Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "secret" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pàmpol pudent, n m
- ca estromateu, n m sin. compl.
- ca negret, n m sin. compl.
- ca palometa, n f sin. compl.
- ca palomida, n f sin. compl.
- ca pàmpena, n f sin. compl.
- ca pàmpol, n m sin. compl.
- ca pudenta, n f sin. compl.
- ca verderol, n m sin. compl.
- ca xucla guindana, n f sin. compl.
- ca fiatola, n f var. ling.
- ca pampena, n f var. ling.
- ca pámpena, n f var. ling.
- ca pampol pudent, n m var. ling.
- nc Stromateus fiatola
- nc Estromatos fietola var. ling.
- nc Stromateus fasciatus var. ling.
- nc Stromateus microchirus var. ling.
- es pámpano
- es pampena
- fr fiatole
- en butterfish
<Peixos > Estromateids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pàmpol pudent, n m
- ca estromateu, n m sin. compl.
- ca negret, n m sin. compl.
- ca palometa, n f sin. compl.
- ca palomida, n f sin. compl.
- ca pàmpena, n f sin. compl.
- ca pàmpol, n m sin. compl.
- ca pudenta, n f sin. compl.
- ca verderol, n m sin. compl.
- ca xucla guindana, n f sin. compl.
- ca fiatola, n f var. ling.
- ca pampena, n f var. ling.
- ca pámpena, n f var. ling.
- ca pampol pudent, n m var. ling.
- nc Stromateus fiatola
- nc Estromatos fietola var. ling.
- nc Stromateus fasciatus var. ling.
- nc Stromateus microchirus var. ling.
- es pámpano
- es pampena
- fr fiatole
- en butterfish
<Peixos > Estromateids>
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca pandereta, n f
- es falso secreto
- en rackboard
<Música>
Definició
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca penediment, n m
- es arrepentimiento, n m
- en regret, n
<01.Conflicte > 02.Actituds davant el conflicte>
Definició
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la plagium, n n
- ca plagi, n m
- ca segrest, n m
- es plagio, n m
- es secuestro, n m
- fr plagium, n m
- fr séquestration, n m
- it plagio, n m
- it sequestro, n m
<Dret romà>
<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca recta secant, n f
- ca secant, n f sin. compl.
- es recta secante
- es secante
- en secant
- en secant line
<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>
Definició
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca reial decret, n m
- es real decreto, n m
<Dret constitucional>
<Dret constitucional>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca reial decret, n m
- es real decreto, n m
- fr décret royal, n m
- en royal decree, n
<Dret constitucional>
Definició
<Documentació jurídica>, <Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca reial decret, n m
- es real decreto
<Documentació jurídica>, <Dret públic>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Els reials decrets són tant les decisions que aproven normes reglamentàries de la competència del Govern de l'Estat i del president, com les resolucions o actes que requereixen aquesta forma jurídica. En canvi, revesteixen la forma d'acord totes les decisions del Govern de l'Estat que no han d'adoptar la forma de reial decret (article 25 de la Llei del Govern [LG]). Així mateix, des del 1979, tots els nomenaments del president del Govern de l'Estat han adoptat la forma de reial decret, amb la signatura del rei i la contrasignatura de qui presideix el Congrés dels Diputats en aquell moment; en canvi, no ha adoptat aquesta forma la proposta reial de candidat a la presidència del Govern de l'Estat. I encara que fins ara no s'ha donat el cas, i ni la Constitució espanyola (CE) ni la llei no ho especifiquen, també podria revestir aquesta forma jurídica l'acte establert en l'article 99.5 de la CE (també amb la contrasignatura del president del Congrés), de dissolució de les dues cambres i convocatòria de noves eleccions si, un cop transcorregut el termini de dos mesos des de la primera votació d'investidura, cap candidat no obtingués la confiança del Congrés.
Els reglaments aprovats per reial decret són els de jerarquia més alta dins el rang reglamentari, per sobre de les ordres ministerials. Tanmateix, com qualsevol reglament, els reials decrets no poden regular matèries objecte de reserva de llei, ni infringir normes d'aquest rang. Més enllà de la funció que tenen de desenvolupar la llei o col·laborar-hi, no poden tipificar delictes, faltes o infraccions administratives, ni establir penes o sancions, ni tributs, cànons o altres càrregues o prestacions personals o patrimonials de caràcter públic (art. 23.2 LG). L'entrada en vigor dels reglaments aprovats pel Govern de l'Estat requereix que siguin publicats al Butlletí Oficial de l'Estat.
Com a exemples de reials decrets del president del Govern de l'Estat, es poden esmentar els que dissolen anticipadament el Congrés dels Diputats, el Senat o les dues cambres i convoquen eleccions, els que nomenen i cessen els vicepresidents i els ministres, els que creen, modifiquen o suprimeixen els departaments ministerials i les secretaries d'Estat, o els que estableixen la suplència dels ministres i l'encàrrec de la gestió ordinària dels assumptes corresponents. Com a exemple de reial decret aprovat pel Consell de Ministres, a més dels que aproven un reglament, es poden esmentar els que aproven els traspassos de les competències assumides estatutàriament, els diversos nomenaments (com ara el dels titulars de les secretaries d'Estat o els directors de gabinets del president, dels vicepresidents i dels ministres), la creació, modificació o supressió de les comissions delegades del Govern o la declaració dels estats d'alarma i d'excepció (art. 116.2 i 116.3 CE). La concessió dels indults també es duu a terme mitjançant el reial decret, a proposta del ministre de Justícia (que és qui el contrasigna), però formalment només s'exigeix la deliberació prèvia del Consell de Ministres.
Els reials decrets són expedits (firmats) pel rei (art. 62.f CE) i contrasignats pel president del Govern o per algun dels ministres competents en la matèria o pel president del Congrés, en els casos excepcionals que s'han comentat. Van numerats correlativament, en una numeració que recomença quan s'inicia un nou any. - V. t.: decret n m
- V. t.: reial decret llei n m
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca reial decret, n m
- es real decreto, n m
- en royal decree, n
<Gestió universitària > Legislació i normativa / Legislation and regulations>
