Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sant" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boixac, n m
- ca boixac de jardí, n m sin. compl.
- ca boixac ver, n m sin. compl.
- ca bojac, n m sin. compl.
- ca calèndula, n f sin. compl.
- ca clavellina de mort, n f sin. compl.
- ca flor de mort, n f sin. compl.
- ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
- ca galdiró, n m sin. compl.
- ca gojat, n m sin. compl.
- ca groguet, n m sin. compl.
- ca jaumet, n m sin. compl.
- ca boixacs, n m pl alt. sin.
- ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
- ca flor d'albat, n f alt. sin.
- ca flor de jaumet, n f alt. sin.
- ca flor de meravella, n f alt. sin.
- ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
- ca galdirons, n m pl alt. sin.
- ca garronada, n f alt. sin.
- ca gauges, n f pl alt. sin.
- ca gauget, n m alt. sin.
- ca gauja, n f alt. sin.
- ca goget, n m alt. sin.
- ca gogets, n m alt. sin.
- ca goig, n m alt. sin.
- ca goja, n f alt. sin.
- ca gojats, n m pl alt. sin.
- ca groguets, n m pl alt. sin.
- ca jaumets, n m pl alt. sin.
- ca llevamà, n m alt. sin.
- ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
- ca llevamal, n m alt. sin.
- ca llevamans, n m pl alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca meravella, n f alt. sin.
- ca pet de frare, n m alt. sin.
- ca caldiró, n m var. ling.
- ca gaugé, n m var. ling.
- ca gauig, n m var. ling.
- ca gaujat, n m var. ling.
- ca gaujats, n m pl var. ling.
- ca gauses, n f pl var. ling.
- ca gauxa, n f var. ling.
- ca gauxe, n m var. ling.
- ca gavic, n m var. ling.
- ca goixes, n f pl var. ling.
- ca grauget, n m var. ling.
- ca groguic, n m var. ling.
- nc Calendula officinalis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja llemenosa, n f
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja de riera, n f alt. sin.
- ca botja dels gitanos, n f alt. sin.
- ca botja pansera, n f alt. sin.
- ca botja rossa, n f alt. sin.
- ca encens, n m alt. sin.
- ca herba de les verges, n f alt. sin.
- ca herba del sant sepulcre, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca llemenosa, n f alt. sin.
- ca llemenoses, n f pl alt. sin.
- ca mill de bosc, n m alt. sin.
- ca rebentapedres, n f alt. sin.
- ca sant sepulcre, n m alt. sin.
- ca botxa, n f var. ling.
- nc Artemisia campestris L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja llemenosa, n f
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja de riera, n f alt. sin.
- ca botja dels gitanos, n f alt. sin.
- ca botja pansera, n f alt. sin.
- ca botja rossa, n f alt. sin.
- ca encens, n m alt. sin.
- ca herba de les verges, n f alt. sin.
- ca herba del sant sepulcre, n f alt. sin.
- ca herba fetgera, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca llemenosa, n f alt. sin.
- ca llemenoses, n f pl alt. sin.
- ca mill de bosc, n m alt. sin.
- ca rebentapedres, n f alt. sin.
- ca sant sepulcre, n m alt. sin.
- ca botxa, n f var. ling.
- nc Artemisia campestris L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja peluda, n f
- ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba negra, n f sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja abellera, n f alt. sin.
- ca cantamissa, n f alt. sin.
- ca cantamisses, n f pl alt. sin.
- ca coronella, n f alt. sin.
- ca cruixidor, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca guixola, n f alt. sin.
- ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca herba de pastor, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del pastor, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba pastoral, n f alt. sin.
- ca herba peluda, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pastoral, n f alt. sin.
- ca poteta de gat, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca socarells, n m pl alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca trèvol pelut, n m alt. sin.
- ca cornel·la, n f var. ling.
- ca coronela, n f var. ling.
- ca coronel·la, n f var. ling.
- ca hierba de la sang, n f var. ling.
- ca hierba de setge, n f var. ling.
- nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
- nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botja peluda, n f
- ca herba de les set sagnies, n f sin. compl.
- ca herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
- ca herba negra, n f sin. compl.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca botja abellera, n f alt. sin.
- ca cantamissa, n f alt. sin.
- ca cantamisses, n f pl alt. sin.
- ca coronella, n f alt. sin.
- ca cruixidor, n m alt. sin.
- ca gafarró, n m alt. sin.
- ca guixola, n f alt. sin.
- ca herba de l'estómac, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca herba de pastor, n f alt. sin.
- ca herba de setge, n f alt. sin.
- ca herba del pastor, n f alt. sin.
- ca herba febrera, n f alt. sin.
- ca herba morenera, n f alt. sin.
- ca herba pastoral, n f alt. sin.
- ca herba peluda, n f alt. sin.
- ca herba ronyonera, n f alt. sin.
- ca pastoral, n f alt. sin.
- ca poteta de gat, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca socarells, n m pl alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca trèvol pelut, n m alt. sin.
- ca cornel·la, n f var. ling.
- ca coronela, n f var. ling.
- ca coronel·la, n f var. ling.
- ca hierba de la sang, n f var. ling.
- ca hierba de setge, n f var. ling.
- nc Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
- nc Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets, n m pl
- ca botons de plata, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla amargant, n f alt. sin.
- ca camamilla basta, n f alt. sin.
- ca camamil·la blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
- ca camamilla de mula, n f alt. sin.
- ca camamilla de parets, n f alt. sin.
- ca camamilla de Sòria, n f alt. sin.
- ca camamilla del bestiar, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels animals, n f alt. sin.
- ca camamilla dels horts, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamilla negra, n f alt. sin.
- ca camamilla per a les persones, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca camamil·la pudent, n f alt. sin.
- ca camamilla purgant, n f alt. sin.
- ca camamilla segura, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca herba de la mare, n f alt. sin.
- ca herba de la matriu, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca herba del remuc, n f alt. sin.
- ca herba tanarida, n f alt. sin.
- ca marerba, n f alt. sin.
- ca matricària, n f alt. sin.
- ca segura, n f alt. sin.
- ca tanarida, n f alt. sin.
- ca camamila d'hort, n f var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamil·la pudenta, n f var. ling.
- ca camamilla purganta, n f var. ling.
- ca camamirla basta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamirla d'hort, n f var. ling.
- ca camamirla negra, n f var. ling.
- ca camomilla, n f var. ling.
- ca danarida, n f var. ling.
- ca herba danarida, n f var. ling.
- ca matronària, n f var. ling.
- ca sagura, n f var. ling.
- nc Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
- nc Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
- nc Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
- nc Matricaria parthenium L. sin. compl.
- nc Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets, n m pl
- ca botons de plata, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la, n f alt. sin.
- ca camamilla amarga, n f alt. sin.
- ca camamilla amargant, n f alt. sin.
- ca camamilla basta, n f alt. sin.
- ca camamil·la blanca, n f alt. sin.
- ca camamilla borda, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla d'Aragó, n f alt. sin.
- ca camamilla d'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de jardí, n f alt. sin.
- ca camamilla de l'hort, n f alt. sin.
- ca camamilla de les bèsties, n f alt. sin.
- ca camamilla de mula, n f alt. sin.
- ca camamilla de parets, n f alt. sin.
- ca camamilla de Sòria, n f alt. sin.
- ca camamilla del bestiar, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels animals, n f alt. sin.
- ca camamilla dels horts, n f alt. sin.
- ca camamilla dolça, n f alt. sin.
- ca camamilla negra, n f alt. sin.
- ca camamilla per a les persones, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca camamil·la pudent, n f alt. sin.
- ca camamilla purgant, n f alt. sin.
- ca camamilla segura, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca herba de la mare, n f alt. sin.
- ca herba de la matriu, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
- ca herba del remuc, n f alt. sin.
- ca herba tanarida, n f alt. sin.
- ca marerba, n f alt. sin.
- ca matricària, n f alt. sin.
- ca segura, n f alt. sin.
- ca tanarida, n f alt. sin.
- ca camamila d'hort, n f var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamil·la pudenta, n f var. ling.
- ca camamilla purganta, n f var. ling.
- ca camamirla basta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamirla d'hort, n f var. ling.
- ca camamirla negra, n f var. ling.
- ca camomilla, n f var. ling.
- ca danarida, n f var. ling.
- ca herba danarida, n f var. ling.
- ca matronària, n f var. ling.
- ca sagura, n f var. ling.
- nc Tanacetum parthenium (L.) Sch. Bip.
- nc Chrysanthemum parthenium (L.) Bernh. sin. compl.
- nc Leucanthemum parthenium (L.) Gren. et Godr. sin. compl.
- nc Matricaria parthenium L. sin. compl.
- nc Pyrethrum parthenium (L.) Sm. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets de gos, n m pl
- ca botons de ca, n m pl alt. sin.
- ca botons de gos, n m pl alt. sin.
- ca caputxí morat, n m alt. sin.
- ca flor de Sant Patllari, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Patllari, n f alt. sin.
- ca pentecosta, n f alt. sin.
- ca salep de gos, n m alt. sin.
- nc Orchis morio L.
<Botànica > orquidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca botonets de gos, n m pl
- ca botons de ca, n m pl alt. sin.
- ca botons de gos, n m pl alt. sin.
- ca caputxí morat, n m alt. sin.
- ca flor de Sant Patllari, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Patllari, n f alt. sin.
- ca pentecosta, n f alt. sin.
- ca salep de gos, n m alt. sin.
- nc Orchis morio L.
<Botànica > orquidàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca buixol, n m
- ca pasqüeta, n f sin. compl.
- ca rosella borda, n f sin. compl.
- ca rosella silvestre, n f sin. compl.
- ca anemone, n f alt. sin.
- ca buixol blanc, n m alt. sin.
- ca escabellada, n f alt. sin.
- ca flor de Divendres Sant, n f alt. sin.
- ca rosella boscana, n f alt. sin.
- ca rosella de bosc, n f alt. sin.
- ca sílvia, n f alt. sin.
- ca anèmona, n f var. ling.
- ca cuixol, n m var. ling.
- ca nèmora, n f var. ling.
- nc Anemone nemorosa L.
<Botànica > ranunculàcies>
