Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "secall" dins totes les àrees temàtiques

carta de cessament carta de cessament

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  carta de cessament, n f
  • es  carta de cese
  • es  carta de llamada
  • fr  lettre de rappel
  • it  lettera di richiamo
  • en  letter of recall
  • ar  خطاب استدعاء

<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>

Definició
Document amb què el cap de l'estat acreditant comunica al cap de l'estat receptor el cessament d'un cap de missió diplomàtica.
cassanell cassanell

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cassanell, n m
  • ca  sacanell, n m sin. compl.
  • ca  secanell, n m sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Bastonet de fusta tornejada, que s'estreny al centre, emprat a la manera de passador per unir l'extrem d'un cap a una gassa d'un altre o a un ullet d'una vela.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cesquera, n f
  • ca  canya, n f alt. sin.
  • ca  canyamel senill, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sesca de rambla, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisca de rambla, n f alt. sin.
  • ca  sisquerot, n m alt. sin.
  • ca  cesca de rambla, n f var. ling.
  • ca  cesguera, n f var. ling.
  • ca  cisca de rambla, n f var. ling.
  • ca  sicsa, n f var. ling.
  • ca  xesca de rambla, n f var. ling.
  • nc  Saccharum ravennae (L.) Murray
  • nc  Erianthus ravennae (L.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal al DCVB, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que el DIEC2 no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
cesquera cesquera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cesquera, n f
  • ca  canya, n f alt. sin.
  • ca  canyamel senill, n f alt. sin.
  • ca  càrritx, n m alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  sesca de rambla, n f alt. sin.
  • ca  sisca, n f alt. sin.
  • ca  sisca de rambla, n f alt. sin.
  • ca  sisquerot, n m alt. sin.
  • ca  cesca de rambla, n f var. ling.
  • ca  cesguera, n f var. ling.
  • ca  cisca de rambla, n f var. ling.
  • ca  sicsa, n f var. ling.
  • ca  xesca de rambla, n f var. ling.
  • nc  Saccharum ravennae (L.) Murray
  • nc  Erianthus ravennae (L.) P. Beauv. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • Mantenim sense revisar les denominacions amb sisca, forma etimològica (<cèltic sesca) i variant principal al DCVB, al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i al Gran diccionari de la llengua catalana, per bé que el DIEC2 no recull sisca, sinó la forma amb palatalització inicial xisca (per a Imperata cylindrica) i el derivat (sense palatalització) siscall (per a Salsola vermiculata).
coliformes fecals coliformes fecals

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  coliformes fecals, n m pl
  • es  coliformes fecales
  • en  faecal coliforms

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definició
Bacteris que fermenten la lactosa produint gas i àcids orgànics durant un període d'incubació de 24 h i a una temperatura de 44°C.

Formen part exclusivament de la flora intestinal i per això la seva presència a l'aigua és indicativa de ^contaminació fecal^. Els coliformes fecals formen part del grup més ampli dels ^coliformes totals^.
complement de disponibilitat horària complement de disponibilitat horària

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  complement de disponibilitat horària, n m
  • es  complemento de disponibilidad horaria
  • fr  prime de disponibilité
  • en  on-call premium

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>

Definició
Complement salarial assignat a un treballador que, per raó de les característiques del seu lloc de treball, ha d'alterar constantment el seu horari de treball o ha d'estar localitzable sense allargar la jornada laboral.
crida a consultes crida a consultes

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  crida a consultes, n f
  • es  llamada a consulta
  • fr  rappel en consultation
  • fr  rappel pour consultation
  • it  richiamo per consultazioni
  • en  call for consultations
  • en  recall for consultations
  • ar  استدعاء للتشاور

<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>

Definició
Ordre que el ministre d'afers estrangers de l'estat acreditant envia a un cap de missió diplomàtica perquè es presenti urgentment al seu estat per informar-lo sobre un assumpte determinat que ha tingut lloc a l'estat receptor i per rebre instruccions concretes.

Nota

  • La crida a consultes es pot fer pública com a mostra de preocupació o disgust que produeix a l'estat acreditant una determinada situació. El retorn del cap de missió a l'estat receptor pot tardar més o menys per a subratllar aquest disgust.
crida a la devolució crida a la devolució

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

  • ca  crida a la devolució, n f
  • es  llamada a devolución, n f
  • es  recall, n m
  • es  recuperación, n f
  • fr  rappel, n m
  • fr  rappel de produit, n m
  • en  callback, n
  • en  product recall, n
  • en  recall, n

<Seguretat alimentària > Anàlisi del risc>

Definició
Mesura adoptada per l'autoritat competent o per un fabricant consistent a demanar als consumidors que no consumeixin un producte determinat i que el retornin o el destrueixin, perquè s'ha descobert que pot comportar un risc alimentari.

Nota

  • La crida a la devolució comporta també la retirada del producte de la cadena de subministrament.
crida a la devolució crida a la devolució

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  crida a la devolució, n f
  • es  llamada a devolución, n f
  • es  recall, n m
  • es  recuperación, n f
  • fr  rappel, n m
  • fr  rappel de produit, n m
  • en  callback, n
  • en  product recall, n
  • en  recall, n

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

Definició
Mesura adoptada per l'autoritat competent o per un fabricant consistent a demanar als consumidors que no consumeixin un producte determinat i que el retornin o el destrueixin, perquè s'ha descobert que pot comportar un risc alimentari.

Nota

  • La crida a la devolució comporta també la retirada del producte de la cadena de subministrament.
crida a la devolució crida a la devolució

<Llengua. Literatura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  crida a la devolució, n f
  • es  aviso de devolución por defecto [MX], n m
  • fr  rappel, n m
  • en  callback, n
  • en  recall, n
  • it  richiamo, n m

<Arts gràfiques. Edició>

Definició
Avís transmès per un fabricant als compradors d'un producte, mitjançant el qual els informa de la possibilitat que aquest producte tingui un o més defectes de fabricació i els ofereix de reparar-lo o substituir-lo.