Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sant" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anemone alpina, n f
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca flor del vent, n f sin. compl.
- ca herba del vent, n f sin. compl.
- ca pulsatil·la alpina, n f sin. compl.
- ca viola blanca, n f sin. compl.
- ca perruca, n f alt. sin.
- ca pulsatil·la, n f alt. sin.
- ca pulsatil·la blanca, n f alt. sin.
- ca pulsatilla, n f var. ling.
- ca pulsàtil·la blanca, n f var. ling.
- nc Anemone alpina L.
- nc Pulsatilla alpina (L.) Delarbre sin. compl.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anemone alpina, n f
- ca flor de Sant Joan, n f sin. compl.
- ca flor del vent, n f sin. compl.
- ca herba del vent, n f sin. compl.
- ca pulsatil·la alpina, n f sin. compl.
- ca viola blanca, n f sin. compl.
- ca perruca, n f alt. sin.
- ca pulsatil·la, n f alt. sin.
- ca pulsatil·la blanca, n f alt. sin.
- ca pulsatilla, n f var. ling.
- ca pulsàtil·la blanca, n f var. ling.
- nc Anemone alpina L.
- nc Pulsatilla alpina (L.) Delarbre sin. compl.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anemone alpina, n f
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca pulsatil·la groga, n f alt. sin.
- ca pulsatíl·la groga, n f var. ling.
- ca pulsàtil·la groga, n f var. ling.
- nc Anemone alpina L. subsp. apiifolia (Scop.) O. Bolòs et Vigo
- nc Pulsatilla apiifolia Scop. sin. compl.
- nc Anemone alpina L. subsp. sulphurea (DC.) Arcang. var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anemone alpina, n f
- ca flor de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca pulsatil·la groga, n f alt. sin.
- ca pulsatíl·la groga, n f var. ling.
- ca pulsàtil·la groga, n f var. ling.
- nc Anemone alpina L. subsp. apiifolia (Scop.) O. Bolòs et Vigo
- nc Pulsatilla apiifolia Scop. sin. compl.
- nc Anemone alpina L. subsp. sulphurea (DC.) Arcang. var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api bord, n m
- ca botó d'or, n m alt. sin.
- ca botó daurat, n m alt. sin.
- ca botonets d'or, n m pl alt. sin.
- ca botons d'or, n m pl alt. sin.
- ca flor de Sant Dídac, n f alt. sin.
- ca francesilla de camp, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca manxiula, n f alt. sin.
- ca ranuncle, n m alt. sin.
- ca ranuncle acre, n m alt. sin.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- nc Ranunculus acris L.
- nc Ranunculus acer auct. var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca api bord, n m
- ca botó d'or, n m alt. sin.
- ca botó daurat, n m alt. sin.
- ca botonets d'or, n m pl alt. sin.
- ca botons d'or, n m pl alt. sin.
- ca flor de Sant Dídac, n f alt. sin.
- ca francesilla de camp, n f alt. sin.
- ca gata rabiosa, n f alt. sin.
- ca manxiula, n f alt. sin.
- ca ranuncle, n m alt. sin.
- ca ranuncle acre, n m alt. sin.
- ca àpit bord, n m var. ling.
- nc Ranunculus acris L.
- nc Ranunculus acer auct. var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç blanc, n m
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca espí blanc, n m sin. compl.
- ca espinalb, n m sin. compl.
- ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arç negre, n m alt. sin.
- ca arçalb, n m alt. sin.
- ca arços, n m pl alt. sin.
- ca arços blancs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga blanca, n f alt. sin.
- ca arn, n m alt. sin.
- ca arn blanc, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca babuller blanc, n m alt. sin.
- ca barçal, n m alt. sin.
- ca barçal blanc, n m alt. sin.
- ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca bolqueret, n m alt. sin.
- ca bolquerets, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cirer, n m alt. sin.
- ca cirer de pastor, n m alt. sin.
- ca cirera, n f alt. sin.
- ca cirera de pastor, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireret de pastor, n m alt. sin.
- ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal blanc, n m alt. sin.
- ca espinal ver, n m alt. sin.
- ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
- ca espinaler, n m alt. sin.
- ca espinall, n m alt. sin.
- ca espinàs, n m alt. sin.
- ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
- ca garboller, n m alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca gaürrer, n m alt. sin.
- ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca graüll (fruit), n m alt. sin.
- ca graüller, n m alt. sin.
- ca grenoller, n m alt. sin.
- ca iller, n m alt. sin.
- ca mallol, n m alt. sin.
- ca mallola, n f alt. sin.
- ca pollera, n f alt. sin.
- ca polls, n m pl alt. sin.
- ca pomer de pastor, n m alt. sin.
- ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca robeta, n f alt. sin.
- ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca trualler, n m alt. sin.
- ca agraüller, n m var. ling.
- ca aguller, n m var. ling.
- ca angarguller, n m var. ling.
- ca argilaga blanca, n f var. ling.
- ca arguller, n m var. ling.
- ca aspinal, n m var. ling.
- ca aspinal blanc, n m var. ling.
- ca aspino blanc, n m var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barsal blanc, n m var. ling.
- ca baurré, n m var. ling.
- ca brabuller, n m var. ling.
- ca calarigue, n m var. ling.
- ca ciderer de pastor, n m var. ling.
- ca craüller, n m var. ling.
- ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
- ca engarguller, n m var. ling.
- ca espinau, n m var. ling.
- ca espinaubo, n m var. ling.
- ca espinaula, n f var. ling.
- ca garanyoner, n m var. ling.
- ca gargaller, n m var. ling.
- ca garruer, n m var. ling.
- ca gaurrer, n m var. ling.
- ca gaurrer blanc, n m var. ling.
- ca grauller, n m var. ling.
- ca santperemàrtir, n m var. ling.
- ca trueller, n m var. ling.
- nc Crataegus monogyna Jacq.
- nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
- nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç blanc, n m
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca espí blanc, n m sin. compl.
- ca espinalb, n m sin. compl.
- ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arç negre, n m alt. sin.
- ca arçalb, n m alt. sin.
- ca arços, n m pl alt. sin.
- ca arços blancs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga blanca, n f alt. sin.
- ca arn, n m alt. sin.
- ca arn blanc, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca babuller blanc, n m alt. sin.
- ca barçal, n m alt. sin.
- ca barçal blanc, n m alt. sin.
- ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca bolqueret, n m alt. sin.
- ca bolquerets, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cirer, n m alt. sin.
- ca cirer de pastor, n m alt. sin.
- ca cirera, n f alt. sin.
- ca cirera de pastor, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireret de pastor, n m alt. sin.
- ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal blanc, n m alt. sin.
- ca espinal ver, n m alt. sin.
- ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
- ca espinaler, n m alt. sin.
- ca espinall, n m alt. sin.
- ca espinàs, n m alt. sin.
- ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
- ca garboller, n m alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca gaürrer, n m alt. sin.
- ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca graüll (fruit), n m alt. sin.
- ca graüller, n m alt. sin.
- ca grenoller, n m alt. sin.
- ca iller, n m alt. sin.
- ca mallol, n m alt. sin.
- ca mallola, n f alt. sin.
- ca pollera, n f alt. sin.
- ca polls, n m pl alt. sin.
- ca pomer de pastor, n m alt. sin.
- ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca robeta, n f alt. sin.
- ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca trualler, n m alt. sin.
- ca agraüller, n m var. ling.
- ca aguller, n m var. ling.
- ca angarguller, n m var. ling.
- ca argilaga blanca, n f var. ling.
- ca arguller, n m var. ling.
- ca aspinal, n m var. ling.
- ca aspinal blanc, n m var. ling.
- ca aspino blanc, n m var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barsal blanc, n m var. ling.
- ca baurré, n m var. ling.
- ca brabuller, n m var. ling.
- ca calarigue, n m var. ling.
- ca ciderer de pastor, n m var. ling.
- ca craüller, n m var. ling.
- ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
- ca engarguller, n m var. ling.
- ca espinau, n m var. ling.
- ca espinaubo, n m var. ling.
- ca espinaula, n f var. ling.
- ca garanyoner, n m var. ling.
- ca gargaller, n m var. ling.
- ca garruer, n m var. ling.
- ca gaurrer, n m var. ling.
- ca gaurrer blanc, n m var. ling.
- ca grauller, n m var. ling.
- ca santperemàrtir, n m var. ling.
- ca trueller, n m var. ling.
- nc Crataegus monogyna Jacq.
- nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
- nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca arç blanc, n m
- ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca espí blanc, n m sin. compl.
- ca espinalb, n m sin. compl.
- ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
- es espino albar
- es espino blanco
- es majuelo
- fr aubépine
- en English hawthorn
- en hawthorn
- nc Crataegus monogyna
<Botànica>
Definició
Nota
- El fruit de l'arç blanc és la cirereta de pastor.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç de Sant Josep, n m
- ca arç del Japó, n m alt. sin.
- ca codonyer del Japó, n m alt. sin.
- nc Chaenomeles speciosa (Sweet) Nakai
- nc Chaenomeles lagenaria (Loisel.) Koidz. sin. compl.
<Botànica > rosàcies>