Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "savi" dins totes les àrees temàtiques

avel·línia avel·línia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avel·línia, n f
  • nc  Avellinia michelii (Savi) Parl.
  • nc  Vulpia michelii (Savi) Rchb. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

boscaler comú boscaler comú

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  boscaler comú, n m
  • ca  boscaler, n m sin. compl.
  • es  buscarla unicolor
  • fr  locustelle luscinioïde
  • en  Savi's warbler
  • de  Rohrschwirl
  • nc  Locustella luscinioides

<36.078 Ocells > Passeriformes > Locustèl·lids>

cultisme cultisme

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cultisme, n m
  • ca  mot savi, n m sin. compl.
  • es  cultismo
  • es  palabra culta
  • fr  cultisme
  • fr  mot savant
  • en  ancestor borrowing
  • en  learned word

<Lingüística>

Definició
Mot manllevat tardanament a una llengua clàssica i que no ha sofert l'evolució dels mots patrimonials, sinó generalment sols una adaptació parcial.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fesolet, n m
  • ca  banyolí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  caragirat, n m sin. compl.
  • ca  caragirat (llavor), n m sin. compl.
  • ca  fesolera, n f sin. compl.
  • ca  fesolet (llavor), n m sin. compl.
  • ca  fesolí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  monget (llavor), n m sin. compl.
  • ca  bajoquera, n f alt. sin.
  • ca  bajoqueta, n f alt. sin.
  • ca  banyolí, n m alt. sin.
  • ca  banyolins, n m pl alt. sin.
  • ca  escorxatites, n m/f alt. sin.
  • ca  fesol, n m alt. sin.
  • ca  fesol menut, n m alt. sin.
  • ca  fesol negre, n m alt. sin.
  • ca  fesoler, n m alt. sin.
  • ca  fesoler menut, n m alt. sin.
  • ca  fesolets, n m pl alt. sin.
  • ca  fesolí, n m alt. sin.
  • ca  fesols carners, n m pl alt. sin.
  • ca  fesols menuts, n m pl alt. sin.
  • ca  fesols virats, n m pl alt. sin.
  • ca  guixó, n m alt. sin.
  • ca  guixonera, n f alt. sin.
  • ca  monget, n m alt. sin.
  • ca  mongets, n m pl alt. sin.
  • ca  mongets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  mongets (llavor), n m pl alt. sin.
  • nc  Vigna unguiculata (L.) Walp.
  • nc  Dolichos melanophtalmus DC. sin. compl.
  • nc  Vigna sinensis (L.) Savi ex Hassk. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gavarra, n f
  • ca  collarets (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  corals (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres (fruit), n m alt. sin.
  • ca  garraus (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera agresta, n f alt. sin.
  • ca  gavarres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  grataculs (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  roser, n m alt. sin.
  • ca  roser agrest, n m alt. sin.
  • ca  roser bord, n m alt. sin.
  • ca  corrals (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  empullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espullabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  espunyabelitres (fruit), n m var. ling.
  • ca  garravera, n f var. ling.
  • ca  garraves (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  garravines (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavardera, n f var. ling.
  • ca  gavarnera, n f var. ling.
  • ca  gavernera, n f var. ling.
  • ca  pomerilles (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  tavarrera, n f var. ling.
  • nc  Rosa agrestis Savi

<Botànica > rosàcies>

idiota savi sàvia idiota savi sàvia

<Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  idiota savi sàvia, n m, f
  • ca  idiota prodigi, n m, f sin. compl.

<Salut mental>

Definició
Persona amb un retard mental important que, en canvi, excel·leix en memòria, en música o en matemàtiques.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lloba, n f
  • ca  llobacarda, n f sin. compl.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  card calcida, n m alt. sin.
  • ca  card d'ase, n m alt. sin.
  • ca  card de cucs, n m alt. sin.
  • ca  card somerer, n m alt. sin.
  • ca  llobacarda vulgar, n f alt. sin.
  • ca  lloba-carda, n f var. ling.
  • ca  lloba-carda vulgar, n f var. ling.
  • nc  Cirsium vulgare (Savi) Ten.
  • nc  Cirsium lanceolatum (L.) Scop. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llobacarda, n f
  • nc  Cirsium vulgare (Savi) Ten. subsp. crinitum (Boiss.) Rouy ex A. et O. Bolòs

<Botànica > compostes / asteràcies>

mixtec mixtec

<Llengua > Lingüística > Llengües>, <Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mixtec
  • ca  mixteca
  • cod  tu'un savi
  • de  Mixtekisch
  • en  Mixtec
  • es  mixteca
  • nl  Mixteeks

<Otomang > Otomang oriental>, <Amèrica > Mèxic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mongetera, n f
  • ca  bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  bajoquera, n f sin. compl.
  • ca  bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  fesol (fruit), n m sin. compl.
  • ca  fesol (llavor), n m sin. compl.
  • ca  mongeta (fruit), n f sin. compl.
  • ca  mongeta (llavor), n f sin. compl.
  • ca  mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
  • ca  mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  monja (fruit), n f sin. compl.
  • ca  monja (llavor), n f sin. compl.
  • ca  tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
  • ca  bajoca, n f alt. sin.
  • ca  bajoques, n f pl alt. sin.
  • ca  bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin.
  • ca  fesol, n m alt. sin.
  • ca  fesoler, n m alt. sin.
  • ca  fesolera, n f alt. sin.
  • ca  fesolet, n m alt. sin.
  • ca  fesols, n m pl alt. sin.
  • ca  fesols (llavor), n m pl alt. sin.
  • ca  monges, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta, n f alt. sin.
  • ca  mongeta blanca (llavor), n f alt. sin.
  • ca  mongeta comuna, n f alt. sin.
  • ca  mongeta tendra, n f alt. sin.
  • ca  mongeta verda, n f alt. sin.
  • ca  mongeteres, n f pl alt. sin.
  • ca  mongetes, n f pl alt. sin.
  • ca  mongetes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin.
  • ca  mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin.
  • ca  tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin.
  • ca  tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin.
  • ca  tavellera, n f alt. sin.
  • ca  batxoquera, n f var. ling.
  • ca  fasol, n m var. ling.
  • ca  fasoler, n m var. ling.
  • ca  fasolera, n f var. ling.
  • ca  fresol, n m var. ling.
  • ca  fresol (fruit), n m var. ling.
  • ca  fresol (llavor), n m var. ling.
  • ca  fresolera, n f var. ling.
  • ca  mungeta, n f var. ling.
  • nc  Phaseolus vulgaris L.
  • nc  Phaseolus compressus DC. var. ling.
  • nc  Phaseolus haematocarpus Savi var. ling.
  • nc  Phaseolus oblongus Savi var. ling.
  • nc  Phaseolus sphaericus Savi var. ling.
  • nc  Phaseolus tumidus Savi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
    D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torte­ta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.