Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "saig" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canari, n m
- ca tord rogenc, n m
- ca canonge, n m sin. compl.
- ca nit, n f sin. compl.
- ca porcellana, n f sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord roquer, n m sin. compl.
- ca vaqueta, n f sin. compl.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca tord-roquer, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort ruqué, n m var. ling.
- ca tort ruquer, n m var. ling.
- nc Symphodus mediterraneus
- nc Crenilabrus Boryanus var. ling.
- nc Crenilabrus Brunnichii var. ling.
- nc Crenilabrus chlorosochrus var. ling.
- nc Crenilabrus mediterraneus var. ling.
- nc Crénilabrus mediterraneus var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) mediterraneus var. ling.
- es tordo de roca
- es vagueta
- es vaqueta
- fr crénilabre rouquié
- fr siblaire
- en axillary wrasse
- en gold-sinny
- de Mittelmeerlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canari, n m
- ca tord rogenc, n m
- ca canonge, n m sin. compl.
- ca nit, n f sin. compl.
- ca porcellana, n f sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord roquer, n m sin. compl.
- ca vaqueta, n f sin. compl.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca tord-roquer, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort ruqué, n m var. ling.
- ca tort ruquer, n m var. ling.
- nc Symphodus mediterraneus
- nc Crenilabrus Boryanus var. ling.
- nc Crenilabrus Brunnichii var. ling.
- nc Crenilabrus chlorosochrus var. ling.
- nc Crenilabrus mediterraneus var. ling.
- nc Crénilabrus mediterraneus var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) mediterraneus var. ling.
- es tordo de roca
- es vagueta
- es vaqueta
- fr crénilabre rouquié
- fr siblaire
- en axillary wrasse
- en gold-sinny
- de Mittelmeerlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enrocador, n m
- ca barraestret, n m sin. compl.
- ca dormidor, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca roqueret, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord de roca, n m sin. compl.
- ca trencaavellanes, n m sin. compl.
- ca barra estret, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort de roca, n m var. ling.
- ca trenca avellanes, n m var. ling.
- ca trenca-avellanes, n m var. ling.
- nc Symphodus ocellatus
- nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
- nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
- es bodión
- es dormidor
- es tordo
- fr crenilabre ocelé
- fr rouquie
- it tordo occhiato
- en dark-fin
- de Geangelte lipppfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca enrocador, n m
- ca barraestret, n m sin. compl.
- ca dormidor, n m sin. compl.
- ca porc, n m sin. compl.
- ca porquet, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca roqueret, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord de roca, n m sin. compl.
- ca trencaavellanes, n m sin. compl.
- ca barra estret, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort de roca, n m var. ling.
- ca trenca avellanes, n m var. ling.
- ca trenca-avellanes, n m var. ling.
- nc Symphodus ocellatus
- nc Crenilabrus ocellatus var. ling.
- nc Crenilabrus Rissoi var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) ocellatus var. ling.
- es bodión
- es dormidor
- es tordo
- fr crenilabre ocelé
- fr rouquie
- it tordo occhiato
- en dark-fin
- de Geangelte lipppfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fadrí, n m
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca envit, n m sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca joglar, n m sin. compl.
- ca ministre, n m sin. compl.
- ca nyucla, n f sin. compl.
- ca papagai, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca fredí, n m var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiula pavo, n f var. ling.
- ca juglà, n m var. ling.
- ca jular, n m var. ling.
- ca junglar, n m var. ling.
- ca just-plà, n m var. ling.
- ca manistre, n m var. ling.
- ca ñucla, n m var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
- ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
- ca xuclàs, n m pl var. ling.
- nc Thalassoma pavo
- nc Chlorichthys pavo var. ling.
- nc Labrus pabo var. ling.
- nc Thalasoma pavo var. ling.
- es doncella
- es fredi
- es julia
- es pez verde
- fr girelle paon
- en ornate wrasse
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fadrí, n m
- ca carall de rei, n m sin. compl.
- ca donzella, n f sin. compl.
- ca envit, n m sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca joglar, n m sin. compl.
- ca ministre, n m sin. compl.
- ca nyucla, n f sin. compl.
- ca papagai, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca fredí, n m var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiula pavo, n f var. ling.
- ca juglà, n m var. ling.
- ca jular, n m var. ling.
- ca junglar, n m var. ling.
- ca just-plà, n m var. ling.
- ca manistre, n m var. ling.
- ca ñucla, n m var. ling.
- ca papagall, n m var. ling.
- ca soig, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
- ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
- ca xuclàs, n m pl var. ling.
- nc Thalassoma pavo
- nc Chlorichthys pavo var. ling.
- nc Labrus pabo var. ling.
- nc Thalasoma pavo var. ling.
- es doncella
- es fredi
- es julia
- es pez verde
- fr girelle paon
- en ornate wrasse
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llavió, n m
- ca blava, n f sin. compl.
- ca blava [mascle], n f sin. compl.
- ca griva, n f sin. compl.
- ca llambrega, n f sin. compl.
- ca petarc, n m sin. compl.
- ca petard, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca rossinyol, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca saig roquer, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord [femella], n m sin. compl.
- ca tord flassader, n m sin. compl.
- ca tord gros, n m sin. compl.
- ca blaua, n f var. ling.
- ca blaua [mascle], n f var. ling.
- ca espedarc, n m var. ling.
- ca espetarc, n m var. ling.
- ca espetard [mascle], n m var. ling.
- ca grévia, n f var. ling.
- ca llabió, n m var. ling.
- ca llebió, n m var. ling.
- ca llevió, n m var. ling.
- ca llivió, n m var. ling.
- ca lluvio, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca petart, n m var. ling.
- ca rosinyol, n m var. ling.
- ca rossignol, n m var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca sabonero, n m var. ling.
- ca satx, n m var. ling.
- ca satx roquer, n m var. ling.
- ca tabans, n m var. ling.
- ca tord-flassader, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort-flosserè, n m var. ling.
- nc Symphodus tinca
- nc Crenilabrus pavo var. ling.
- nc Crenilabrus tinca var. ling.
- nc Labrus tinca var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
- es bodión
- es peto
- es señorita
- es tordo
- fr crénilabre paon
- fr paon de mer
- it tordo pavone
- en corkwing
- en peacock wrasse
- en sea peacock
- de Bientfärbige
- de Pfauenlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llavió, n m
- ca blava, n f sin. compl.
- ca blava [mascle], n f sin. compl.
- ca griva, n f sin. compl.
- ca llambrega, n f sin. compl.
- ca petarc, n m sin. compl.
- ca petard, n m sin. compl.
- ca roquer, n m sin. compl.
- ca rossinyol, n m sin. compl.
- ca saig, n m sin. compl.
- ca saig roquer, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord [femella], n m sin. compl.
- ca tord flassader, n m sin. compl.
- ca tord gros, n m sin. compl.
- ca blaua, n f var. ling.
- ca blaua [mascle], n f var. ling.
- ca espedarc, n m var. ling.
- ca espetarc, n m var. ling.
- ca espetard [mascle], n m var. ling.
- ca grévia, n f var. ling.
- ca llabió, n m var. ling.
- ca llebió, n m var. ling.
- ca llevió, n m var. ling.
- ca llivió, n m var. ling.
- ca lluvio, n m var. ling.
- ca mariquita, n f var. ling.
- ca petart, n m var. ling.
- ca rosinyol, n m var. ling.
- ca rossignol, n m var. ling.
- ca ruqué, n m var. ling.
- ca sabonero, n m var. ling.
- ca satx, n m var. ling.
- ca satx roquer, n m var. ling.
- ca tabans, n m var. ling.
- ca tord-flassader, n m var. ling.
- ca tort, n m var. ling.
- ca tort-flosserè, n m var. ling.
- nc Symphodus tinca
- nc Crenilabrus pavo var. ling.
- nc Crenilabrus tinca var. ling.
- nc Labrus tinca var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) pavo var. ling.
- nc Symphodus (Crenilabrus) tinca var. ling.
- es bodión
- es peto
- es señorita
- es tordo
- fr crénilabre paon
- fr paon de mer
- it tordo pavone
- en corkwing
- en peacock wrasse
- en sea peacock
- de Bientfärbige
- de Pfauenlippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca saig, n m
- es sayón
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
El saig era un funcionari de la justícia inferior, que estava a les ordres d'un batlle o veguer i formava part de la plantilla de les corts baronials i reials o vicarials. Com a tal, s'encarregava de la captura dels delinqüents i d'executar les penes dictades pels tribunals, com ara el cobrament de multes, la confiscació de béns o altres actuacions executives. Aquest oficial podia rebre altres noms com ara el de missatger o nunci de la cort; i sovint s'equipara a altres oficis amb funcions similars com ara els de porter, algutzir, capdeguaita, verguer o carceller.
Inicialment (s. IX-X), hi havia un saig a cada comtat. El seu nom constava al final de la llista de bons homes que assistien als judicis públics. En aquesta època, el saig era un personatge influent, ja que solia ser un destacat propietari rural, com alguns dels que actuaren a les terres de Girona.
Posteriorment, aquest ofici deixà de tenir aquest estatus, per bé que va continuar exercint si fa no fa les mateixes funcions, sempre com a subordinat del batlle o del seu lloctinent. Ara bé, malgrat la seva condició d'oficial de la cort, el saig també va començar a actuar a instàncies dels prohoms del municipi, ja fos per a fer crides i ajustar consells o bé per a ajudar a plegar les talles, o també a l'hora de fer execucions sobre els béns dels morosos dels impostos municipals. Per això alguns saigs acabaren per tenir assignat un salari anual cobrador del municipi, si és que no eren retribuïts puntualment per les feines que duien a terme.
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca tord flassader, n m
- ca saig, n m sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- es tordo rosado
- es zorzal
- fr rouquié
- nc Symphodus (Crenilabrus) doderleini
<Peixos>
