Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "saplà" dins totes les àrees temàtiques
<Gimnàstica>, <Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ciclisme de sala, ciclisme indoor, Spinning, bicicleta de sala o bicicleta de spinning?
- es (bicleta de sala) bicicleta de ciclismo de interior, n f
- es (bicleta de sala) bicicleta de ciclismo indoor, n f
- es (bicleta de sala) bicicleta de spinning, n f
- es (ciclisme de sala) ciclismo de interior, n m
- es (ciclisme de sala) ciclismo indoor, n m
- es (ciclisme de sala) spinning, n m
- fr (bicleta de sala) cardio-vélo, n m
- fr (bicleta de sala) cardiovélo, n m
- fr (bicleta de sala) vélo de spinning, n m
- fr (ciclisme de sala) cardio-vélo, n m
- fr (ciclisme de sala) cardiovélo, n m
- fr (ciclisme de sala) spinning, n m
- en (bicleta de sala) group cycling bike, n
- en (bicleta de sala) indoor cycling bike, n
- en (bicleta de sala) stationary cycling bike, n
- en (bicleta de sala) studio cycle, n
- en (ciclisme de sala) indoor cycling, n
- en (ciclisme de sala) spinning, n
- en (ciclisme de sala) stationary cycling, n
- en (ciclisme de sala) studio cycling, n
<Esports > Gimnàstica>, <Esports > Ciclisme>
Definició
- El ciclisme de sala (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'activitat física practicada sobre una bicicleta de sala, generalment en grup i seguint les indicacions d'un entrenador, que consisteix a variar la intensitat i el ritme del pedaleig i modificar la posició del cos seguint el compàs que marca la música.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva, lingüísticament adequada i transparent.
(2) En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues, basades en l'espai on es practica aquesta activitat.
Ex.: [castellà] ciclismo de interior; [anglès] indoor cycling
(3) L'expressió de sala (o simplement sala) ja s'utilitza en català per a designar activitats esportives que es practiquen en un espai interior.
Ex.: tir de sala [en anglès, indoor archery]; futbol sala; hoquei sala [en anglès, indoor hockey]; ultimate sala [en anglès, indoor ultimate]
(4) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
. En canvi, *ciclisme indoor té el problema de ser una forma híbrida que barreja català i anglès, i *Spinning, tot i ser una forma molt utilitzada, té el problema de ser una marca comercial, percebuda com a tal pels especialistes, que estrictament fa referència a l'activitat patentada per una empresa i impartida per monitors avalats per aquesta mateixa empresa.
. Els equivalents castellans són ciclismo de interior, ciclismo indoor i spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i spinning, i els anglesos, indoor cycling, spinning, stationary cycling i studio cycling.
- Una bicicleta de sala (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una bicicleta estàtica, generalment de funcionament magnètic, proveïda d'una roda d'inèrcia al davant, un sistema de resistència regulable i un fre d'emergència, que s'utilitza per a la pràctica del ciclisme de sala.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma semànticament motivada, ja que és una reducció de *bicicleta de ciclisme de sala.
(2) És una solució anàloga a bicicleta de carretera (utilitzada en ciclisme de carretera) i bicicleta de pista (utilitzada en ciclisme de pista).
. En canvi, *bicicleta de spinning té l'inconvenient d'estar formada sobre Spinning, forma descartada en català per fer referència a l'activitat que es fa amb aquesta bicicleta.
. Els equivalents castellans són bicicleta de ciclismo de interior, bicicleta de ciclismo indoor i bicicleta de spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i vélo de spinning, i els anglesos, group cycling bike, indoor cycling bike, stationary cycling bike i studio cycle.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat ciclisme d'interior (nom masculí, correspon a l'equivalent anglès indoor cycling) per fer referència a una modalitat de ciclisme practicada amb una bicicleta de pinyó fix en una pista coberta rectangular, que té com a disciplines el ciclisme artístic (en anglès, artistic cycling) i el ciclobol (en anglès, cyclo-ball).
-
2. Podeu consultar les fitxes completes de ciclisme de sala i bicicleta de sala al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, En forma pedalant al gimnàs, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/forma-pedalant-al-gimnas).
<Denominació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació femenina (1): Representació de formes dobles determinades pel sexe (sistema tradicional)
- ca Grup 1: aconsellador -a (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 1: falb -a (EXEMPLE), adj
- ca Grup 1: guerxo -a (EXEMPLE), adj
- ca Grup 1: obstetre -a (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 2: audiòleg -òloga (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 2: educatiu -iva (EXEMPLE), adj
- ca Grup 3: cec cega (EXEMPLE), adj
- ca Grup 3: home anunci, dona anunci (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 3: joni jònia (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 3: petri pètria (EXEMPLE), adj
- ca Grup 3: roig roja (EXEMPLE), n m, f
- ca Grup 4: mestre-sala, mestra-sala (EXEMPLE), n m, f
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
Els criteris de reducció de la forma femenina són els següents:
(Grup 1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o per la substitució de la vocal final per una a, es redueix la forma femenina a una a.
Ex. 1: falb -a adj; aconsellador -a n m, f
Ex. 2: guerxo -a adj; obstetre -a n m, f
(Grup 2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra però la forma masculina no és monosil·làbica, no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba ni hi ha radicals diferents, es redueix la forma femenina a la terminació des de la vocal tònica.
Ex.: educatiu -iva adj; audiòleg -òloga n m, f
(Grup 3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica, hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba o bé radicals diferents, es recull la forma femenina completa.
Ex. 1: cec cega adj; roig roja n m, f
Ex. 2: petri pètria adj; joni jònia n m, f
Ex. 3: home anunci, dona anunci n m, f
(Grup 4) En casos concrets de dificultat gràfica d'interpretació d'una forma femenina dels grups 1 o 2, es pot recollir sencera.
Ex.: mestre-sala, mestra-sala n m, f (En comptes de *mestre-sala -a-sala)
A. Avantatges del sistema tradicional
Els avantatges d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Brevetat del conjunt de la denominació (és important, sobretot, en productes de paper).
(2) Facilitat de representació en una eina de gestió perquè fa possible utilitzar un sol camp per a la denominació.
B. Inconvenients del sistema tradicional
Els inconvenients d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Inconvenient conceptual: Presenta les formes de cada gènere com si el concepte del gènere masculí fos el bàsic i el concepte del gènere femení en derivés.
. En els adjectius, la forma masculina i la forma femenina comparteixen tot el concepte, ja que el gènere depèn del gènere del nom antecedent, fins al punt que un adjectiu reservat a un sexe pot prendre el gènere contrari (un espècimen embarassat, una cara barbuda).
. En els noms, la forma masculina i la forma femenina comparteixen el nucli del concepte però no la totalitat, ja que cada forma té un gènere inherent.
(2) Inconvenient formal: Presenta les formes de cada gènere com si la forma masculina fos la bàsica i la forma femenina en derivés.
. La forma femenina no es crea sobre la forma masculina, sinó que totes dues es creen sobre una forma subjacent a la qual les regles de gènere atribueixen flexió masculina o flexió femenina segons el gènere de la paraula (en el cas dels noms) o bé segons el gènere de l'antecedent (en el cas dels adjectius). La identificació entre forma masculina i forma subjacent és indefensable en el cas dels noms, que ja estan marcats amb un gènere inherent.
(3) Inconvenient d'interpretació: Dificulta la interpretació de l'usuari, sobretot en el cas de denominacions sintagmàtiques.
Ex.: comissari -ària tècnic -a controlador -a (ajunta comissari tècnic controlador i comissària tècnica controladora)
(4) Inconvenient metodològic: Planteja dubtes al terminòleg en casos de solució no evident.
Ex.: hoste -essa; abat abadessa
(5) Inconvenient d'autoritat: En contra d'aquest sistema tradicional, la primera edició del diccionari normatiu de l'IEC (1995), ja va optar per escriure la forma femenina completa en els noms de doble gènere.
Ex.: professor professora
C. Conclusió: Necessitat d'un altre sistema
A la vista dels inconvenients que planteja el sistema tradicional, es proposa un nou sistema de representació de les formes femenines. (Vegeu els criteris Representació de denominacions femenines (2) i Representació de denominacions femenines (3).)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes Denominació femenina (2): Representació de formes dobles determinades pel sexe (proposta de tractament) i Denominació femenina (3): Representació de formes no determinades pel sexe (tractament).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca auditori, n m
- ca sala d'actes, n f
- ca saló d'actes, n m
- es auditorio
- es sala de actos
- es salón de actos
- fr auditorium
- fr salle de conférences
- fr salle des actes
- en assembly hall
- en assembly room
- en auditorium
- en conference hall
- en conference room
<Educació > Organització i gestió educatives > Aules i equipaments>
Definició
Nota
- La denominació catalana saló d'actes i la denominació castellana salón de actos s'utilitzen quan es vol significar l'espaiositat, el luxe i l'elegància amb què és parada la sala.
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bicicleta de sala, n f
- es bicicleta de ciclismo de interior, n f
- es bicicleta de ciclismo indoor, n f
- es bicicleta de spinning, n f
- fr cardiovélo, n m
- fr vélo de spinning, n m
- fr cardio-vélo, n m var. ling.
- en group cycling bike, n
- en indoor cycling bike, n
- en stationary cycling bike, n
- en studio cycle, n
<Esport>
Definició
Nota
- La bicicleta de sala s'utilitza en la pràctica del ciclisme de sala.
- Aquesta bicicleta es coneix sovint amb la forma bicicleta de spinning, que es recomana d'evitar perquè Spinning és una marca comercial.
<04 Gimnàstica>, <13 Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bicicleta de sala, n f
- es bicicleta de ciclismo de interior, n f
- es bicicleta de ciclismo indoor, n f
- es bicicleta de spinning, n f
- fr cardiovélo, n m
- fr vélo de spinning, n m
- fr cardio-vélo, n m var. ling.
- en group cycling bike, n
- en indoor cycling bike, n
- en stationary cycling bike, n
- en studio cycle, n
<Esport > 04 Gimnàstica>, <Esport > 13 Ciclisme>
Definició
Nota
- La bicicleta de sala s'utilitza en la pràctica del ciclisme de sala.
<Energia > Energia elèctrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bufador de sutge, n m
- es sopla-hollín
- es soplador de hollín
- fr ramoneur
- fr souffleur de suie
- en soot blower
- de Rußblaser
<Energia elèctrica > Producció > Central tèrmica>
Definició
<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>
- ca cambra d'oreig, n f
- ca sala d'oreig, n f sin. compl.
- es sala de oreo, n f
- fr hâloir, n m
- en drying-shed, n
<Formatges > Procés d'elaboració del formatge > Estris>
Definició
<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>
- ca cambra de maduració, n f
- ca sala de maduració, n f sin. compl.
- es sala de maduración, n f
- fr cave d'affinage, n f
- en cheese ripening room, n
<Formatges > Procés d'elaboració del formatge > Estris>
Definició
<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>, <Arts > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cap de sala, n m, f
- ca encarregat de sala | encarregada de sala, n m, f
- es encargado de sala
- es jefe de sala
- fr chef de salle
- en front of house manager
- en house manager
<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>, <Arts > Ocupacions>
Definició
<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cap de sala, n m, f
- ca maître, n m, f sin. compl.
- es jefe de comedor
- es maestresala
- es maître
- fr maître d'hôtel
- en head waiter [m] | head waitress [f]
- en maître d'hôtel
<Alimentació. Gastronomia > Ocupacions>
