Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ségol" dins totes les àrees temàtiques

gra de sègol gra de sègol

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gra de sègol, n m
  • es  grano de centeno
  • fr  gran de seigle
  • en  rye

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Llavor del sègol que se subministra amb el pinso al bestiar i l'aviram, i aporta energia.
gra de sègol gra de sègol

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  gra de sègol, n m
  • es  grano de centeno
  • fr  gran de seigle
  • en  rye

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició
Llavor del sègol que se subministra amb el pinso al bestiar i l'aviram, i aporta energia.
pa de sègol pa de sègol

<Productes alimentaris sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  pa de sègol, n m
  • es  pan de centeno
  • fr  pain de seigle
  • en  rye bread

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

pa de sègol pa de sègol

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  pa de sègol, n m
  • es  pan de centeno, n m
  • fr  pain de seigle, n m
  • pt  pão de centeio, n m
  • en  rye bread, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Forn i pastisseria>

rovell estriat del sègol rovell estriat del sègol

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  rovell estriat del sègol, n m
  • ca  rovell marró del sègol, n m sin. compl.

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció del sègol (Secale cereale L.) produïda pel fong uredinal Puccinia dispersa Eriksson & E. Henning.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sègol, n m
  • ca  sègal, n m sin. compl.
  • ca  sègal (gra), n m sin. compl.
  • ca  segle, n m sin. compl.
  • ca  sègle (gra), n m sin. compl.
  • ca  sègol (gra), n m sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  mestall, n m alt. sin.
  • ca  mitadenc, n m alt. sin.
  • ca  centeno, n m var. ling.
  • ca  secle, n m var. ling.
  • ca  sècle, n m var. ling.
  • ca  segla, n m var. ling.
  • ca  segol, n m var. ling.
  • ca  séguel, n m var. ling.
  • ca  sèguel, n m var. ling.
  • ca  senteno, n m var. ling.
  • ca  setgle, n m var. ling.
  • nc  Secale cereale L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la "mescla de blat i sègol o ordi" (DIEC2).
    2. MASCLANS explica que "el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut".
sègol sègol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sègol, n m
  • ca  sègal, n m sin. compl.
  • ca  sègal (gra), n m sin. compl.
  • ca  segle, n m sin. compl.
  • ca  sègle (gra), n m sin. compl.
  • ca  sègol (gra), n m sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  mestall, n m alt. sin.
  • ca  mitadenc, n m alt. sin.
  • ca  centeno, n m var. ling.
  • ca  secle, n m var. ling.
  • ca  sècle, n m var. ling.
  • ca  segla, n m var. ling.
  • ca  segol, n m var. ling.
  • ca  séguel, n m var. ling.
  • ca  sèguel, n m var. ling.
  • ca  senteno, n m var. ling.
  • ca  setgle, n m var. ling.
  • nc  Secale cereale L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la "mescla de blat i sègol o ordi" (DIEC2).
    2. MASCLANS explica que "el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut".
sègol sègol

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  sègol, n m
  • es  centeno, n m
  • fr  seigle, n m
  • en  rye, n
  • nc  Secale cereale

<Enginyeria forestal>

sègol sègol

<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  sègol, n m
  • es  centeno
  • fr  seigle
  • en  rye
  • nc  Secale cereale

<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les gramínies. El seu gra és panificable, però actualment és aprofitat sobretot com a aliment del bestiar. Pot ésser atacat pel fong (Claviceps purpurea) i la intoxicació consegüent és l'ergotisme.
sègol banyut sègol banyut

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  sègol banyut, n m
  • ca  cornet, n m sin. compl.
  • ca  sègol cornut, n m sin. compl.
  • es  cornezuelo del centeno
  • fr  ergot
  • en  ergot
  • en  ergot of rye

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Sègol atacat pel fong Claviceps purpurea.

Nota

  • El fong forma a les espigues esclerosis de color porpra en forma de petita banya, anomenades també banyetes i banyes de sègol. A més del sègol, pot atacar altres cereals, i la farina o gra infectats són altament tòxics per a les persones i els animals, i produeixen l'anomenat ergotisme.