Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "secardí" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI aleví, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal o salmó postfresa?
- es (aleví) alevín, n m
- es (esmolt) esguín, n m
- es (esmolt) murgón, n m
- es (esmolt) smolt, n m
- es (salmó barrat) parr, n m
- es (salmó barrat) pinto, n m
- es (salmó barrat) preesguín, n m
- es (salmó barrat) salmón joven, n m
- es (salmó barrat) salmonillo, n m
- es (salmó postfresa) kelt, n m
- es (salmó postfresa) salmón zancado, n m
- es (salmó postfresa) zancado, n m
- es (salmó unihivernal) añal, n m
- es (salmó unihivernal) grilse, n m
- fr (aleví) alevin, n m
- fr (esmolt) saumoneau, n m
- fr (esmolt) smolt, n m
- fr (salmó barrat) tacon, n m
- fr (salmó postfresa) bécard, n m
- fr (salmó postfresa) charognard, n m
- fr (salmó postfresa) saumon vide, n m
- fr (salmó unihivernal) castillon, n m
- fr (salmó unihivernal) gerbillot, n m
- fr (salmó unihivernal) grilse, n m
- fr (salmó unihivernal) madeleineau, n m
- fr (salmó unihivernal) unibermarin, n m
- en (aleví) alevin, n
- en (aleví) fry, n
- en (esmolt) smolt, n
- en (salmó barrat) fingerling, n
- en (salmó barrat) parr, n
- en (salmó postfresa) kelt, n
- en (salmó unihivernal) grilse, n
<Zoologia > Peixos>
Definició
- Un aleví (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid en estat larvari.
. Dintre la fase de vida dels alevins, es distingeix entre els alevins vesiculats (les larves encara s'alimenten de vitel i es desplacen poc; l'equivalent anglès és yolk-sac fry) i els alevins postvesiculats (les larves ja han absorbit el vitel, es comencen a alimentar de petits organismes i es desplacen amb facilitat; els equivalents anglesos són advanced fry i free-swimming fry).
. L'equivalent castellà és alevín; el francès, alevin, i els anglesos, alevin i fry.
- Un salmó barrat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid jove que ha superat l'estadi d'aleví però encara no està preparat per a migrar al mar; es caracteritza per la presència d'unes franges verticals de color negre als laterals del cos.
. Els equivalents castellans són parr, pinto, preesguín, salmón joven i salmonillo; el francès, tacon, i els anglesos, fingerling i parr.
- Un esmolt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, com a adaptació del manlleu anglès smolt) és un salmònid jove que ha superat el procés d'adaptació per a poder migrar per primera vegada al mar.
. Els equivalents castellans són esguín, murgón i smolt; els francesos, saumoneau i smolt, i els anglesos, smolt.
- Un salmó unihivernal (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que ha madurat sexualment després d'un únic hivern al mar i torna al riu per reproduir-se.
. Els equivalents castellans són añal i grilse; els francesos, castillon, gerbillot, grilse, madeleineau i unibermarin, i l'anglès, grilse.
- Un salmó postfresa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un salmònid que acaba de fresar (és a dir, de pondre els ous) i es troba físicament molt dèbil.
. Els equivalents castellans són kelt, salmón zancado i zancado; els francesos, bécard, charognard i saumon vide, i l'anglès, kelt.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat esmoltificació (nom femení, adaptació del manlleu anglès smoltification) per fer referència a la transformació física, fisiològica i de comportament que experimenten els salmons barrats per a convertir-se en esmolts i poder fer la migració al mar.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de aleví, aleví vesiculat, aleví postvesiculat, salmó barrat, esmolt, salmó unihivernal i salmó postfresa al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La complexa vida dels salmons, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-complexa-vida-dels-salmons).
<Anatomia > Embriologia>, <Cardiologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acardi -àrdia, adj
<Anatomia > Embriologia>, <Cardiologia>
Definició
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acardi -àrdia, adj
- la acardiacus
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>
Definició
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acardi -àrdia acèfal -a, adj
- ca acefalocardíac -a, adj sin. compl.
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>
Definició
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acardi acèfal | acàrdia acèfala, n m, f
- ca acefalocardíac | acefalocardíaca, n m, f sin. compl.
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>
Definició
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acardi acormus, n m
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>
Definició
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca acardi amorf, n m
- ca acardi anceps, n m sin. compl.
<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Cardiologia>
Definició
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca animus necandi [la], n m
<Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('intenció d'occir')
-
Expressió recollida en la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol (TS) (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 16.10.1986, ponent: Soto Nieto) on s'indica que aquesta intenció o ànim és un requisit del delicte d'homicidi dolós i, més concretament, la forma específica de dol exigida per aquesta infracció i per altres delictes dolosos contra la vida com ara l'assassinat.
Progressivament, però, aquesta terminologia s'està abandonant (STS del 20.7.1990, ponent: Bacigalupo Zapater), en considerar-se que el concepte de dol és únic per a totes les infraccions penals (coneixement i, segons la teoria que es defensi, voluntat de realitzar el tipus) i que allò específic en cadascuna és, en tot cas, l'objecte del dol, és a dir, el tipus objectiu. Aquest abandó sembla irrenunciable quan, com succeeix en la pràctica forense i en la doctrina actuals, el concepte de dol s'amplia a casos de dol eventual en què difícilment es pot afirmar que la intenció del subjecte actiu sigui realment la de matar. En relació amb l'animus necandi, hi ha una jurisprudència abundant del Tribunal Suprem sobre els indicis objectius que el permeten deduir i, alhora, diferenciar del dol propi del delicte de lesions (l'anomenat animus laedendi). Aquesta jurisprudència tan nombrosa es deu al fet que a la pràctica són freqüents els casos en què resulta difícil decidir si el subjecte ha actuat amb la intenció de matar la víctima, o només amb la voluntat de lesionar-la. Segons aquesta doctrina (STS del 30.1.1984, ponent: Hijas Palacios), la intenció de matar es pot deduir de diversos indicis objectius que s'obtenen, no només del moment en què es realitza la conducta d'agressió a la víctima, sinó també dels moments anterior i posterior a la realització d'aquesta conducta.
Així, segons el TS (per exemple, STS del 21.12.1990, ponent: Soto Nieto), la intenció del subjecte s'ha de deduir de dades com les relacions entre l'autor i la víctima; la personalitat de la persona agressora i l'agredida; les actituds o incidències observades en moments precedents al fet, especialment eventuals actes provocatius, insults, amenaces i el to en què aquests hagin estat proferits; les manifestacions dels intervinents durant l'atac i l'actitud de la persona autora amb posterioritat a la perpetració de l'acció criminal; la classe i dimensions de l'arma emprada per la persona agressora i la seva idoneïtat per a matar o lesionar; el lloc o la zona del cos cap al qual es dirigeix l'acció ofensiva tenint en compte la vulnerabilitat que té i el caràcter més o menys letal; la insistència o reiteració dels atacs; i la conducta posterior de la persona infractora, ja sigui preocupant-se per l'estat de la víctima o desentenent-se'n. En la jurisprudència del TS semblen tenir una importància fonamental la forma i el mitjà d'atac, de tal manera que es pot afirmar que en el cas de conductes que objectivament resulten especialment aptes per a provocar la mort de la víctima, la jurisprudència acostuma a apreciar dol de matar. En tot cas, són qüestionables les afirmacions jurisprudencials que atribueixen valor indiciari de la intenció de matar a circumstàncies com la personalitat habitual de l'autor o la seva conducta posterior a l'agressió. Aquest darrer indici sempre té un valor indiciari ambigu, atès que es pot veure com una mostra de manca de dol, o bé com un simple penediment ex post que no exclou ex ante la voluntat de matar la víctima.
Segons el TS, en aplicar a aquests indicis les regles de la lògica i l'experiència, el jutge o jutgessa pot deduir amb quina intenció ha actuat el subjecte actiu. En cas de dubte cal aplicar el principi in dubio pro reo i s'ha de negar la concurrència d'animus necandi. Segons una reiterada jurisprudència del TS (STS del 15.4.1989, ponent: Bacigalupo Zapater), si en aquest àmbit el jutge d'instància fa una valoració de la prova que contradigui les regles de l'experiència, la prova pot ser revisada en l'àmbit del recurs de cassació per la via de la infracció de llei (art. 849.1 Llei d'enjudiciament criminal).
<Art>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca argila d'assecat a l'aire, n f
- es arcilla de secado al aire, n f
- en air dry clay, n
- en air drying clay, n
- en air-drying clay, n
- en self-hardening clay, n
<Art>
Definició
<Electrodomèstics>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca assecada, n f
- ca eixugada, n f
- es secado
<Electrodomèstics>
