Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "senglar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops, yottaflops) 0 CRITERI flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops, yottaflops)

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops, yottaflops)

<Criteris lingüístics > Pronúncia o grafia de casos singulars>

Definició
Per a la pronúncia i la grafia del singular de flop/flops (i de totes les formes que en deriven) es recomana seguir les convencions següents, aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT:
- Escriure les formes amb -s final en singular (el flops, el decaflops, l'hectoflops, el kiloflops, el megaflops, el gigaflops, el teraflops, el petaflops, l'exaflops, el zetaflops, el yottaflops).
- Mantenir exactament la mateixa forma en plural, de manera que sigui el context el que indiqui que es tracta d'un plural (els flops, els decaflops, els hectoflops, els kiloflops, els megaflops, els gigaflops, els teraflops, els petaflops, els zetaflops, els yottaflops).

Els motius d'aquesta tria són els següents:

(1) La denominació flops, que designa una unitat de mesura, s'ha creat a partir de la sigla FLOPS (corresponent a floating-point operations per second, en català 'operacions de coma flotant per segon'), de manera que la -s final no és una marca de plural sinó la lletra inicial de second.
(2) El singular *flop, per tant (que també es documenta), correspon a una interpretació errònia de flops com a forma plural.
(3) Ja hi ha un bon nombre de paraules catalanes que són iguals en singular i plural perquè en singular acaben en -s i són planes o esdrúixoles.
Ex.: (l'/els) anus, (el/els) cactus, (el/els) globus, (el/els) virus; (l'/els) absis, (el/els) cutis, (la/les) glotis, (l'/les) artritis; (el/ els) bíceps, (el/els) quàdriceps; (l'/els) albatros; (l'/els,les) àries, (el/els) bòrees
(4) És la forma més utilitzada internacionalment, encara que també es documentin usos en singular de *flop.
(5) El símbol utilitzat internacionalment (tot i no estar recollit encara en cap norma) manté la -s final.
Ex.: flops [flops], daflops [decaflops], hflops [hectoflops], kflops [kiloflops], Mflops [megaflops], Gflops [gigaflops], Tflops [teraflops], Pflops [petaflops], Eflops [exaflops], Zflops [zetaflops], Yflops [yottaflops]

El flops, amb el plural flops, és la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon.

Els múltiples del flops són el decaflops (correspon a 10 flops), l'hectoflops (102 flops), el kiloflops (també es pot escriure quiloflops, correspon a 103 flops) , el megaflops (106 flops), el gigaflops (109 flops), el teraflops (1012 flops), el petaflops (1015 flops), l'exaflops (1018 flops), el zetaflops (1021 flops) i el yottaflops (1024 flops).

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de flops, decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops i yottaflops al Cercaterm i la Neoloteca.
0 CRITERI flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops, yottaflops) 0 CRITERI flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops, yottaflops)

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops, yottaflops)

<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>

Definició
Per a la pronúncia i la grafia del singular de flop/flops (i de totes les formes que en deriven) es recomana seguir les convencions següents, aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT:
- Escriure les formes amb -s final en singular (el flops, el decaflops, l'hectoflops, el kiloflops, el megaflops, el gigaflops, el teraflops, el petaflops, l'exaflops, el zetaflops, el yottaflops).
- Mantenir exactament la mateixa forma en plural, de manera que sigui el context el que indiqui que es tracta d'un plural (els flops, els decaflops, els hectoflops, els kiloflops, els megaflops, els gigaflops, els teraflops, els petaflops, els zetaflops, els yottaflops).

Els motius d'aquesta tria són els següents:

(1) La denominació flops, que designa una unitat de mesura, s'ha creat a partir de la sigla FLOPS (corresponent a floating-point operations per second, en català 'operacions de coma flotant per segon'), de manera que la -s final no és una marca de plural sinó la lletra inicial de second.
(2) El singular *flop, per tant (que també es documenta), correspon a una interpretació errònia de flops com a forma plural.
(3) Ja hi ha un bon nombre de paraules catalanes que són iguals en singular i plural perquè en singular acaben en -s i són planes o esdrúixoles.
Ex.: (l'/els) anus, (el/els) cactus, (el/els) globus, (el/els) virus; (l'/els) absis, (el/els) cutis, (la/les) glotis, (l'/les) artritis; (el/ els) bíceps, (el/els) quàdriceps; (l'/els) albatros; (l'/els,les) àries, (el/els) bòrees
(4) És la forma més utilitzada internacionalment, encara que també es documentin usos en singular de *flop.
(5) El símbol utilitzat internacionalment (tot i no estar recollit encara en cap norma) manté la -s final.
Ex.: flops [flops], daflops [decaflops], hflops [hectoflops], kflops [kiloflops], Mflops [megaflops], Gflops [gigaflops], Tflops [teraflops], Pflops [petaflops], Eflops [exaflops], Zflops [zetaflops], Yflops [yottaflops]

El flops, amb el plural flops, és la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon.

Els múltiples del flops són el decaflops (correspon a 10 flops), l'hectoflops (102 flops), el kiloflops (també es pot escriure quiloflops, correspon a 103 flops) , el megaflops (106 flops), el gigaflops (109 flops), el teraflops (1012 flops), el petaflops (1015 flops), l'exaflops (1018 flops), el zetaflops (1021 flops) i el yottaflops (1024 flops).

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de flops, decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops i yottaflops al Cercaterm i la Neoloteca.
0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural? 0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?

<Formació per sintagmació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: camions cisterna (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: mobles bar (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: nombres índex (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: sofàs llit (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: berenars sopars (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: caces bombarders (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: conselleres delegades (EXEMPLE), n m, f

<Criteris lingüístics > Formació per sintagmació>

Definició
En un ús en singular d'una locució nominal composta de nom i nom (com ara vagó restaurant o berenar sopar), no hi ha cap dubte que tots dos noms han d'anar en singular: un vagó restaurant, un berenar sopar.

En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).

A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.

(A) NOM + NOM EN SINGULAR

El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.

Ex. 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Ex. 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Ex. 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Ex. 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]

(B) NOM + NOM EN PLURAL

El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.

Ex. 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Ex. 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Ex. 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]

Nota

  • Pel que fa al cas concret nombres índex / *nombres índexs, cal tenir en compte que la vacil·lació en la flexió del segon nom es documenta en moltes llengües romàniques, fins i tot en aquelles en què aquest canvi comporta una diferència de pronúncia (en castellà números índice i números índices; en francès, nombres indice i nombres indices; en italià, numero indice i numeri indici, i en portuguès, número índice i números índices).

    La consulta a diversos especialistes, però, confirma que la relació establerta entre nombre i índex és de subordinació (es tracta d'un tipus de nombres) i, per tant, que és més adequada la forma nombres índex. De fet, aquesta és la forma que consideren també més habitual en català.
0 CRITERI Noms compostos verb+nom: Base nominal singular o plural? 0 CRITERI Noms compostos verb+nom: Base nominal singular o plural?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Noms compostos verb+nom: Base nominal singular o plural?
  • ca  A1. Singular en noms no comptables: gratacel (EXEMPLE), n m
  • ca  A2. Singular en noms de parts del cos: lligacama (EXEMPLE), n f
  • ca  A3. Singular en compostos que són una part: cobrellit (EXEMPLE), n m
  • ca  B1. Plural en noms comptables: parallamps (EXEMPLE), n m
  • ca  B2. Plural en casos determinats de noms no comptables metonímics: tastavins (EXCEPCIÓ), n m, f
  • ca  B3. Plural en casos determinats de parts del cos no úniques: rentamans (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  C. Formes dobles opcionals en casos determinats de noms comptables: eixugamà/eixugamans (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  C. Formes dobles vacil·lants en casos determinats de noms comptables: voltadits (EXCEPCIÓ), n m

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
En un ús en plural d'una paraula composta de verb i nom (com ara aplegapilotes, formada per aplegar+pilotes), no hi ha cap dubte que el nom que en forma part també ha d'anar en plural: els para-sols, les llevaneus, els gratacels, els aplegapilotes.

En canvi, en un ús en singular d'aquesta mena de compostos, la flexió en singular o en plural del nom que en forma part pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (el para-sol) o és preferible el plural (el parallamps).

A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del nom integrat en un compost verb+nom quan el compost s'utilitza en un context singular (el para-sol, l'aplegapilotes, etc.).

(A) VERB + NOM EN SINGULAR

El nom d'un compost verb+nom s'escriu en singular (si l'ús del compost és singular) quan pertany a un dels casos següents:

A1. Noms no comptables
Són noms que no es poden comptar perquè són únics, són abstractes o descriuen una matèria. (Diem que no es poden comptar perquè no s'hi pot posar un numeral: *dos cels, *tres cels;*dues llibertats, *tres llibertats; *dues farines, *tres farines.)
Ex.: un gratacel, una llevaneu
Excepcions: Vegeu el punt B2.

A2. Noms comptables que designen una part del cos
Són els noms referits a una part del cos humà que es poden comptar. (Diem que es poden comptar perquè s'hi pot posar un numeral: dues cames, quatre mans.)
Ex. una lligacama, un pinçanàs
Excepcions: Vegeu el punt B3.

A3. Noms comptables que mantenen una relació de tot-part amb el compost
Són noms comptables que, quan van sols, designen un tot del qual el compost forma part .
Ex.: el cobrellit (un cobrellit és un element d'un llit), el picaporta (un picaporta és un element d'una porta).
[En canvi, l'escalfallits (perquè no és un element d'un llit sinó un estri que s'aplica a diversos llits, i llit és un nom comptable; correspon al cas B1.)]

(B) VERB + NOM EN PLURAL

El nom d'un compost verb+nom s'escriu en plural (encara que l'ús del compost sigui singular) quan pertany a un dels casos següents:

B1. Noms comptables

Són els noms que es poden comptabilitzar per mitjà d'un numeral: dos sofàs, tres sofàs; dues jugadores, tres jugadores; dos gots, tres gots.
Ex.: el parallamps, un comptagotes, un saltamarges
Excepcions: Vegeu els punts A2 i A3.

B2. Noms no comptables amb valor metonímic comptable
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms no comptables de compostos que volen remarcar la idea de multiplicitat. Això es dona quan, per metonímia, el nom designa un espècimen concret d'una cosa, de manera que el plural fa referència a diverses realitzacions.
Ex.: una tastavins (el plural vins designa el conjunt de varietats diferents de vi que es tasten), la Ventafocs (el plural focs designa el conjunt de realitzacions d'un foc, és similar a foguera), un penja-robes (el plural robes designa el conjunt de peces de roba).

B3. Noms que designen una part del cos no única
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms de parts del cos que es presenten de manera no única en una persona.
Ex.: el rentamans, un voltadits, un estiracabells

(C) FORMES DOBLES

C1. Opcionalitat normativa
Excepcionalment, en alguns casos es consideren igualment vàlides formes singulars i formes plurals d'un mateix compost verb+nom utilitzat en singular.
Ex.: un eixugamà, un eixugamans (com a part del cos, hi tocaria el singular; com a part del cos no única, el plural) [El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull totes dues possibilitats.]

C2. Vacil·lació d'ús
De vegades hi ha vacil·lació en l'ús real, per bé que la normativa s'hagi decantat per una sola forma.
Ex. un voltadits (*un voltadit), un tapaboques (*un tapaboca)

Nota

  • La informació recollida en aquesta fitxa està extreta, amb modificacions sobretot d'ordenació, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 12.4.1.c, pàg. 453-54).
0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural 0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural

<Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural
  • ca  Ús comptable: pluges (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n f
  • ca  Ús comptable: temperatures (EXEMPLE d'ús d'un valor), n f
  • ca  Ús comptable: vents (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n m
  • ca  Ús incomptable: pluja (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n f
  • ca  Ús incomptable: temperatura (EXEMPLE d'ús d'una magnitud), n f
  • ca  Ús incomptable: vent (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n m

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
Uns quants termes de l'àmbit de la meteorologia admeten un ús singular (com a noms incomptables) o un ús plural (com a noms comptables), segons quin sigui el significat que se'ls atribueix en cada context:

- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)

- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)

En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.

Nota

  • 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
    (termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).
0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural 0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural

<Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Termes meteorològics: Ús de singular i plural
  • ca  Ús comptable: pluges (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n f
  • ca  Ús comptable: temperatures (EXEMPLE d'ús d'un valor), n f
  • ca  Ús comptable: vents (EXEMPLE d'ús d'un episodi), n m
  • ca  Ús incomptable: pluja (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n f
  • ca  Ús incomptable: temperatura (EXEMPLE d'ús d'una magnitud), n f
  • ca  Ús incomptable: vent (EXEMPLE d'ús d'un fenomen), n m

<Física > Meteorologia>

Definició
Uns quants termes de l'àmbit de la meteorologia admeten un ús singular (com a noms incomptables) o un ús plural (com a noms comptables), segons quin sigui el significat que se'ls atribueix en cada context:

- Quan es fa referència al fenomen o a la magnitud en si, es tracta de noms incomptables. És a dir, són noms que no poden ser comptats (no se'ls pot aplicar un numeral), ni tampoc poden ser quantificats (no se'ls pot aplicar una unitat de mesura). La conseqüència d'aquesta propietat és que són noms que només s'utilitzen en singular.
. Aquest ús és el més habitual, tant en llengua general com en l'àmbit de la meteorologia.
Ex. 1: La previsió de pluja fa baixar el nombre de visitants. (pluja = Fenomen meteorològic consistent en una precipitació de gotes d'aigua procedents de la condensació del vapor d'aigua de l'atmosfera)
Ex. 2: L'anemòmetre permet mesurar la velocitat del vent. (vent = Fenomen meteorològic consistent en un moviment molt perceptible de l'aire sobre la superfície terrestre)
Ex. 3: La temperatura està condicionada, entre altres factors, per la latitud i per l'altitud. (temperatura = Magnitud física que mesura en graus l'energia cinètica mitjana de les molècules de l'aire)

- Quan es fa referència a un episodi concret del fenomen o a un valor concret de la magnitud, passen a ser noms comptables o, almenys, noms molt propers als noms comptables. És a dir, són noms que es poden entendre com a materialitzacions concretes dels fenòmens i, per tant, poden ser utilitzats en plural quan el context ho requereix. (No és habitual, però, quantificar-los: *dues pluges,* tres vents, *sis temperatures, etc.)
. Aquest ús és propi sobretot de textos d'informació meteorològica, en què és necessari referir-se a concrecions múltiples d'un fenomen en punts diferents d'una àrea geogràfica.
Ex. 1: Es preveuen pluges disperses d'intensitat variable. (pluja = Cadascun dels episodis de pluja en una àrea diversa o en moments diferents)
Ex. 2: Els vents de ponent són els més freqüents a Barcelona; La rosa dels vents; Els vents alisis. (vent = Cadascuna de les bufades de vent en direccions diverses o en moments diferents)
Ex. 3: Contrast entre les temperatures màximes i les temperatures mínimes a tot el país. (temperatura = Cadascun dels valors que pren la temperatura en punts diversos o en moments diferents)

En els contextos més habituals, doncs (referits sovint a una sola zona i a una sola franja de temps), és preferible l'ús en singular; en canvi, en contextos en què es posen en joc zones diverses d'una mateixa àrea o franges de temps diferents, és adequat l'ús en plural.

Nota

  • 1. A més dels usos en plural, cal tenir en compte que sovint també es pot fer referència al significat d'episodi d'un fenomen o valor d'una magnitud per mitjà de formes més específiques: plugims, gotellades, ruixats, xàfecs, tempestes, etc. per als episodis de pluja; airades, ventijols, embats, ràfegues, ventades, etc. per als episodis de vent, i valors, màximes, mínimes, etc. per als valors que pren la temperatura.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, La temperatura i la pluja? O també podem dir les temperatures i les pluges?, en el blog del TERMCAT
    (termcat.blog.gencat.cat/2016/06/23/la-temperatura-i-la-pluja-o-tambe-podem-dir-les-temperatures-i-les-pluges/).
acte administratiu singular acte administratiu singular

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  acte administratiu singular, n m
  • es  acto administrativo singular, n m

<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>

Definició
Acte administratiu el destinatari del qual és una persona o diverses persones concretes.

Nota

  • 1. Els actes administratius singulars es notifiquen a les persones interessades.
  • 2. Acte administratiu singular s'oposa a acte administratiu general.
ad hoc ad hoc

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ad hoc, adj
  • ca  ad hoc, adj
  • ca  creat -ada a aquest efecte, adj
  • ca  específic -a, adj
  • ca  singular, adj
  • es  ad hoc, adj
  • es  adecuado -da, adj
  • es  apropiado -da, adj
  • es  creado -da al efecto, adj
  • es  específico -da, adj
  • es  singular, adj

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Per a això.

Nota

  • Expressió d'àmbit general, entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC. En llenguatge jurídic indica exclusivitat; per exemple, una norma ad hoc és una norma aprovada expressament per a ésser aplicada a una situació determinada.
    Exemple: El desplegament reglamentari donarà lloc a l'establiment de normes singulars i procediments d'informació específics en funció dels tipus de productes, de conformitat amb el que estableix la normativa ad hoc de la Unió Europea.
    També és possible l'ús adverbial d'aquesta locució.
    Exemple: Un càrrec creat ad hoc.
adhesiu de segellar adhesiu de segellar

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  adhesiu de segellar, n m
  • es  adhesivo de sellar

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  adiar, v tr
  • es  adiar
  • es  señalar
  • fr  donner jour
  • it  segnalare

<Dret administratiu>

Definició
Fixar una activitat per a un dia determinat.