Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sella" dins totes les àrees temàtiques

acció vella acció vella

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  acció vella, n f
  • es  acción vieja
  • fr  action ancienne
  • en  old share

<Mercats financers > Actius financers>

Definició
Acció ja existent abans d'una ampliació de capital que ha generat accions noves.

Nota

  • El propietari d'una acció vella té dret a tots els dividends i pot adquirir accions noves gràcies al dret de subscripció preferent, que és inherent a aquest títol.
adhesiu de segellar adhesiu de segellar

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  adhesiu de segellar, n m
  • es  adhesivo de sellar

<Bricolatge > Ferreteria>

articulació d'encaix recíproc articulació d'encaix recíproc

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  articulació d'encaix recíproc, n f
  • ca  articulació sellar, n f
  • es  articulación en silla de montar
  • es  articulación sillar
  • en  saddle joint
  • en  sellar joint
  • TA  articulatio sellaris

<Anatomia>

astràgal estelat astràgal estelat

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  astràgal estelat, n m
  • ca  astràgal estel·lat, n m var. ling.
  • nc  Astragalus stella Gouan

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

atac per l'esquerra atac per l'esquerra

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  atac per l'esquerra, n m
  • es  ataque por el flanco izquierdo
  • fr  attaque de la gauche
  • it  attacco sulla fascia sinistra
  • en  attack on the left
  • en  left wing attack
  • de  Angriff über den linken Flügel

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Atac pels extrems fet per la banda esquerra.
atac per la dreta atac per la dreta

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  atac per la dreta, n m
  • es  ataque por el flanco derecho
  • fr  attaque de la droite
  • it  attacco sulla fascia destra
  • en  attack on the right
  • en  right wing attack
  • de  Angriff über den rechten Flügel

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Atac pels extrems fet per la banda dreta.
ballarí de corda | ballarina de corda ballarí de corda | ballarina de corda

<Arts > Circ>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  ballarí de corda | ballarina de corda, n m, f
  • es  bailarín de cuerda
  • fr  danseur de corde
  • it  danzatore di corda
  • it  danzatore sulla fune
  • en  rope dancer
  • de  Seiltänzer

<Circ > Especialitats circenses > Equilibrisme>

Definició
Equilibrista especialitzat en corda fluixa o corda tensa en què la corda està situada a menys de 6 m d'altura.
barri antic barri antic

<Construcció > Urbanisme>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barri antic, n m
  • ca  centre històric, n m sin. compl.
  • ca  ciutat vella, n f sin. compl.
  • ca  nucli antic, n m sin. compl.
  • ca  nucli històric, n m sin. compl.
  • es  casco antiguo
  • es  casco histórico
  • es  casco viejo
  • es  centro histórico
  • fr  centre historique
  • fr  noyau historique
  • fr  vieille ville
  • en  historic centre
  • en  historic core
  • en  old town

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Part més antiga d'una ciutat que en constitueix el nucli a partir del qual s'ha anat desenvolupant.
bastet bastet

<Esports eqüestres > Curses de cavalls>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bastet, n m
  • ca  selletó, n m sin. compl.
  • ca  selló, n m sin. compl.
  • es  sillín
  • fr  sellette
  • en  saddle

<Esport > Esports eqüestres > Curses de cavalls>

Definició
Petita sella col·locada a la part anterior del llom d'un cavall trotador per a subjectar-hi o fer-hi passar determinades corretges dels arreus i per a fixar-hi les vares, que serveix per a protegir-lo del pes del cabriol.
bella coola bella coola

<Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>, <Llengua. Literatura > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bella coola
  • ca  nuxalk sin. compl.
  • cod  nuxalk
  • de  Bella Coola
  • de  Bellacoola sin. compl.
  • de  Bellakula sin. compl.
  • de  Nuxalk sin. compl.
  • en  Bella coola
  • en  Nuxalk sin. compl.
  • es  bella coola
  • es  nuxalk sin. compl.
  • eu  bella coola
  • eu  nuxalk sin. compl.
  • fr  bella coola
  • fr  nuxalk sin. compl.
  • gl  bella coola
  • gl  nuxalk sin. compl.
  • it  bella coola
  • it  nuxalk sin. compl.
  • nl  Bella coola
  • nl  Nuxalk sin. compl.
  • nl  Núxalk sin. compl.
  • pt  bella coola
  • pt  nuxalk sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Salish > Bella coola>, <Amèrica > Canadà>

Definició
Les llengües salish integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i de l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.

El bella coola és la llengua salish més septentrional i divergent. No s'ha pogut provar la seva pertinença a cap dels subgrups de la família. Es divideix en tres dialectes, dels quals no sabem quins es parlen encara: el bella coola, el kimsquit i el talio.

Al lèxic del bella coola s'observen molts manlleus de llengües veïnes d'altres famílies, com l'atapascana, la tsimshiana i la wakashana. Des del punt de vista fonològic, en canvi, s'assembla força a les llengües salish de la costa.

Tots els parlants de la llengua són ancians, perquè ja fa diverses generacions que no es transmet als infants. La llengua passa, doncs, per la darrera fase del procés d'extinció. Tot i això, se'n fan classes a les escoles.

La designació bella coola és una forma anglicitzada del nom que donaven els parlants de nuxalk als seus veïns heiltsuks.