Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sella" dins totes les àrees temàtiques

fusta vella fusta vella

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fusta vella, n f
  • es  madera vieja
  • fr  bois vieux
  • en  old wood

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

futbol de platja futbol de platja

<09 Esports de pilota > 03 Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  futbol de platja, n m
  • ca  futbol platja, n m
  • es  fútbol playa, n m
  • fr  beach soccer, n m
  • fr  football sur sable, n m
  • fr  soccer de plage, n m
  • it  calcio da spiaggia, n m
  • it  calcio sulla sabbia, n m
  • en  beach football, n
  • en  beach soccer, n

<Esport > 09 Esports de pilota > 03 Futbol>

Definició
Modalitat de futbol practicada a l'arena de la platja, en un camp de joc delimitat per cintes, entre dos equips de cinc jugadors.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  geniva, n f
  • ca  cella, n f sin. compl.
  • es  ceja, n f
  • es  cejilla, n f
  • fr  chasse, n f
  • en  square, n

<Arts gràfiques. Edició > Parts del llibre>

Definició
Part de la coberta que sobresurt dels fulls en cadascun dels talls d'un llibre.
geniva geniva

<Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del llibre [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2023. (Diccionari en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/143>

  • ca  geniva, n f
  • ca  cella, n f sin. compl.
  • es  ceja, n f
  • es  cejilla, n f
  • fr  chasse, n f
  • en  square, n

<Arts gràfiques. Edició > Parts del llibre>

Definició
Part de la coberta que sobresurt dels fulls en cadascun dels talls d'un llibre.
heiltsuk heiltsuk

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  heiltsuk
  • ca  bella bella sin. compl.
  • de  Heiltsuk
  • de  Bella-Bella sin. compl.
  • en  Heiltsuk
  • en  Bella bella sin. compl.
  • es  heiltsuk
  • es  bella bella sin. compl.
  • eu  heiltsuk
  • eu  bella bella sin. compl.
  • fr  heiltsuk
  • fr  bella-Bella sin. compl.
  • gl  heiltsuk
  • gl  bella bella sin. compl.
  • it  heiltsuk
  • it  bella bella sin. compl.
  • nl  Heiltsuk
  • nl  Bella-Bella sin. compl.
  • pt  heiltsuk
  • pt  bella bella sin. compl.

<Wakashana > Septentrional o kwakiutl>, <Amèrica > Canadà>

Definició
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.

La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.

Els primers contactes dels heiltsuks amb els colonitzadors europeus van ser força tardans, a la fi del segle XVIII, amb els navegants que comerciaven amb pells d'animals. Al segle XIX es van instal·lar a la zona les primeres missions protestants, que van tenir uns efectes devastadors per a la cultura i les formes de vida autòctones. L'assimilació va ser molt ràpida.

Els dialectes del heiltsuk eren els següents: el haihai i el de Bella Bella al nord, i l'oowekyala al sud. No sabem a quina o quines varietats pertanyen els pocs parlants que encara viuen.

No hi ha cap denominació pròpia que englobi les tres varietats dialectals de la llengua. El terme heiltsuk té un origen anglès poc clar.

Tots els parlants de heiltsuk són ancians. La llengua ja fa dècades que no es transmet a les noves generacions, de manera que viu un avançat procés d'extinció.
hira-shuriken [ja] hira-shuriken [ja]

<Esport > Esports de combat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  hira-shuriken [ja], n m
  • ca  estrella ninja, n f sin. compl.
  • es  estrella ninja
  • es  hira shuriken
  • es  xiriquete
  • fr  étoile à lancer
  • fr  étoile de ninja
  • fr  hira shuriken
  • it  hira shuriken
  • it  stella ninja
  • en  hira shuriken
  • en  ninja star
  • en  throwing star

<Esport > Esports de combat>

Definició
Shuriken en forma d'estrella.

Nota

  • Hira-shuriken és la transcripció de la denominació japonesa segons el sistema Hepburn.
injector d'adob líquid injector d'adob líquid

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  injector d'adob líquid, n m
  • ca  rella injectora, n f
  • es  inyector de abono líquido
  • es  reja inyectora
  • fr  dent d'injection
  • fr  enfouisseur d'engrais liquides
  • it  dente iniettore
  • it  iniettore di concime liquido
  • en  injection tine
  • en  liquid fertilizer injector
  • de  Einspritzgerät für Flüssigdünger

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Aparell que s'utilitza per a injectar en profunditat, directament en el sòl, un fertilitzant natural o químic, generalment en forma líquida o gasosa.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  joc de tella, n m
  • es  chito
  • es  tanquilla
  • es  tarusa
  • es  tata

<Jocs>

Definició
Joc consistent a posar monedes damunt o darrere el palet o rèbol i des de certa distància tirar la tella per tal de separar els diners del palet; aquell que aconsegueix que els diners quedin més a prop de la tella que del palet, guanya aquells diners.
llançament damunt la botzina llançament damunt la botzina

<09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  llançament damunt la botzina, n m
  • ca  llançament sobre la botzina, n m
  • ca  cistella damunt la botzina, n f sin. compl.
  • ca  cistella sobre la botzina, n f sin. compl.
  • es  buzzer beater, n m
  • es  canasta sobre la bocina, n f
  • es  tiro sobre la bocina, n m
  • fr  buzzer beater, n m
  • it  buzzer beater, n m
  • it  canestro sulla sirena, n m
  • en  buzzer beater, n
  • en  buzzer-beater, n var. ling.

<Esport > 09 Esports de pilota > 01 Bàsquet>

Definició
Llançament vàlid efectuat just al límit de temps d'un partit o d'una part d'un partit, de tal manera que la pilota arriba al cèrcol amb el temps reglamentari acabat.

Nota

  • 1. Per extensió, també es pot parlar en molts altres esports d'una victòria o un empat damunt (o sobre) la botzina, d'un gol damunt (o sobre) la botzina, etc., per a referir-se a un resultat o una acció aconseguits just abans que s'acabi el temps de joc.
  • 2. El sinònim complementari cistella damunt la botzina (o sobre la botzina) i els equivalents anàlegs (castellà canasta sobre la bocina i italià canestro sulla sirena) tenen un sentit més restringit, ja que s'apliquen només als llançaments en què la pilota entra en el cèrcol i no a tots els llançaments fets al límit del temps (els que entren i els que no).
llançament damunt la botzina llançament damunt la botzina

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  llançament damunt la botzina, n m
  • ca  llançament sobre la botzina, n m
  • ca  cistella damunt la botzina, n f sin. compl.
  • ca  cistella sobre la botzina, n f sin. compl.
  • es  buzzer beater, n m
  • es  canasta sobre la bocina, n f
  • es  tiro sobre la bocina, n m
  • fr  buzzer beater, n m
  • it  buzzer beater, n m
  • it  canestro sulla sirena, n m
  • en  buzzer beater, n
  • en  buzzer-beater, n var. ling.

<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>

Definició
Llançament vàlid efectuat just al límit de temps d'un partit o d'una part d'un partit, de tal manera que la pilota arriba al cèrcol amb el temps reglamentari acabat.

Nota

  • 1. Per extensió, també es pot parlar en molts altres esports d'una victòria o un empat damunt (o sobre) la botzina, d'un gol damunt (o sobre) la botzina, etc., per a referir-se a un resultat o una acció aconseguits just abans que s'acabi el temps de joc.
  • 2. El sinònim complementari cistella damunt la botzina (o sobre la botzina) i els equivalents anàlegs (castellà canasta sobre la bocina i italià canestro sulla sirena) tenen un sentit més restringit, ja que s'apliquen només als llançaments en què la pilota entra en el cèrcol i no a tots els llançaments fets al límit del temps (els que entren i els que no).