Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sant" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca berbena, n f
- ca cuquets, n m pl alt. sin.
- ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
- ca espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca herba berbena, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Anna, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
- ca herba dels fetillers, n f alt. sin.
- ca planta sagrada, n f alt. sin.
- ca barbena, n f var. ling.
- ca barbera, n f var. ling.
- ca berbera, n f var. ling.
- ca herba barbera, n f var. ling.
- ca herba berbera, n f var. ling.
- ca herba ververa, n f var. ling.
- ca verbena, n f var. ling.
- nc Verbena officinalis L.
<Botànica > verbenàcies>
Nota
- La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca berbena, n f
- ca berbena de jardí, n f alt. sin.
- ca berbena de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carmelitana, n f alt. sin.
- nc Verbena peruviana (L.) Britton
- nc Verbena chamaedryfolia Juss. var. ling.
<Botànica > verbenàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca berbena, n f
- ca berbena de jardí, n f alt. sin.
- ca berbena de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carmelitana, n f alt. sin.
- nc Verbena peruviana (L.) Britton
- nc Verbena chamaedryfolia Juss. var. ling.
<Botànica > verbenàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca betònica, n f
- ca esparbonella, n f alt. sin.
- ca estaquis valenciana, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Blai, n f alt. sin.
- ca herba santònica, n f alt. sin.
- ca santònica, n f alt. sin.
- ca botònica, n f var. ling.
- ca brotònica, n f var. ling.
- ca estaquis valencià, n m var. ling.
- nc Stachys heraclea All.
- nc Stachys valentina Lag. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca betònica, n f
- ca esparbonella, n f alt. sin.
- ca estaquis valenciana, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Blai, n f alt. sin.
- ca herba santònica, n f alt. sin.
- ca santònica, n f alt. sin.
- ca botònica, n f var. ling.
- ca brotònica, n f var. ling.
- ca estaquis valencià, n m var. ling.
- nc Stachys heraclea All.
- nc Stachys valentina Lag. var. ling.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blauet, n m
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca capblau, n m sin. compl.
- ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
- ca estel, n m sin. compl.
- ca angelet, n m alt. sin.
- ca angelina, n f alt. sin.
- ca blauets, n m pl alt. sin.
- ca blaus, n m pl alt. sin.
- ca blavet, n m alt. sin.
- ca blavets, n m pl alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca caps blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
- ca clavellina de moro, n f alt. sin.
- ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
- ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
- ca escombra, n f alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca flor de blat, n f alt. sin.
- ca granera, n f alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca llum, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca xarampió, n m alt. sin.
- ca xarampions, n m pl alt. sin.
- ca aujalets, n m pl var. ling.
- ca cap-blau, n m var. ling.
- ca xarrampió, n m var. ling.
- nc Centaurea cyanus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blauet, n m
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca capblau, n m sin. compl.
- ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
- ca estel, n m sin. compl.
- ca angelet, n m alt. sin.
- ca angelina, n f alt. sin.
- ca blauets, n m pl alt. sin.
- ca blaus, n m pl alt. sin.
- ca blavet, n m alt. sin.
- ca blavets, n m pl alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca caps blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
- ca clavellina de moro, n f alt. sin.
- ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
- ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
- ca escombra, n f alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca flor de blat, n f alt. sin.
- ca granera, n f alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca llum, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca xarampió, n m alt. sin.
- ca xarampions, n m pl alt. sin.
- ca aujalets, n m pl var. ling.
- ca cap-blau, n m var. ling.
- ca xarrampió, n m var. ling.
- nc Centaurea cyanus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blenera, n f
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca crestes de gall, n f pl alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba de crocades, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca torpa, n f alt. sin.
- ca trepó candeler, n m alt. sin.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca jovanal, n m var. ling.
- ca sant joans, n m pl var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum lychnitis L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blenera, n f
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca crestes de gall, n f pl alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba de crocades, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca santjoans, n m pl alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca torpa, n f alt. sin.
- ca trepó candeler, n m alt. sin.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca jovanal, n m var. ling.
- ca sant joans, n m pl var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum lychnitis L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boixac, n m
- ca boixac de jardí, n m sin. compl.
- ca boixac ver, n m sin. compl.
- ca bojac, n m sin. compl.
- ca calèndula, n f sin. compl.
- ca clavellina de mort, n f sin. compl.
- ca flor de mort, n f sin. compl.
- ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
- ca galdiró, n m sin. compl.
- ca gojat, n m sin. compl.
- ca groguet, n m sin. compl.
- ca jaumet, n m sin. compl.
- ca boixacs, n m pl alt. sin.
- ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
- ca flor d'albat, n f alt. sin.
- ca flor de jaumet, n f alt. sin.
- ca flor de meravella, n f alt. sin.
- ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca galdirons, n m pl alt. sin.
- ca garronada, n f alt. sin.
- ca gauges, n f pl alt. sin.
- ca gauget, n m alt. sin.
- ca gauja, n f alt. sin.
- ca goget, n m alt. sin.
- ca gogets, n m alt. sin.
- ca goig, n m alt. sin.
- ca goja, n f alt. sin.
- ca gojats, n m pl alt. sin.
- ca groguets, n m pl alt. sin.
- ca jaumets, n m pl alt. sin.
- ca llevamà, n m alt. sin.
- ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
- ca llevamal, n m alt. sin.
- ca llevamans, n m pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca meravella, n f alt. sin.
- ca pet de frare, n m alt. sin.
- ca caldiró, n m var. ling.
- ca gaugé, n m var. ling.
- ca gauig, n m var. ling.
- ca gaujat, n m var. ling.
- ca gaujats, n m pl var. ling.
- ca gauses, n f pl var. ling.
- ca gauxa, n f var. ling.
- ca gauxe, n m var. ling.
- ca gavic, n m var. ling.
- ca goixes, n f pl var. ling.
- ca grauget, n m var. ling.
- ca groguic, n m var. ling.
- nc Calendula officinalis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.