Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sant" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  berbena, n f
  • ca  cuquets, n m pl alt. sin.
  • ca  cura-ho-tot, n m alt. sin.
  • ca  espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba berbena, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Anna, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fetillers, n f alt. sin.
  • ca  planta sagrada, n f alt. sin.
  • ca  barbena, n f var. ling.
  • ca  barbera, n f var. ling.
  • ca  berbera, n f var. ling.
  • ca  herba barbera, n f var. ling.
  • ca  herba berbera, n f var. ling.
  • ca  herba ververa, n f var. ling.
  • ca  verbena, n f var. ling.
  • nc  Verbena officinalis L.

<Botànica > verbenàcies>

Nota

  • La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.
berbena berbena

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  berbena, n f
  • ca  berbena de jardí, n f alt. sin.
  • ca  berbena de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carmelitana, n f alt. sin.
  • nc  Verbena peruviana (L.) Britton
  • nc  Verbena chamaedryfolia Juss. var. ling.

<Botànica > verbenàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  berbena, n f
  • ca  berbena de jardí, n f alt. sin.
  • ca  berbena de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carmelitana, n f alt. sin.
  • nc  Verbena peruviana (L.) Britton
  • nc  Verbena chamaedryfolia Juss. var. ling.

<Botànica > verbenàcies>

betònica betònica

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  betònica, n f
  • ca  esparbonella, n f alt. sin.
  • ca  estaquis valenciana, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Blai, n f alt. sin.
  • ca  herba santònica, n f alt. sin.
  • ca  santònica, n f alt. sin.
  • ca  botònica, n f var. ling.
  • ca  brotònica, n f var. ling.
  • ca  estaquis valencià, n m var. ling.
  • nc  Stachys heraclea All.
  • nc  Stachys valentina Lag. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  betònica, n f
  • ca  esparbonella, n f alt. sin.
  • ca  estaquis valenciana, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Blai, n f alt. sin.
  • ca  herba santònica, n f alt. sin.
  • ca  santònica, n f alt. sin.
  • ca  botònica, n f var. ling.
  • ca  brotònica, n f var. ling.
  • ca  estaquis valencià, n m var. ling.
  • nc  Stachys heraclea All.
  • nc  Stachys valentina Lag. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blauet, n m
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  capblau, n m sin. compl.
  • ca  clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  angelet, n m alt. sin.
  • ca  angelina, n f alt. sin.
  • ca  blauets, n m pl alt. sin.
  • ca  blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  blavet, n m alt. sin.
  • ca  blavets, n m pl alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  caps blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de moro, n f alt. sin.
  • ca  clavells blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de blat, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  escombra, n f alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  flor de blat, n f alt. sin.
  • ca  granera, n f alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  llum, n m alt. sin.
  • ca  llums, n m pl alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  xarampió, n m alt. sin.
  • ca  xarampions, n m pl alt. sin.
  • ca  aujalets, n m pl var. ling.
  • ca  cap-blau, n m var. ling.
  • ca  xarrampió, n m var. ling.
  • nc  Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

blauet blauet

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blauet, n m
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  capblau, n m sin. compl.
  • ca  clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  angelet, n m alt. sin.
  • ca  angelina, n f alt. sin.
  • ca  blauets, n m pl alt. sin.
  • ca  blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  blavet, n m alt. sin.
  • ca  blavets, n m pl alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  caps blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de moro, n f alt. sin.
  • ca  clavells blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de blat, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  escombra, n f alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  flor de blat, n f alt. sin.
  • ca  granera, n f alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  llum, n m alt. sin.
  • ca  llums, n m pl alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  xarampió, n m alt. sin.
  • ca  xarampions, n m pl alt. sin.
  • ca  aujalets, n m pl var. ling.
  • ca  cap-blau, n m var. ling.
  • ca  xarrampió, n m var. ling.
  • nc  Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blenera, n f
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  crestes de gall, n f pl alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba de crocades, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  trepó candeler, n m alt. sin.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  jovanal, n m var. ling.
  • ca  sant joans, n m pl var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum lychnitis L.

<Botànica > escrofulariàcies>

blenera blenera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blenera, n f
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  crestes de gall, n f pl alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba de crocades, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  trepó candeler, n m alt. sin.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  jovanal, n m var. ling.
  • ca  sant joans, n m pl var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum lychnitis L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixac, n m
  • ca  boixac de jardí, n m sin. compl.
  • ca  boixac ver, n m sin. compl.
  • ca  bojac, n m sin. compl.
  • ca  calèndula, n f sin. compl.
  • ca  clavellina de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  galdiró, n m sin. compl.
  • ca  gojat, n m sin. compl.
  • ca  groguet, n m sin. compl.
  • ca  jaumet, n m sin. compl.
  • ca  boixacs, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells grocs, n m pl alt. sin.
  • ca  flor d'albat, n f alt. sin.
  • ca  flor de jaumet, n f alt. sin.
  • ca  flor de meravella, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  galdirons, n m pl alt. sin.
  • ca  garronada, n f alt. sin.
  • ca  gauges, n f pl alt. sin.
  • ca  gauget, n m alt. sin.
  • ca  gauja, n f alt. sin.
  • ca  goget, n m alt. sin.
  • ca  gogets, n m alt. sin.
  • ca  goig, n m alt. sin.
  • ca  goja, n f alt. sin.
  • ca  gojats, n m pl alt. sin.
  • ca  groguets, n m pl alt. sin.
  • ca  jaumets, n m pl alt. sin.
  • ca  llevamà, n m alt. sin.
  • ca  llevamà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  llevamal, n m alt. sin.
  • ca  llevamans, n m pl alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  meravella, n f alt. sin.
  • ca  pet de frare, n m alt. sin.
  • ca  caldiró, n m var. ling.
  • ca  gaugé, n m var. ling.
  • ca  gauig, n m var. ling.
  • ca  gaujat, n m var. ling.
  • ca  gaujats, n m pl var. ling.
  • ca  gauses, n f pl var. ling.
  • ca  gauxa, n f var. ling.
  • ca  gauxe, n m var. ling.
  • ca  gavic, n m var. ling.
  • ca  goixes, n f pl var. ling.
  • ca  grauget, n m var. ling.
  • ca  groguic, n m var. ling.
  • nc  Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
    2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.