Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sacrilegi" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  sacrilegi, n m
  • es  sacrilegio

<Dret canònic>

Definició
Violació o profanació d'una persona, d'una cosa o d'un lloc sagrat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • (Del llatí sacrilegiu, ídem, derivat de sacrilegus, 'lladre de béns sagrats', compost de sacra, 'coses sagrades' i legere, 'agafar'.)
  • Cal distingir algunes modalitats de sacrilegis segons l'objectiu profanat: sacrilegi personal (profanació d'una persona sagrada o violació de privilegis clericals, sacrilegi local (violació d'un lloc sagrat) o sacrilegi real (profanació d'objectes sagrats). Alguns moralistes afegeixen una quarta modalitat: el sacrilegi temporal, quan es comet un desordre en dies sagrats, com ara els diumenges i dies de precepte, ja que són dedicats de manera especial a Déu. Per bé que el costum i la major part dels teòlegs no apreciat sacrilegi en aquests casos. Les simples irreverències admeten parvitat de matèria. Bàsicament és un desordre prohibit pel primer manament de la Llei de Déu. La gravetat d'aquests actes augmenta quan el sacrilegi es comet contra l'Eucaristia, perquè en aquest sagrament el Cos de Crist es fa present substancialment.
    El cànon 1376 sanciona el sacrilegi amb una pena ferendae sententiae indeterminada: «El qui profana una cosa sagrada, moble o immoble, ha de ser castigat amb una pena justa.» Té el fonament en el cànon 1171: «Les coses sagrades que per dedicació o benedicció han estat destinades al culte diví, han de ser tractades amb reverència i no han de ser emprades per a un ús profà o impropi, encara que pertanyin a particulars.» El cànon 1367 estableix: «Qui tira per terra les espècies consagrades, o se les enduu o les reté amb una finalitat sacrílega, incorre en excomunió latae sententiae reservada a la Seu Apostòlica; el clergue pot ser castigat, a més, amb una altra pena, sense excloure'n l'expulsió de l'Estat clerical.» Per tant, consisteix a llançar a terra, amb odi, ira o menyspreu, les espècies consagrades. No comet el delicte qui les diposita al sagrari o als corporals encara que sigui per a robar el cupó, però sí que comet delicte qui se les enduu o les reté amb una finalitat sacrilègica (obscena, supersticiosa o impia). Qui se les enduu o les reté successivament comet un sol delicte, però són circumstàncies que l'òrgan legislador ha de tenir presents.