Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sec" dins totes les àrees temàtiques

foca barbuda foca barbuda

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foca barbuda, n f
  • nc  Erignathus barbatus
  • auct  (Erxleben 1777)
  • cod  SEB
  • es  foca barbuda
  • fr  phoque barbu
  • en  bearded seal

<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>

foca de cresta foca de cresta

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foca de cresta, n f
  • ca  foca de casc, n f sin. compl.
  • nc  Cystophora cristata
  • auct  (Erxleben 1777)
  • cod  SEZ
  • es  foca capuchina
  • fr  phoque à crête
  • en  hooded seal

<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>

foca de Groenlàndia foca de Groenlàndia

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foca de Groenlàndia, n f
  • nc  Phoca groenlandica
  • auct  (Erxleben 1777)
  • cod  SEH
  • es  foca de Groenlandia
  • fr  phoque du Groenland
  • en  harp seal

<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>

foca grisa foca grisa

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foca grisa, n f
  • nc  Halichoerus grypus
  • auct  (Fabricius 1791)
  • cod  SEG
  • es  foca de gris
  • fr  phoque gris
  • en  grey seal

<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>

foca monjo del Carib foca monjo del Carib

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  foca monjo del Carib, n f
  • nc  Monachus tropicalis († extinta el 1952)
  • auct  (Gray 1850)
  • cod  SKC
  • es  foca monja del Caribe
  • fr  phoque moine des Caraïbes
  • en  Caribbean monk seal

<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>

ganivet ganivet

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ganivet, n m
  • es  cuchilla
  • fr  coutre
  • it  coltello
  • it  coltro
  • en  colter [US]
  • en  plough coulter [GB]
  • de  Sech
  • de  Vorschneider

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Peça metàl·lica de l'arada, de forma semblant a una fulla de tall, que va al davant de la rella.
gec gec

<Indumentària > Roba de carrer>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gec, n m
  • ca  jac, n m sin. compl.
  • es  chaqueta

<Indumentària > Roba de carrer>

Definició
Peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues i sense faldons.
os marí afroaustralià os marí afroaustralià

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  os marí afroaustralià, n m
  • nc  Arctocephalus pusillus
  • auct  (Schreber 1776)
  • cod  SEK
  • es  lobo marino de dos pelos
  • fr  otarie du Cap
  • en  South African fur seal

<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Otàrids>

os marí sud-americà os marí sud-americà

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  os marí sud-americà, n m
  • nc  Arctocephalus australis
  • auct  (Zimmerman 1783)
  • cod  SEF
  • es  lobo fino austral
  • fr  otarie d'Amérique du Sud
  • en  South American fur seal

<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Otàrids>

sistema de recuperació d'energia cinètica sistema de recuperació d'energia cinètica

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>

  • ca  sistema de recuperació d'energia cinètica, n m
  • ca  KERS, n m sigla
  • es  sistema de recuperación de energía cinética
  • es  KERS sigla
  • fr  système de récupération de l'énergie cinétique
  • fr  KERS sigla
  • fr  SREC sigla
  • en  kinetic energy recovery system
  • en  KERS sigla

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Definició
Sistema mecànic o elèctric d'un automòbil de competició, activat pel pilot mitjançant un comandament, que emmagatzema l'energia cinètica generada durant una frenada i permet recuperar-la posteriorment com a potència extra en una fase d'acceleració.

Nota

  • 1. En la Fórmula 1, el sistema de recuperació d'energia cinètica va ser substituït al final de la temporada 2013 pel sistema de recuperació d'energia.
  • 2. La sigla KERS correspon a l'equivalent anglès kinetic energy recovery system ('sistema de recuperació d'energia cinètica').