Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "senal" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge, n m
- ca alba, n f alt. sin.
- ca albellatge gros, n m alt. sin.
- ca alga blanca, n f alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal alt, n m alt. sin.
- ca fenal de bou, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de bou, n m alt. sin.
- ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
- ca fenassa, n f alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca llistons, n m pl alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca albelage, n m var. ling.
- ca albelatge, n m var. ling.
- ca almelage, n m var. ling.
- ca almelatge, n m var. ling.
- ca almel·lage, n m var. ling.
- ca almel·latge, n m var. ling.
- ca almetlage, n m var. ling.
- ca ametlatge, n m var. ling.
- ca ammetlatge, n m var. ling.
- ca asbelatge, n m var. ling.
- ca atbellatge, n m var. ling.
- ca auvellatge, n m var. ling.
- ca balatge, n m var. ling.
- ca belage, n m var. ling.
- ca belatge, n m var. ling.
- ca bellatge, n m var. ling.
- ca beratge, n m var. ling.
- ca elbelatge, n m var. ling.
- ca esbalatge, n m var. ling.
- ca fanals, n m pl var. ling.
- ca fenàs de monte, n m var. ling.
- ca melage, n m var. ling.
- ca mel·latge, n m var. ling.
- ca metlatge, n m var. ling.
- ca obatge, n m var. ling.
- ca obellatge, n m var. ling.
- ca ovellatge, n m var. ling.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
- nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
- nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge, n m
- ca alba, n f alt. sin.
- ca albellatge gros, n m alt. sin.
- ca alga blanca, n f alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal alt, n m alt. sin.
- ca fenal de bou, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de bou, n m alt. sin.
- ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
- ca fenassa, n f alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca llistons, n m pl alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca albelage, n m var. ling.
- ca albelatge, n m var. ling.
- ca almelage, n m var. ling.
- ca almelatge, n m var. ling.
- ca almel·lage, n m var. ling.
- ca almel·latge, n m var. ling.
- ca almetlage, n m var. ling.
- ca ametlatge, n m var. ling.
- ca ammetlatge, n m var. ling.
- ca asbelatge, n m var. ling.
- ca atbellatge, n m var. ling.
- ca auvellatge, n m var. ling.
- ca balatge, n m var. ling.
- ca belage, n m var. ling.
- ca belatge, n m var. ling.
- ca bellatge, n m var. ling.
- ca beratge, n m var. ling.
- ca elbelatge, n m var. ling.
- ca esbalatge, n m var. ling.
- ca fanals, n m pl var. ling.
- ca fenàs de monte, n m var. ling.
- ca melage, n m var. ling.
- ca mel·latge, n m var. ling.
- ca metlatge, n m var. ling.
- ca obatge, n m var. ling.
- ca obellatge, n m var. ling.
- ca ovellatge, n m var. ling.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
- nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
- nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca auró, n m
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca festuca, n f alt. sin.
- ca festuca ovina, n f alt. sin.
- ca gespet, n m alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca segaliva, n f alt. sin.
- ca aurú, n m var. ling.
- ca llispet, n m var. ling.
- ca xispet, n m var. ling.
- nc Festuca ovina L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca auró, n m
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca festuca, n f alt. sin.
- ca festuca ovina, n f alt. sin.
- ca gespet, n m alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca segaliva, n f alt. sin.
- ca aurú, n m var. ling.
- ca llispet, n m var. ling.
- ca xispet, n m var. ling.
- nc Festuca ovina L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca boletera, n f
- es setal, n m
- fr champignonnière, n f
- en mushroom glade, n
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de raboseta, n f
- ca dàctil, n m alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenàs mascle, n m alt. sin.
- ca segadissa, n f alt. sin.
- ca segaïssa, n f var. ling.
- nc Dactylis glomerata L. subsp. hispanica (Roth) Nyman
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Respecte del nom segaïssa (recollit al Castell de Guadalest), CLIM1988 indica que "l'hem de prendre amb una certa cautela, ja que no l'hem pogut contrastar i potser siga una confusió amb Brachypodium phoenicoides".
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de raboseta, n f
- ca dàctil, n m alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenàs mascle, n m alt. sin.
- ca segadissa, n f alt. sin.
- ca segaïssa, n f var. ling.
- nc Dactylis glomerata L. subsp. hispanica (Roth) Nyman
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Respecte del nom segaïssa (recollit al Castell de Guadalest), CLIM1988 indica que "l'hem de prendre amb una certa cautela, ja que no l'hem pogut contrastar i potser siga una confusió amb Brachypodium phoenicoides".
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dàctil, n m
- ca cucurulles, n f pl sin. compl.
- ca cucurulles de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs mascle, n m alt. sin.
- ca formental rodona, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba dolça, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba formental, n f alt. sin.
- ca herba tova, n f alt. sin.
- ca dactilis, n m var. ling.
- nc Dactylis glomerata L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dàctil, n m
- ca cucurulles, n f pl sin. compl.
- ca cucurulles de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs mascle, n m alt. sin.
- ca formental rodona, n f alt. sin.
- ca herba blanca, n f alt. sin.
- ca herba dolça, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba formental, n f alt. sin.
- ca herba tova, n f alt. sin.
- ca dactilis, n m var. ling.
- nc Dactylis glomerata L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca fenàs de marge, n m
- ca brossa segadissa, n f alt. sin.
- ca cabell de moro, n m alt. sin.
- ca cabells de moro, n m pl alt. sin.
- ca canyola, n f alt. sin.
- ca cerveró, n m alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal de marge, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs comú, n m alt. sin.
- ca fenàs gran, n m alt. sin.
- ca fenàs llis, n m alt. sin.
- ca fenàs mucronat, n m alt. sin.
- ca fenàs ver, n m alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca herba de marge, n f alt. sin.
- ca herba llisa, n f alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca marge, n m alt. sin.
- ca pedrenca, n f alt. sin.
- ca segadissa, n f alt. sin.
- ca segamà, n f alt. sin.
- ca brossa segaïssa, n f var. ling.
- ca estopatxo, n m var. ling.
- ca llastó, n m var. ling.
- ca segaïssa, n f var. ling.
- ca serveró, n m var. ling.
- nc Brachypodium phoenicoides (L.) Roem. et Schult.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Estopatxo és un nom alguerès provinent de l'italià stoppaccio.