Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "seduir" dins totes les àrees temàtiques

canal de regatge canal de regatge

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  canal de regatge, n m
  • ca  séquia, n f
  • ca  rec, n m sin. compl.
  • es  acequia
  • es  canal de riego
  • fr  canal d'irrigation
  • en  irrigation canal

<Geografia física > Hidrologia>

Definició
Canal per a fornir d'aigua un terreny de conreu.
canal de regatge canal de regatge

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  canal de regatge, n m
  • ca  rec, n m sin. compl.
  • ca  reguer, n m sin. compl.
  • ca  séquia, n f sin. compl.
  • es  acequia
  • es  canal de riego
  • en  irrigation canal

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició
Canal utilitzat per a fornir d'aigua un terreny de conreu.
canal principal canal principal

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  canal principal, n m
  • ca  madral, n m
  • ca  mare, n f
  • ca  rec major, n m
  • ca  séquia major, n f
  • ca  séquia mare, n f
  • es  canal principal
  • es  madre
  • es  ramal principal

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Rec principal on van a parar els altres recs.
canya borda canya borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canya borda, n f
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyís, n m alt. sin.
  • ca  canyís d'aigua dolça, n m alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  senill, n m alt. sin.
  • ca  senill de séquia, n m alt. sin.
  • ca  senillet, n m alt. sin.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • ca  senill de sèquia, n m var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin. subsp. australis

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canya borda, n f
  • ca  canyet, n m alt. sin.
  • ca  canyís, n m alt. sin.
  • ca  canyís d'aigua dolça, n m alt. sin.
  • ca  falles, n f pl alt. sin.
  • ca  senill, n m alt. sin.
  • ca  senill de séquia, n m alt. sin.
  • ca  senillet, n m alt. sin.
  • ca  faies, n f pl var. ling.
  • ca  senill de sèquia, n m var. ling.
  • nc  Phragmites australis (Cav.) Trin. subsp. australis

<Botànica > gramínies / poàcies>

capferrat capferrat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capferrat, n m
  • ca  card de séquia, n m sin. compl.
  • ca  card menut, n m sin. compl.
  • ca  raller, n m sin. compl.
  • ca  capferrat de séquia, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  lletuga de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de síquia, n f alt. sin.
  • ca  rall, n m alt. sin.
  • ca  capferrat de sèquia, n m var. ling.
  • ca  card de sèquia, n m var. ling.
  • ca  lletuga de sèquia, n f var. ling.
  • ca  lletugueta de sèquia, n f var. ling.
  • nc  Cirsium monspessulanum (L.) Hill

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Respecte de la denominació llengua de bou, MASCLANS indica que probablement és errònia, deguda a una confusió de l'informant.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capferrat, n m
  • ca  card de séquia, n m sin. compl.
  • ca  card menut, n m sin. compl.
  • ca  raller, n m sin. compl.
  • ca  capferrat de séquia, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  lletuga de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de séquia, n f alt. sin.
  • ca  lletugueta de síquia, n f alt. sin.
  • ca  rall, n m alt. sin.
  • ca  capferrat de sèquia, n m var. ling.
  • ca  card de sèquia, n m var. ling.
  • ca  lletuga de sèquia, n f var. ling.
  • ca  lletugueta de sèquia, n f var. ling.
  • nc  Cirsium monspessulanum (L.) Hill

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • Respecte de la denominació llengua de bou, MASCLANS indica que probablement és errònia, deguda a una confusió de l'informant.
capital reduït capital reduït

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  capital reduït, n m
  • es  capital reducido
  • en  reduced sum insured

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança de vida>

Definició
Capital que resulta d'aplicar el valor de reducció com a prima única d'inventari d'una nova assegurança de vida de les mateixes característiques de la contractada abans de fer la reducció.
capitell continu capitell continu

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  capitell continu, n m
  • ca  capitell seguit, n m sin. compl.
  • es  capitel corrido
  • en  continuous capital

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Capitell que continua lateralment la columna o la pilastra que corona, a manera d'imposta, formant una faixa ornamental.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  clavar, v tr
  • ca  encastar, v tr
  • es  engastar
  • fr  enchâsser
  • fr  monter
  • fr  sertir
  • en  mount, to
  • en  set, to

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>