Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sardina" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alatxa, n f
  • ca  aladroc, n m sin. compl.
  • ca  alatxa pixota, n f sin. compl.
  • ca  alatxeta [menut], n f sin. compl.
  • ca  alatxó [menut], n m sin. compl.
  • ca  alatxona [menut], n f sin. compl.
  • ca  latria, n f sin. compl.
  • ca  meleta, n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  sardina alatxa, n f sin. compl.
  • ca  alacha, n f var. ling.
  • ca  aladroch, n m var. ling.
  • ca  alatja, n f var. ling.
  • ca  alatxa-pixota, n f var. ling.
  • ca  alatxe, n f var. ling.
  • ca  alaxta, n f var. ling.
  • ca  alaxta pixota, n f var. ling.
  • ca  latxa, n f var. ling.
  • ca  litxa, n f var. ling.
  • ca  sardine, n f var. ling.
  • nc  Sardinella aurita
  • nc  Meletta mediterranea var. ling.
  • es  alacha
  • es  boquerón
  • es  sábalo
  • es  sardina alatcha
  • fr  allache
  • fr  sardinelle
  • pt  alatiyo
  • en  round sardinella

<Peixos > Clupeids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - alatxa: (BALEARES2) Menorca

    - alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

    - alatxa: (EMMDENIA) Dénia

    - alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca

    - alatxa: (RPCE3) Mallorca

    - alatxa pixota: (DCVB) Mallorca

    - alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca

    - alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona

    - alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears

    - alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca

    - alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca

    - latria: (FAUNAICT) Tarragona

    - latxa: (FAUNAICT) Dénia

    - sardina: (FAUNAICT) Barcelona

    - sardina: (RPCE3) Balears

    - sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona

    - sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona

    - sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amploia, n f
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  amploies, n f pl sin. compl.
  • ca  anxova, n f sin. compl.
  • ca  espasí, n m sin. compl.
  • ca  golfàs, n m sin. compl.
  • ca  meleta, n f sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  patoia [cria], n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  amplòia, n f var. ling.
  • ca  amploya, n f var. ling.
  • ca  caramel·lo [petit], n f var. ling.
  • ca  emploa, n f var. ling.
  • ca  golfás, n m var. ling.
  • ca  maleta, n f var. ling.
  • ca  méléta, n f var. ling.
  • ca  petoia [cria], n f var. ling.
  • nc  Sprattus sprattus
  • nc  Meletta phalerica var. ling.
  • nc  Meletta vulgaris var. ling.
  • nc  Spratella pumila var. ling.
  • nc  Sprattus sprattus sprattus var. ling.
  • es  caramel
  • es  caramelo
  • es  espadin
  • es  espadín
  • fr  anchois de Norvège
  • fr  blanquette
  • fr  harenguet
  • fr  spat
  • fr  sprat
  • fr  sprat-melette
  • pt  mélétà
  • en  spat
  • en  sprat

<Peixos > Clupeids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - alatxa: (BSEHN3) Eivissa

    - alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

    - alatxa: (DCVB-E) Balears

    - alatxa: (RPCE3) Balears

    - amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

    - amploia: (NPBLANES) Blanes

    - caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

    - meleta: (DCVB-E) Tarragona

    - meleta: (DELC2) Tarragona
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  saboga, n f
  • ca  aixàvol, n m sin. compl.
  • ca  aixàvol [mascle], n m sin. compl.
  • ca  alatxa, n f sin. compl.
  • ca  alosa, n f sin. compl.
  • ca  guerxa, n f sin. compl.
  • ca  llissa vera, n f sin. compl.
  • ca  sardina, n f sin. compl.
  • ca  aixavo, n m var. ling.
  • ca  aixavol [mascle], n m var. ling.
  • ca  alacha, n f var. ling.
  • ca  alatja, n f var. ling.
  • ca  alaxa, n f var. ling.
  • ca  savoga, n f var. ling.
  • ca  savoges, n f pl var. ling.
  • nc  Alosa alosa
  • nc  Alausa vulgaris var. ling.
  • nc  Alosa vulgaris var. ling.
  • nc  Clupea Alosa var. ling.
  • nc  Clupea alosa parva var. ling.
  • es  arencón
  • es  sabalo
  • es  sábalo
  • es  sábalo común
  • es  saboga
  • es  sabosga
  • fr  alose
  • fr  alose vraie
  • fr  grande alose
  • pt  alaùso
  • en  Allis_ shad

<Peixos > Clupeids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sardina, n f
  • ca  agulla d'enfilar vi, n f sin. compl.
  • ca  amploia, n f sin. compl.
  • ca  amploia [jove], n f sin. compl.
  • ca  arengada, n f sin. compl.
  • ca  civil, n m sin. compl.
  • ca  guàrdia civil, n m sin. compl.
  • ca  jonqueti, n m sin. compl.
  • ca  jonqueti [petit], n m sin. compl.
  • ca  jonquillo, n m sin. compl.
  • ca  jonquillo [petit], n m sin. compl.
  • ca  mare de sardina, n f sin. compl.
  • ca  miquelenca, n f sin. compl.
  • ca  ninola, n f sin. compl.
  • ca  ninola [petit], n f sin. compl.
  • ca  patoia [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  patoia [petit], n f sin. compl.
  • ca  pinxa, n f sin. compl.
  • ca  sarda, n f sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  sardineta [petit], n f sin. compl.
  • ca  sardinyola [jove], n f sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  agüia d'enfilar vi, n f var. ling.
  • ca  amploya, n f var. ling.
  • ca  amploya [jove], n f var. ling.
  • ca  caramel·lo, n m var. ling.
  • ca  dingada, n f var. ling.
  • ca  guardia civil, n m var. ling.
  • ca  guàrdia-civil, n m var. ling.
  • ca  jonquetí [petit], n m var. ling.
  • ca  jonquill [petit], n m var. ling.
  • ca  junquetí, n m var. ling.
  • ca  pinxas, n f pl var. ling.
  • nc  Sardina pilchardus
  • nc  Alausa pilchardus var. ling.
  • nc  Alosa sardina var. ling.
  • nc  Clupea sardina var. ling.
  • nc  Cluvea sardina var. ling.
  • nc  Sardina pilchardus sardina var. ling.
  • es  arenque
  • es  caramel
  • es  junquillo
  • es  sardina
  • es  sardina europea
  • es  sardina salada
  • es  sardinita
  • fr  sardine
  • fr  sardine commune
  • pt  sardino
  • pt  sardo
  • en  European pilchard

<Peixos > Clupeids>

sardina sardina

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  sardina, n f
  • es  sardina
  • es  sardina europea
  • fr  sardine commune
  • en  European pilchard
  • nc  Sardina pilchardus

<Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels cuplèids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.
sardina sardina

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  sardina, n f
  • es  sardina, n f
  • fr  sardine, n f
  • pt  sardinha, n f
  • en  sardine, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Peixateria>