Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "segellar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
- ca melanoma de cèl·lules d'anell sigil·lar (anomalia morfològica)
- es melanoma de células en anillo de sello (anomalía morfológica)
<Anatomia patològica (SNOMED CT)>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca muguet, n m
- ca conval·lària, n f sin. compl.
- ca llàgrimes de Salomó, n f pl sin. compl.
- ca lliri de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca lliri de maig, n m sin. compl.
- ca assutzena borda, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca lliri blanc, n m alt. sin.
- ca lliri convaller, n m alt. sin.
- ca lliri d'aigua, n m alt. sin.
- ca lliri de les valls, n m alt. sin.
- ca segell de Salomó, n m alt. sin.
- ca trencalòs, n m alt. sin.
- ca lilio convalio, n m var. ling.
- nc Convallaria majalis L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca muguet, n m
- ca conval·lària, n f sin. compl.
- ca llàgrimes de Salomó, n f pl sin. compl.
- ca lliri de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca lliri de maig, n m sin. compl.
- ca assutzena borda, n f alt. sin.
- ca gatjol, n m alt. sin.
- ca lliri blanc, n m alt. sin.
- ca lliri convaller, n m alt. sin.
- ca lliri d'aigua, n m alt. sin.
- ca lliri de les valls, n m alt. sin.
- ca segell de Salomó, n m alt. sin.
- ca trencalòs, n m alt. sin.
- ca lilio convalio, n m var. ling.
- nc Convallaria majalis L.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca nevus estel·lar
- en stellar nevus
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell circulatori>
<Dret > Dret notarial > Notaria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>
- ca paper timbrat, n m
- ca paper d'estat, n m sin. compl.
- ca paper d'ofici, n m sin. compl.
- ca paper segellat, n m sin. compl.
- es papel de estado
- es papel de oficio
- es papel sellado
- es papel timbrado
- fr papier de l'Etat
- fr papier timbré
<Notaria > Funció notarial>
Definició
<Indústria paperera>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca paper timbrat, n m
- ca paper d'estat, n m sin. compl.
- ca paper d'ofici, n m sin. compl.
- ca paper segellat, n m sin. compl.
- es papel de estado
- es papel de oficio
- es papel sellado
- es papel timbrado
- fr papier de l'État
- fr papier timbré
- en stamped paper
<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria paperera>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca paper timbrat, n m
- ca paper segellat, n m sin. compl.
- es papel de estado
- es papel de oficio
- es papel sellado
- es papel timbrado
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Aquesta imposició fiscal fou sancionada per Felip III de Catalunya-Aragó (IV de Castella) en la Reial pragmàtica del 15 de desembre de 1636, complementada per les cèdules del 4 de febrer i del 16 de maig de 1637, i del 18 de maig de 1640, les quals regularen el caràcter i la percepció del nou dret, seguint la pràctica comuna d'un tribut que es recaptava a Holanda i que, anys després, introduí Jean-Baptiste Colbert a França.
El paper timbrat era una eina de control polític i econòmic. Només el rei en podia imprimir la producció i la distribució; l'existència de paper timbrat negava tot valor probatori a qualsevol document que no portés aquest registre legal. Tenia una doble funció: aportava ingressos extraordinaris substanciosos a la hisenda reial, al marge de les percepcions regulars, i era un mecanisme de validació documental -públic o privat- efectiu que proporcionava seguretat jurídica, davant els tribunals reials, contra possibles falsificacions.
A Castella i a la Corona d'Aragó -quan s'introduí a començaments del segle XVIII- tenia una validesa d'un sol any. A Amèrica, a partir del 1640, era vàlid per a dos anys. Un cop transcorregut el termini de validesa, era obligació del Consell d'Hisenda retirar el paper caducat per a procedir a ressegellar-lo.
Hi havia quatre tipus de segells per a actuacions diferents. El més important era el primer, conegut amb el nom de segell major, amb un preu oficial de vuit rals o dos-cents setanta dos maravedisos el plec sencer. Amb aquest segell s'expediren, entre altres documents, decrets, cèdules, pragmàtiques, mercès, gràcies, títols de magistrat, de regidor, de prelat i d'oficials militars d'alta graduació. A més d'un nombre força elevat de contractes, llicències, escrits, fiances i registres de matèria econòmica, judicial o particular diversa, però superior als mil ducats. El segell segon estava taxat en dos rals o seixanta-quatre maravedisos el plec, i comprenia nomenaments d'oficis inferiors i disposicions judicials i contractes públics inferiors als mil ducats. El segell tercer, valorat en un ral o trenta-quatre maravedisos el plec, també regulava designacions d'oficis, exàmens, contractes, testaments, interlocutòries, llicències entre els cent i els mil ducats; i el segell quart, amb un preu de vint maravedisos el mig plec, es feia servir en múltiples informes, interlocutòries, passaports, fiances i peticions de quantitat reduïda. També era obligatori recollir en aquesta mena de paper, els acords municipals i les còpies dels títols de nomenament reial, expedits en segell major i que després es consignaven dins els llibres de registre d'ajuntaments, audiències, cúries ordinàries i altres tribunals.
Dues reials cèdules del 1637 articularen dos segells especials més. Un era per a pobres de solemnitat a quatre maravedisos el plec i un altre per a despatxos d'ofici: un privilegi concedit als tribunals reials per a utilitzar el quart segell en diligències administratives i judicials. Aquest paper tenia la inscripció: «para despachos de oficio».
La composició que regulava la disposició del paper timbrat en tots els documents era molt estricta. El timbre estampat s'havia de situar sempre en la part superior del plec o del mig del paper si es tractava del quart segell. A continuació figurava la llegenda que especificava el tipus de segell i el preu. Al costat hi havia impreses les armes del rei i l'any de validesa.
A la Corona d'Aragó, el paper timbrat fou la primera mesura impositiva d'uniformitat fiscal establerta pels Borbó, fins i tot anterior al cadastre. El Decret del 5 d'agost de 1707 l'introduí a València i a Aragó, seguint el model castellà tipificat els anys 1636 i 1637. Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella) aprofità aquest decret per a doblar el preu dels quatre segells, des del gener del mateix any, ateses les penúries econòmiques múltiples per a afrontar la conjuntura bèl·lica. La introducció del paper timbrat tingué una especial incidència a València, on tots els escrits administratius, notarials i judicials fets, fins aleshores, en paper comú, ja no eren vàlids sense el segell preceptiu. Des de finals d'agost del 1707, a la ciutat de València, els manuals de consells (ara llibres d'actes) foren redactats amb el segell corresponent, pel nou ajuntament de planta castellana. Una instrucció del 7 de setembre de 1707 regulava l'aplicació del nou paper gravat.
Des del febrer del 1709, la ciutat de Tortosa fou la primera població catalana a aplicar, en tots els documents que emetia, l'esmentat paper, però això era perquè Tortosa estava incorporada a la jurisdicció de la Chancillería de València fins que no quedés sotmès el Principat i, per tant, sobre les Terres de l'Ebre i la Castellania d'Amposta gravitava el decret abolicionista del 29 de juny de 1707.
Catalunya introduí, per fi, el paper timbrat per Decret del 9 de març de 1715, però, d'aquesta disposició, en quedà exclosa la Vall d'Aran, que no veié substancialment modificat el règim polític i administratiu per la Nova Planta i, en no quedar incorporada a cap corregiment català, constituí un districte singular. Mallorca, conquerida el 1715, tampoc no fou inicialment importunada pel paper timbrat, fent servir el tradicional paper comú, fins que una Reial ordre de l'1 de maig de 1728 ordenà al capità general de l'illa d'introduir-lo, sense dilació ni excepció. Malgrat tot, la resistència en l'ús del paper timbrat entre els pobles petits de Catalunya obligà Felip IV de Catalunya-Aragó (V de Castella) a publicar una pragmàtica el 17 de gener de 1744, perquè les justícies ordinàries no admetessin ternes de batlles i regidors, si no anaven redactades amb el segell corresponent. A més, diferents decrets recordatoris del 1743, el 1750 i el 1763 establiren regles per a lluitar contra el frau, sobretot arran de les irregularitats detectades el 1724 i el 1746 quan, amb la mort de Lluís I i de Felip V, s'aprofità el paper timbrat sobrant per a validar-lo amb el nou regnat. El 1794, la guerra contra la convenció francesa obligà Carles IV a fer servir el vell recurs del seu avi d'augmentar el preu del paper timbrat per a fer front a les costoses despeses militars. Dos decrets del mateix any acabaren amb les exempcions de què havien gaudit fins aleshores els tribunals eclesiàstics, fins i tot la Inquisició.
L'ocupació napoleònica de Catalunya comportà noves formes de resistència, alternatives a l'armada, però dotades d'una gran càrrega simbòlica com ara cremar, en un acte públic, el paper timbrat amb l'estampa de Josep Bonaparte. El 1824, Ferran VII creà un nou segell conegut amb el nom d'il·lustres (amb un preu de seixanta-quatre rals el plec) i en tornà a modificar el preu de tributació. La Reforma de Pedro Salaverría del 1861 comportà la introducció d'un nou tipus de paper timbrat, a part dels especials que ja hi havia, a més d'un nou paper judicial i el conegut de pagaré de l'Estat. La llei de pressupostos del 1869, de José Echegaray, establí un dret de timbrat per a tots els documents de caràcter públic, la qual cosa acabà comportant la desaparició de l'impost sobre el paper timbrat.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca paper timbrat, n m
- ca paper segellat, n m sin. compl.
- es papel de estado
- es papel de oficio
- es papel sellado
- es papel timbrado
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Les traduccions jurades s'han deixat de fer en paper timbrat.
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- ca n f sin. compl.
- es n f
- es n f
- fr n f
- fr n f
- en
- en
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>
Definició
Nota
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f
- ca n f sin. compl.
- es n f
- es n f
- fr n f
- fr n f
- en
- en
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>
