Cercaterm

Nota

• Àmbit: Catalunya
• Durant el període estrictament comtal del casal de Barcelona, el qui ocupava el càrrec de senescal tenia la missió de dirigir el palau del comte barceloní i, en absència de la màxima autoritat pública, comandar els exèrcits comtals. L'origen de la dignitat de senescal cal cercar-lo a la monarquia franca, que tingué molta influència sobre els comtats catalans. Els carolingis primer i els capets després tingueren el senescal com a màxim assessor del sobirà i, de fet, com a màxim funcionari de la cort reial, cap dels exèrcits reials i administrador superior dels béns i dominis del rei. A partir del segle X, el terme senescal també fou conegut o assimilat al de dapifer.
  De fet, els grans senyors de França tingueren el seu propi senescal: com ara les cases de Normandia, Aquitània, Tolosa, Poitiers i dels Anjou (que, amb el temps, serien enemics seriosos de la casa reial de Catalunya-Aragó).
  Al comtat de Barcelona, el primer cop que s'esmenta senescal és a mitjan segle XI, amb la figura d'Amat Elderic d'Orís, encara que és molt probable que aquest alt càrrec ja existís durant la minoria d'edat del comte Ramon Berenguer I, en què assumí el govern la comtessa Ermessenda de Carcassona.
  A finals del segle XI, la senescalia del comtat de Barcelona fou associada a l'alt llinatge nobiliari dels Montcada; el 1072 ja s'esmenta el gran senescal Guillem Ramon de Montcada, que tingué una influència política enorme en aquell moment.
  Els Montcada foren detentors del càrrec de senescal (que esdevingué, de fet, i de manera conjunta, cap del govern i dels exèrcits del comte rei) fins al 1328, amb el magnat Guillem II de Montcada. En aquella data, el senescal nomenat fou el comte Pere I d'Empúries, fill del rei Jaume II.
  Durant el segle XIV, i sobretot amb les noves disposicions del rei Pere III el Cerimoniós, el càrrec de senescal anà perdent importància i atribucions. Així, les tasques de govern que duia a terme foren assumides pel majordom de la cort, i pel que fa al comandament dels exèrcits reials, passà a mans del conestable, per disposició de Pere III del 1369.
  El títol de senescal no desaparegué, però només tingué un caràcter exclusivament honorífic. Per la seva antiga tradició històrica catalana, els senescals de Catalunya continuaren en mans del llinatge dels Montcada.