Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "sella" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyaferla, n f
- ca ferla, n f sin. compl.
- ca massota, n f sin. compl.
- ca assa dolça, n f alt. sin.
- ca canya, n f alt. sin.
- ca fenollassa, n f alt. sin.
- ca fèrula, n f alt. sin.
- ca làser, n m alt. sin.
- ca canya fèl·lera, n f var. ling.
- ca canyafel, n f var. ling.
- ca canyafèlere, n f var. ling.
- ca canyafel·lera, n f var. ling.
- ca canyafèl·lera, n f var. ling.
- ca canyafenu, n f var. ling.
- ca canyafèrlera, n f var. ling.
- ca canyaferna, n f var. ling.
- ca canyafètlera, n f var. ling.
- ca fel·la, n f var. ling.
- ca fèl·lera, n f var. ling.
- ca fèrlara, n f var. ling.
- ca fètlera, n f var. ling.
- nc Ferula communis L.
- nc Ferula hispanica auct. var. ling.
- nc Ferula nodiflora L. var. ling.
- nc Ferula tingitana auct. val. var. ling.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca canyaferla, n f
- ca ferla, n f sin. compl.
- ca massota, n f sin. compl.
- ca assa dolça, n f alt. sin.
- ca canya, n f alt. sin.
- ca fenollassa, n f alt. sin.
- ca fèrula, n f alt. sin.
- ca làser, n m alt. sin.
- ca canya fèl·lera, n f var. ling.
- ca canyafel, n f var. ling.
- ca canyafèlere, n f var. ling.
- ca canyafel·lera, n f var. ling.
- ca canyafèl·lera, n f var. ling.
- ca canyafenu, n f var. ling.
- ca canyafèrlera, n f var. ling.
- ca canyaferna, n f var. ling.
- ca canyafètlera, n f var. ling.
- ca fel·la, n f var. ling.
- ca fèl·lera, n f var. ling.
- ca fèrlara, n f var. ling.
- ca fètlera, n f var. ling.
- nc Ferula communis L.
- nc Ferula hispanica auct. var. ling.
- nc Ferula nodiflora L. var. ling.
- nc Ferula tingitana auct. val. var. ling.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia anglesa, n f sin. compl.
- ca pedaç, n m sin. compl.
- ca pelaia, n f sin. compl.
- ca pelaia rossa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca tacó, n m sin. compl.
- ca acedia, n f var. ling.
- ca palà, n f var. ling.
- ca palaya, n f var. ling.
- ca platija, n f var. ling.
- ca sarrandell, n m var. ling.
- ca solla, n f var. ling.
- nc Pleuronectes platessa
- es palusa
- es platija
- es solla
- es solla europea
- fr plie
- fr plie d'Europe
- en European plaice
- en plaice
<Peixos > Pleuronèctids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca capellà, n m
- ca mòllera, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia anglesa, n f sin. compl.
- ca pedaç, n m sin. compl.
- ca pelaia, n f sin. compl.
- ca pelaia rossa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca tacó, n m sin. compl.
- ca acedia, n f var. ling.
- ca palà, n f var. ling.
- ca palaya, n f var. ling.
- ca platija, n f var. ling.
- ca sarrandell, n m var. ling.
- ca solla, n f var. ling.
- nc Pleuronectes platessa
- es palusa
- es platija
- es solla
- es solla europea
- fr plie
- fr plie d'Europe
- en European plaice
- en plaice
<Peixos > Pleuronèctids>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carena, n f
- ca aresta, n f sin. compl.
- ca cella, n f sin. compl.
- ca esquenall, n m sin. compl.
- es divisoria de aguas, n f
- fr faîte, n m
- fr ligne de faîte, n f
- en watershed, n
<Enginyeria forestal>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Catalunya Vella, n f
- es Cataluña Vieja
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
En el capítol XXXIII de les Costumas de Cathalunya, compilades pel canonge i jurista Pere Albert, recollides posteriorment en les Constitucions e altres drets de Cathalunya, en fer referència a la dependència del pagès respecte al seu senyor es diu que «en una part de Cathalunya que es dita veya Cathalunya [.] homens solius qui no són cavallers, són axi destrets de lurs senyors, que lurs fills són homens de lurs senyors.». Segons aquest text, la Catalunya Vella comprenia «tot lo Bisbat de Girona, e quaix la mija part del Bisbat de Barcelona, qui es desa del riu Llobregat vers solixent, e la major partida del bisbat de Vic». Pons Guri n'assenyala aquests territoris fent esment al fet que no en formaven part els comtats de Rosselló i Cerdanya.
El jurista Tomàs Mieres es refereix també a la Catalunya Vella en la seva obra Apparatus, concretament, en el capítol XXV «De rusticis, et hominibus solidis domicilia transferentibus». T. Bisson, en els seus estudis sobre el segle XII parla de l'aparició del nom de Catalunya Vella a partir del segle XII.
Els geògrafs han recollit també aquesta denominació des de Pere Gil, Onofre Manescal, Esteve de Corbera i Francesc Diago; modernament i, a partir de Font i Saguer, s'ha acceptat aquesta designació de les dues parts de Catalunya. - V. t.: Catalunya Nova n f
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Farmacologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca catxet, n m
- es sello, n m
- fr cachet, n m
- en cachet, n
- en wafer, n
<.FITXA REVISADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Farmacologia>
Definició
<Ciències de la salut > Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>
- ca cella, n f
- es ceja
- en eyebrow
- TA supercilium
<Oftalmologia > Anatomia>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca cel·la, n f
- es cella
- en cella
<Arqueologia > Construccions > Estructures > Estructures religioses>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca cel·la, n f
- es cella
- en cella
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
