentina-.

Trobem un gran nombre de paraules manllevades del quítxua en espanyol, i en català, fruit del contacte amb parlants d'aquesta gran comunitat lingüística: cancha (kancha), caucho (kajchu), chirimoya (chirimuya), coca (kuka), cóndor (kuntur), gaucho (wakcha 'pobre'), mate (mati), quinina (kinakina), papa (un tubercle), llama (un mamífer), etc.

L'any 1990 es va crear l'Academia Mayor de la Lengua Quechua, amb seu a Cusco, Perú. Aquest organisme públic té entre els seus objectius principals vetllar per la puresa de la llengua quítxua i per la seva expansió idiomàtica, establir normes gramaticals, editar un diccionari normatiu de la llengua quítxua i promoure la investigació lingüística, l'ensenyament i aprenentatge de la llengua quítxua.

Microsoft Perú i el Ministeri d'Educació del Perú han signat un acord per a traduir els programes Windows i Office a la llengua quítxua. Aquest projecte té el suport de la Comissió per al Desenvolupament de la Societat de la Informació (CODESI) i rebrà la col·laboració de la Universitat Nacional San Antonio de Abad, de Cusco, i de la Universitat Nacional San Cristóbal de Huamanga, d'Ayacucho.