Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "senyor" dins totes les àrees temàtiques

boca de conill boca de conill

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boca de conill, n f
  • ca  boca de dragó, n f alt. sin.
  • ca  boca de gall, n f alt. sin.
  • ca  boqueta de llop, n f alt. sin.
  • ca  brams d'ase, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  gatets, n m pl alt. sin.
  • ca  gatolins, n m pl alt. sin.
  • ca  gola de llop, n f alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de gossos, n f alt. sin.
  • ca  herba sabatera, n f alt. sin.
  • ca  mamaconill, n m alt. sin.
  • ca  morro de vedell, n m alt. sin.
  • ca  quico-fam, n m alt. sin.
  • ca  quico-té-fam, n m alt. sin.
  • ca  sabateta, n f alt. sin.
  • ca  sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  sabateta del Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes del Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  trencaqueixals, n m/f alt. sin.
  • ca  vedells, n m pl alt. sin.
  • ca  badells, n m pl var. ling.
  • ca  gosets, n m pl var. ling.
  • ca  herba de gosos, n f var. ling.
  • nc  Antirrhinum barrelieri Boreau

<Botànica > escrofulariàcies>

boca de conill boca de conill

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boca de conill, n f
  • ca  boca de dragó, n f alt. sin.
  • ca  boca de gall, n f alt. sin.
  • ca  boqueta de llop, n f alt. sin.
  • ca  brams d'ase, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets, n m pl alt. sin.
  • ca  conillets de camp, n m pl alt. sin.
  • ca  gatets, n m pl alt. sin.
  • ca  gatolins, n m pl alt. sin.
  • ca  gola de llop, n f alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de gossos, n f alt. sin.
  • ca  herba sabatera, n f alt. sin.
  • ca  mamaconill, n m alt. sin.
  • ca  morro de vedell, n m alt. sin.
  • ca  quico-fam, n m alt. sin.
  • ca  quico-té-fam, n m alt. sin.
  • ca  sabateta, n f alt. sin.
  • ca  sabateta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  sabateta del Nostre Senyor, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • ca  sabatetes del Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  trencaqueixals, n m/f alt. sin.
  • ca  vedells, n m pl alt. sin.
  • ca  badells, n m pl var. ling.
  • ca  gosets, n m pl var. ling.
  • ca  herba de gosos, n f var. ling.
  • nc  Antirrhinum barrelieri Boreau

<Botànica > escrofulariàcies>

cabells d'àngel cabells d'àngel

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabells d'àngel, n m pl
  • ca  cabells, n m pl sin. compl.
  • ca  cuscuta, n f sin. compl.
  • ca  pèl de nuvi, n m sin. compl.
  • ca  pèls, n m pl sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  barba de caputxí, n f alt. sin.
  • ca  barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
  • ca  cabell d'àngel, n m alt. sin.
  • ca  cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  cabellera, n f alt. sin.
  • ca  cabellera d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  cabellets, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de romaní, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
  • ca  seda, n f alt. sin.
  • ca  cúscuta, n f var. ling.
  • nc  Cuscuta sp. pl.

<Botànica > convolvulàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions cabells d'àngel, cabells, cuscuta, pèl de nuvi, pèls, barba de caputxí, cabell de la Mare de Déu, ca­bellera, cabellera d'àngel, cabellets, cabells de Déu Nostre Senyor, cabells de la Mare de Déu, cabells de Nostre Senyor, pèls de nuvi i seda per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
cabells d'àngel cabells d'àngel

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabells d'àngel, n m pl
  • ca  cabells, n m pl sin. compl.
  • ca  cuscuta, n f sin. compl.
  • ca  pèl de nuvi, n m sin. compl.
  • ca  pèls, n m pl sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  barba de caputxí, n f alt. sin.
  • ca  barbes de caputxí, n f pl alt. sin.
  • ca  cabell d'àngel, n m alt. sin.
  • ca  cabell de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  cabellera, n f alt. sin.
  • ca  cabellera d'àngel, n f alt. sin.
  • ca  cabellets, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Déu Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  cabells de romaní, n m pl alt. sin.
  • ca  pèls de nuvi, n m pl alt. sin.
  • ca  seda, n f alt. sin.
  • ca  cúscuta, n f var. ling.
  • nc  Cuscuta sp. pl.

<Botànica > convolvulàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions cabells d'àngel, cabells, cuscuta, pèl de nuvi, pèls, barba de caputxí, cabell de la Mare de Déu, ca­bellera, cabellera d'àngel, cabellets, cabells de Déu Nostre Senyor, cabells de la Mare de Déu, cabells de Nostre Senyor, pèls de nuvi i seda per a Cuscuta sp. pl. (principalment C. epithymum).
caixer senyor caixer senyor

<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:

MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.

D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  caixer senyor, n m

<Festes de Menorca > Estructura > Càrrecs>

Definició
Representant de l'estament noble en la Junta de Caixers de les festes de Sant Joan de Ciutadella, que presideix la colcada.

Nota

  • No té flexió de gènere perquè els protocols de les festes de Sant Joan no permeten la participació de les dones en la colcada.
calabruixa calabruixa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa, n f
  • ca  allassa, n f sin. compl.
  • ca  barralets, n m pl sin. compl.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m sin. compl.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  candeler, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  calabrulles, n f pl var. ling.
  • nc  Muscari Mill.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa, n f
  • ca  allassa, n f sin. compl.
  • ca  barralets, n m pl sin. compl.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m sin. compl.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  candeler, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  calabrulles, n f pl var. ling.
  • nc  Muscari Mill.

<Botànica > liliàcies>

calabruixa grossa calabruixa grossa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa grossa, n f
  • ca  allassa blava, n f sin. compl.
  • ca  pipiu blau, n m sin. compl.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de colobra, n m alt. sin.
  • ca  alls de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  alls de serp, n m pl alt. sin.
  • ca  barralet, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  bruixa, n f alt. sin.
  • ca  cabeçola, n f alt. sin.
  • ca  calabruix, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa de cap de moro, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa gran, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  candeler, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  claus de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  coll de colom, n m alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  cúgols, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  marcet, n m alt. sin.
  • ca  mascaró, n m alt. sin.
  • ca  nyicris, n m alt. sin.
  • ca  penitent, n m alt. sin.
  • ca  pipius blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  agüelico, n m var. ling.
  • ca  all de culobra, n m var. ling.
  • ca  calabruisa, n f var. ling.
  • ca  calabrulla, n f var. ling.
  • ca  calambruixa, n f var. ling.
  • ca  coll blau, n m var. ling.
  • ca  marcet en penatxo, n m var. ling.
  • nc  Muscari comosum (L.) Mill.
  • nc  Hyacinthus comosus L. sin. compl.

<Botànica > liliàcies>

calabruixa grossa calabruixa grossa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa grossa, n f
  • ca  allassa blava, n f sin. compl.
  • ca  pipiu blau, n m sin. compl.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de colobra, n m alt. sin.
  • ca  alls de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  alls de serp, n m pl alt. sin.
  • ca  barralet, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  bruixa, n f alt. sin.
  • ca  cabeçola, n f alt. sin.
  • ca  calabruix, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa de cap de moro, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa gran, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  candeler, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  claus de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  coll de colom, n m alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  cúgols, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  marcet, n m alt. sin.
  • ca  mascaró, n m alt. sin.
  • ca  nyicris, n m alt. sin.
  • ca  penitent, n m alt. sin.
  • ca  pipius blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  agüelico, n m var. ling.
  • ca  all de culobra, n m var. ling.
  • ca  calabruisa, n f var. ling.
  • ca  calabrulla, n f var. ling.
  • ca  calambruixa, n f var. ling.
  • ca  coll blau, n m var. ling.
  • ca  marcet en penatxo, n m var. ling.
  • nc  Muscari comosum (L.) Mill.
  • nc  Hyacinthus comosus L. sin. compl.

<Botànica > liliàcies>

calabruixa petita calabruixa petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calabruixa petita, n f
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de les bruixes, n m alt. sin.
  • ca  all de les colobres, n m alt. sin.
  • ca  all de serp, n m alt. sin.
  • ca  allassa, n f alt. sin.
  • ca  allassa blava, n f alt. sin.
  • ca  alls de bruixa, n m pl alt. sin.
  • ca  alls de serp, n m pl alt. sin.
  • ca  barralet, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  bruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixa de quaresma, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  capblau, n m alt. sin.
  • ca  caps blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clau de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  claus de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  cúgols, n m pl alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri d'ase, n m alt. sin.
  • ca  lliri dels sembrats, n m alt. sin.
  • ca  marcet, n m alt. sin.
  • ca  nyicris, n m alt. sin.
  • ca  quaresmes, n f pl alt. sin.
  • ca  quaresmetes, n f pl alt. sin.
  • ca  xolombrins, n m pl alt. sin.
  • ca  all de sarracho, n m var. ling.
  • ca  calabrulla, n f var. ling.
  • ca  calambruixa, n f var. ling.
  • nc  Muscari neglectum Guss. ex Ten.
  • nc  Muscari atlanticum Boiss. et Reut. var. ling.
  • nc  Muscari racemosum auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>