Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sedatiu" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Definició amb oracions de relatiu (1): Qüestions semàntiques 0 CRITERI Definició amb oracions de relatiu (1): Qüestions semàntiques

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Definició amb oracions de relatiu (1): Qüestions semàntiques

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició
És habitual que en una definició terminològica s'utilitzin diverses oracions de relatiu per a caracteritzar un descriptor (és a dir, la paraula que té la càrrega de significat més gran). En una definició que conté més d'una oració de relatiu, però, convé tenir en compte almenys tres qüestions semàntiques:

(1) No és adequat posar al mateix nivell sintàctic oracions de relatiu d'importància diferent: No es poden coordinar oracions que expressen trets essencials (necessaris) i oracions que expressen trets accidentals (poden ser-hi), ni tampoc trets intrínsecs (bàsics) i trets extrínsecs (complementaris).
Ex.: ratolí n m Dispositiu de diàleg que transmet la informació necessària per al desplaçament de la busca per la pantalla d'un ordinador [TRET ESSENCIAL], | i que sol incorporar uns botons per a activar determinades funcions [TRET ACCIDENTAL])
--> Dispositiu de diàleg que transmet la informació necessària per al desplaçament de la busca per la pantalla d'un ordinador, generalment amb uns botons incorporats per a activar determinades funcions.

(2) No és adequat donar prioritat sintàctica a oracions de relatiu semànticament menys importants: Els trets intrínsecs i els trets essencials han de ser més propers sintàcticament al descriptor que no pas els trets extrínsecs i els trets accidentals. En aquesta línia, és convenient deixar per a l'últim lloc de la definició la finalitat, en tant que tret extrínsec que no caracteritza el nucli.
Ex.: desmamador n m Dispositiu que s'utilitza per a deslletar les cries [FINALITAT], | que es col·loca de manera que impedeix que puguin mamar de la femella que els alleta.
--> Dispositiu que impedeix a les cries mamar de la femella que les alleta, utilitzat per a deslletar-les.

(3) Ha de quedar clar quin és l'antecedent d'una oració de relatiu: Convé no abusar de les oracions de relatiu, per evitar confusions respecte a l'antecedent. De vegades, és útil recórrer al pronom relatiu el qual per evitar ambigüitats, ja que permet indicar el gènere i el nombre de l'antecedent.
Ex.: represa lliure n f HÍPICA Prova de doma clàssica que s'executa amb un acompanyament musical triat pel concursant, que té llibertat per a compondre el programa, que comprèn la majoria de moviments que corresponen al nivell de la represa sobre la qual es treballa.
--> Prova de doma clàssica que s'executa amb un acompanyament musical triat pel concursant, que té llibertat per a compondre el programa, la qual comprèn la majoria de moviments en què es treballa.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Definició amb oracions de relatiu (2): Qüestions sintàctiques i CRITERI Definició amb oracions de relatiu (3): Adjectius.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Ús de les oracions de relatiu, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/definicio-oracions-relatiu.pdf).
0 CRITERI Definició amb oracions de relatiu (2): Qüestions sintàctiques 0 CRITERI Definició amb oracions de relatiu (2): Qüestions sintàctiques

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Definició amb oracions de relatiu (2): Qüestions sintàctiques

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició
És habitual que en una definició terminològica s'utilitzin diverses oracions de relatiu per a caracteritzar un descriptor. En una definició que conté més d'una oració de relatiu, però, convé tenir en compte qüestions semàntiques i, almenys, també quatre qüestions sintàctiques:

(1) És convenient que una oració de relatiu es coordini únicament amb una oració de relatiu, i no amb un nom, ni tan sols amb un adjectiu morfològic.
Ex.: drets humans n m pl ÈTICA I LEGISLACIÓ Conjunt de drets essencials de la persona independentment de l'edat, el sexe, la raça o la religió, i que li garanteixen una vida digna.
--> Conjunt de drets essencials de la persona [...], que li garanteixen una vida digna.

(2) El nexe d'unió entre dues oracions de relatiu ha de ser adequat. Així, cal unir amb una conjunció les dues últimes oracions i amb comes les altres.
Ex.: ambó n m PESCA Renglera de forats que hi ha al llarg de la buguera d'una barca que serveixen per a escórrer l'aigua que es fica en els corredors pels cops de mar, i la que deixen escórrer les xarxes en ésser llevades xopes.
--> Renglera de forats [...] que serveixen per a escórrer l'aigua que es fica en els corredors [...] i la que deixen escórrer les xarxes en ésser llevades xopes.

(3) Repetició del pronom relatiu a partir de la segona oració:

(3a) Si el pronom relatiu ha de prendre formes diferents o va introduït per preposicions diferents, és preferible repetir el pronom relatiu al començament de cada oració.
Ex.: audiometria objectiva n f OTORINOLARINGOLOGIA Audiometria que es realitza sense la col·laboració de l'individu explorat i s'usen potencials evocats auditius o otoemissions.
--> Audiometria que es realitza sense la col·laboració de l'individu explorat i en què s'usen potencials evocats [...].

(3b) Si no hi ha diferències de forma del pronom relatiu ni de preposicions per introduir-lo i les oracions de relatiu tenen complements i corresponen a característiques deslligades entre si, és preferible repetir el pronom relatiu.
Ex.: abella n f VETERINÀRIA I RAMADERIA Insecte social adult de la família dels àpids que viu en eixams i s'explota principalment per la mel i la cera.
--> Insecte [...] que viu en eixams i que s'explota principalment per la mel i la cera.

(3c) Si no hi ha diferències de forma del pronom relatiu ni de preposicions per introduir-lo i les oracions de relatiu tenen complements i corresponen a característiques relacionades entre si (causa-conseqüència, successió temporal, etc.), és preferible no repetir el pronom relatiu.
Ex.: absorbidor n m ENERGIA SOLAR Aparell bàsicament constituït per una superfície negra que absorbeix la radiació solar i que la transforma en calor, la qual es transfereix a un termòfor.
--> Aparell bàsicament constituït per una superfície negra que absorbeix la radiació solar i la transforma en calor [...].

(3d) Si no hi ha diferències de forma del pronom relatiu ni de preposicions per introduir-lo i les oracions de relatiu pràcticament es redueixen a verbs, sense complements interposats, és preferible no repetir el pronom.
Ex.: accés n m VETERINÀRIA I RAMADERIA Conjunt de fenòmens morbosos que sobrevenen o que cessen més o menys sobtadament i que es repeteixen sovint amb una certa regularitat.
--> Conjunt de fenòmens morbosos que sobrevenen o cessen més o menys sobtadament i es repeteixen sovint [...].

(4) La definició ha de ser gramaticalment correcta, a més de fàcilment entenedora. Una manera d'aconseguir-ho és, justament, evitar l'acumulació d'oracions de relatiu.
Ex.: falleba n f CONSTRUCCIÓ Barreta de ferro que es posa en sentit vertical a les cares interiors de balcons, de finestres, etc., i que, a l'altura convenient, hi ha una maneta amb què es transmet a la barra un gir que fa que els dos extrems colzats de la barra s'encaixin en els tancadors que es col·loquen en els travessers dels bastiments.
--> Barreta de ferro posada en sentit vertical a les cares interiors de balcons i de finestres, amb una maneta per a transmetre a la barra un gir que fa encaixar els dos extrems colzats de la barra en els tancadors col·locats en els travessers dels bastiments.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Definició amb oracions de relatiu (1): Qüestions semàntiques i CRITERI Definició amb oracions de relatiu (3): Adjectius.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Ús de les oracions de relatiu, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/definicio-oracions-relatiu.pdf).
0 CRITERI Definició amb oracions de relatiu (3): Adjectius 0 CRITERI Definició amb oracions de relatiu (3): Adjectius

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Definició amb oracions de relatiu (3): Adjectius

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>

Definició
És habitual que en una definició terminològica s'utilitzin diverses oracions de relatiu per a caracteritzar un descriptor. En la definició d'un adjectiu, s'ha de procurar que això no doni lloc a una definició múltiple, que és un fenomen molt semblant al doble descriptor de noms i verbs.

Es produeix una definició múltiple en els casos següents:

(1) Hi ha diverses oracions de relatiu coordinades entre elles que no depenen sintàcticament de cap element.
Ex.: fresc -a adj Que no ha experimentat cap mena d'alteració [ORACIÓ COORDINADA 1] i conserva inalterables les qualitats originàries [ORACIÓ COORDINADA 2].
--> Que no ha experimentat cap mena d'alteració, de manera que conserva inalterables les qualitats originàries. | Que conserva inalterables les qualitats originàries, ja que no ha experimentat cap mena d'alteració.

(2) Hi ha diverses oracions de relatiu coordinades entre elles que depenen sintàcticament d'un antecedent extern, el qual només figura en la definició per indicar quins noms poden ser complementats per l'adjectiu però que en realitat no en forma part.
Ex.: microcristal·lí -ina adj Dit del cristall [ANTECEDENT EXTERN] que està molt poc desenvolupat [ORACIÓ COORDINADA 1] i que no és visible a ull nu [ORACIÓ COORDINADA 2], encara que sí que ho és amb un microscopi.
--> Dit del cristall tan poc desenvolupat que no és visible a ull nu, encara que sí que ho és amb un microscopi. | Dit del cristall que no és visible a ull nu perquè està molt poc desenvolupat, encara que sí que és visible amb un microscopi.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Definició amb oracions de relatiu (1): Qüestions semàntiques i CRITERI Definició amb oracions de relatiu (2): Qüestions sintàctiques.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Definició: Ús de les oracions de relatiu, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/definicio-oracions-relatiu.pdf).
índex de refracció relatiu índex de refracció relatiu

<Disciplines de suport > Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  índex de refracció relatiu, n m

<Disciplines de suport > Física>

Definició
Relació entre els índexs de refracció absoluts de dues substàncies de densitat diferent òpticament considerades.
abús de sedants abús de sedants

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  abús de sedants
  • en  sedative abuse

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Trastorns mentals>

activador negatiu activador negatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  activador negatiu, n m
  • es  activador negativo
  • fr  activeur négatif
  • en  negative trigger

<Lingüística>

Definició
Activador que es caracteritza sintàcticament pel fet que permet que en una oració s'utilitzen mots com ara ningú, mai, res, etc., anomenats termes de polaritat negativa.

Nota

  • En les oracions No hi ha anat mai, Hi has anat mai? i L'estima més que mai, els activadors negatius són, respectivament, l'adverbi no, la interrogació i la construcció comparativa de superioritat. Els activadors negatius constitueixen una classe heterogènia integrada per adverbis (no), verbs (dubtar, ignorar, impedir), preposicions (sense), conjuncions (sense que, abans que), adjectius (primer, últim) i modalitats oracionals (interrogació, exclamació).
adjectiu relatiu adjectiu relatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adjectiu relatiu, n m
  • es  adjetivo relativo
  • fr  adjectif relatif
  • en  relative adjective

<Lingüística>

Definició
Adjectiu determinatiu que estableix una relació entre un substantiu o un pronom, el qual especifica o explica, i una oració subordinada.
adreçament relatiu adreçament relatiu

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  adreçament relatiu
  • en  relative addressing

<Localització > Fraseologia>

adverbi de negació adverbi de negació

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  adverbi de negació, n m
  • ca  adverbi negatiu, n m sin. compl.
  • es  adverbio de negación
  • fr  adverbe de négation
  • en  adverb of negation

<Lingüística>

Definició
Adverbi amb què s'expressa el significat contrari de tota o de part d'una oració.

Nota

  • L'adverbi de negació per excel·lència és l'adverbi no, que pot aparéixer en correlació amb l'adverbi també negatiu pas: —Tornaràs demà? —No (o bé —No pas). L'adverbi no, sol o en correlació amb pas, pot constituir tot sol un enunciat, com en l'exemple anterior. També pot precedir el verb, o el verb i els pronoms febles si n'hi ha de proclítics (El delegat no va enviar la nota al director, El delegat no li la va enviar), o bé un constituent de l'oració si aquest rep el focus de la negació (El delegat va enviar la nota no (pas) al director). Dins del sintagma nominal, finalment, pot precedir un nom (la no acceptació de la proposta) o un adjectiu (una proposta no menyspreable). A més de no, també poden usar-se com a adverbis negatius expressions com ara de cap manera, en absolut (—Vindràs? —De cap manera) i, en algun parlar, poc que, o poca (A nosaltres poc que ens han dit res).
adverbi relatiu adverbi relatiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en curs d'edició en línia: 2022].

  • ca  adverbi relatiu, n m
  • es  adverbio relativo
  • fr  adverbe relatif
  • en  relative adverb

<Lingüística>

Definició
Adverbi que desenvolupa una funció sintàctica en l'oració que introdueix i que alhora serveix de nexe de subordinació i permet que aquesta oració s'inserisca en una estructura sintàctica superior.

Nota

  • En l'oració M'agrada la casa on viuen, per exemple, l'adverbi relatiu on funciona com a complement de lloc de l'oració de relatiu (on viuen) i enllaça aquesta oració amb el nom casa. Els adverbis relatius poden tenir un antecedent amb el qual estableixen una relació anafòrica, com ocorre amb el nom casa en l'exemple anterior. Però també poden usar-se sense cap antecedent, com ocorre amb el relatiu on en M'agrada on vius. Són relatius l'adverbi de lloc on, l'adverbi de manera com i l'adverbi de temps quan.