Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sant" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca buixol, n m
- ca pasqüeta, n f sin. compl.
- ca rosella borda, n f sin. compl.
- ca rosella silvestre, n f sin. compl.
- ca anemone, n f alt. sin.
- ca buixol blanc, n m alt. sin.
- ca escabellada, n f alt. sin.
- ca flor de Divendres Sant, n f alt. sin.
- ca rosella boscana, n f alt. sin.
- ca rosella de bosc, n f alt. sin.
- ca sílvia, n f alt. sin.
- ca anèmona, n f var. ling.
- ca cuixol, n m var. ling.
- ca nèmora, n f var. ling.
- nc Anemone nemorosa L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calta, n f
- ca flor del mal d'ulls, n f sin. compl.
- ca ram de Sant Isidre, n m sin. compl.
- ca viola groga, n f sin. compl.
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Isidre, n f alt. sin.
- ca flor de tots mesos, n f alt. sin.
- ca herba centella, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca viola d'aigua, n f alt. sin.
- ca viola groga d'aigua, n f alt. sin.
- nc Caltha palustris L.
<Botànica > ranunculàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació herba centella procedent d'una obra de Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) en la qual s'indica que el nom és balear, tot i que la planta no es fa a les illes Balears.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calta, n f
- ca flor del mal d'ulls, n f sin. compl.
- ca ram de Sant Isidre, n m sin. compl.
- ca viola groga, n f sin. compl.
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor de Sant Isidre, n f alt. sin.
- ca flor de tots mesos, n f alt. sin.
- ca herba centella, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca viola d'aigua, n f alt. sin.
- ca viola groga d'aigua, n f alt. sin.
- nc Caltha palustris L.
<Botànica > ranunculàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació herba centella procedent d'una obra de Colmeiro (Catálogo metódico de plantas observadas en Cataluña, 1846) en la qual s'indica que el nom és balear, tot i que la planta no es fa a les illes Balears.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cameneri, n m
- ca epilobi, n m alt. sin.
- ca epilobi angustifoli, n m alt. sin.
- ca epilobi de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca llorer de Sant Antoni, n m alt. sin.
- nc Epilobium angustifolium L.
- nc Chamaenerion angustifolium (L.) Scop. sin. compl.
- nc Epilobium spicatum Lam. var. ling.
<Botànica > onagràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cameneri, n m
- ca epilobi, n m alt. sin.
- ca epilobi angustifoli, n m alt. sin.
- ca epilobi de fulla estreta, n m alt. sin.
- ca llorer de Sant Antoni, n m alt. sin.
- nc Epilobium angustifolium L.
- nc Chamaenerion angustifolium (L.) Scop. sin. compl.
- nc Epilobium spicatum Lam. var. ling.
<Botànica > onagràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canonges, n m pl
- ca erísim, n m alt. sin.
- ca erisimó, n m alt. sin.
- ca erviana, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Albert, n f alt. sin.
- ca herba dels cantaires, n f alt. sin.
- ca herba dels cantors, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca ravenisses, n f pl alt. sin.
- ca sisimbri, n m alt. sin.
- ca sisimbri oficinal, n m alt. sin.
- ca te de canonge, n m alt. sin.
- ca te de canonges, n m alt. sin.
- ca erissim, n m var. ling.
- ca eríssim, n m var. ling.
- ca herbiana, n f var. ling.
- nc Sisymbrium officinale (L.) Scop.
- nc Erysimum officinale L. sin. compl.
- nc Chamaeplium officinale Wallr. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canonges, n m pl
- ca erísim, n m alt. sin.
- ca erisimó, n m alt. sin.
- ca erviana, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Albert, n f alt. sin.
- ca herba dels cantaires, n f alt. sin.
- ca herba dels cantors, n f alt. sin.
- ca llúcia, n f alt. sin.
- ca ravenisses, n f pl alt. sin.
- ca sisimbri, n m alt. sin.
- ca sisimbri oficinal, n m alt. sin.
- ca te de canonge, n m alt. sin.
- ca te de canonges, n m alt. sin.
- ca erissim, n m var. ling.
- ca eríssim, n m var. ling.
- ca herbiana, n f var. ling.
- nc Sisymbrium officinale (L.) Scop.
- nc Erysimum officinale L. sin. compl.
- nc Chamaeplium officinale Wallr. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capsigranyera, n f
- ca coliquera, n f alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca herba capsera, n f alt. sin.
- ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
- ca herba de cucs, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba felera blanca, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca lledània, n f alt. sin.
- ca lledànies, n f pl alt. sin.
- ca llengua de passerell, n f alt. sin.
- ca orella de rata, n f alt. sin.
- ca pi d'olor, n m alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca poliol montà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca timó blanc, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó ver, n m alt. sin.
- ca timonet blanc, n m alt. sin.
- ca tomello mascle, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca capcigranyera, n f var. ling.
- ca llengua de passarell, n f var. ling.
- ca piliol, n m var. ling.
- ca puliol, n m var. ling.
- ca puliol de muntanya, n m var. ling.
- nc Teucrium polium L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
-
1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capsigranyera, n f
- ca coliquera, n f alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca frígola, n f alt. sin.
- ca herba capsera, n f alt. sin.
- ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
- ca herba cuquera, n f alt. sin.
- ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
- ca herba de cucs, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba felera blanca, n f alt. sin.
- ca herba mosquera, n f alt. sin.
- ca lledània, n f alt. sin.
- ca lledànies, n f pl alt. sin.
- ca llengua de passerell, n f alt. sin.
- ca orella de rata, n f alt. sin.
- ca pi d'olor, n m alt. sin.
- ca poliol, n m alt. sin.
- ca poliol blanc, n m alt. sin.
- ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
- ca poliol mascle, n m alt. sin.
- ca poliol montà, n m alt. sin.
- ca poniol, n m alt. sin.
- ca te de roca, n m alt. sin.
- ca timó blanc, n m alt. sin.
- ca timó mascle, n m alt. sin.
- ca timó ver, n m alt. sin.
- ca timonet blanc, n m alt. sin.
- ca tomello mascle, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
- ca capcigranyera, n f var. ling.
- ca llengua de passarell, n f var. ling.
- ca piliol, n m var. ling.
- ca puliol, n m var. ling.
- ca puliol de muntanya, n m var. ling.
- nc Teucrium polium L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
Nota
-
1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabassera, n f
- ca badabadoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badaloc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca badoc (flor masculina), n m sin. compl.
- ca carabassa (fruit), n f sin. compl.
- ca carabasser, n m sin. compl.
- ca carabassí (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc de carbasser (flor masculina), n m alt. sin.
- ca badocs (flor), n m pl alt. sin.
- ca buidador, n m alt. sin.
- ca carabassa, n f alt. sin.
- ca carabassa comuna, n f alt. sin.
- ca carabassa d'armar, n f alt. sin.
- ca carabassa de buidar, n f alt. sin.
- ca carabassa de menjar, n f alt. sin.
- ca carabassa de pera, n f alt. sin.
- ca carabassa de Sant Roc, n f alt. sin.
- ca carabassa de taronja, n f alt. sin.
- ca carabassa de tres cantells, n f alt. sin.
- ca carabassa grossa, n f alt. sin.
- ca carabassa mitjancera, n f alt. sin.
- ca carabassa petita, n f alt. sin.
- ca carabassera comuna, n f alt. sin.
- ca carabasses, n f pl alt. sin.
- ca carabasses de tot l'any, n f pl alt. sin.
- ca carabasseta (fruit jove), n f alt. sin.
- ca carabasseta (fruit), n f alt. sin.
- ca carabassot buidador, n m alt. sin.
- ca carbassa, n f alt. sin.
- ca carbassa (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa de la groga (fruit), n f alt. sin.
- ca carbassa del ferro (fruit), n f alt. sin.
- ca carbasser, n m alt. sin.
- ca carbassera, n f alt. sin.
- ca carbassera de rabequet, n f alt. sin.
- ca carbasses d'adorn, n f pl alt. sin.
- ca carbasses porquenyes, n f pl alt. sin.
- ca carbasseta, n f alt. sin.
- ca carbassot, n m alt. sin.
- ca nyanya de carbassa (polpa), n f alt. sin.
- nc Cucurbita pepo L.
- nc Cucurbita oblonga Link var. ling.
<Botànica > cucurbitàcies>
