Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "sequa�" dins totes les àrees temàtiques

abús sexual abús sexual

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abús sexual, n m
  • es  abuso sexual

<Dret penal>

Definició
Atemptat contra la llibertat sexual sense utilitzar violència ni intimidació.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'abús sexual es diferencia de l'agressió sexual pel fet que no hi ha violència ni intimidació, mentre que en l'agressió sexual sí que n'hi ha. El capítol II del títol VIII del llibre II del Codi penal (CP) conté els anomenats abusos sexuals. El bé jurídic protegit és, segons les modalitats, la llibertat o la indemnitat sexual.
    En alguns casos, tot i que hi hagi consentiment existeix el delicte, bé perquè el consentiment es considera irrellevant, per exemple, en el cas dels menors de tretze anys, de les persones privades de sentit i quan s'abusa del trastorn mental d'una persona; bé perquè el consentiment està viciat per un abús de superioritat o per la presència d'un engany. Quan l'abús consisteix en accés carnal per via vaginal, anal o bucal o en la introducció de membres corporals o d'objectes per alguna de les dues primeres vies, cal imposar una pena superior a l'establerta pel tipus bàsic. En tots els casos la concurrència de les circumstàncies tercera, víctima especialment vulnerable, o quarta, abús d'una situació de superioritat de l'article 180.1, comporta la imposició de la meitat superior de la pena.
    L'article 181 es refereix al tipus bàsic castigat amb la pena de presó d'entre un i tres anys o una multa d'entre divuit i vint-i-quatre mesos; l'article 182, als casos en què hi hagi accés carnal o introducció de membres corporals o d'objectes per als quals es fixa la pena de presó d'entre quatre i deu anys.
    L'àmbit del comportament bàsic de l'article 181 queda molt reduït: s'hi poden incloure casos d'actes de contingut sexual duts a terme sense consentiment i sense violència o intimidació, o casos en els quals s'ha negat el consentiment.
    L'article 181.2 fa referència a tres casos que es consideren no consentits, és a dir, casos en què el delicte existeix encara que hi hagi consentiment: a) els abusos comesos sobre menors de tretze anys. La reforma del 30 d'abril de 1999 va modificar l'edat, que fins aleshores se situava en els dotze anys; b) els abusos comesos sobre persones privades de sentit. Es tracta de casos en què el subjecte passiu està inconscient. Juntament amb els casos d'inconsciència també es pot plantejar la possibilitat d'entendre que hi ha privació de sentit en casos de semiinconsciència. Allò rellevant en aquest cas ha de ser que la persona no estigui en situació de consentir; c) els abusos sobre el trastorn mental d'una persona. No n'hi ha prou que el subjecte passiu pateixi un trastorn mental i que el subjecte actiu el conegui, sinó que el subjecte actiu s'ha d'aprofitar d'aquesta situació. El significat de trastorn s'ha de vincular a allò que estableix l'article 20.
    També es consideren abusos sexuals els comesos amb el consentiment de la víctima quan s'hagi obtingut abusant d'una situació de superioritat per part del subjecte actiu. Les raons de la superioritat poden ser molt diverses, i són freqüents en àmbits familiars. També s'hi inclouen les relacions laborals, docents, etc. La superioritat ha de comportar una disminució de la llibertat de la víctima. Segons la jurisprudència cal «una superioritat manifesta que coarti la llibertat de la víctima» (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 24.6.2000, ponent: Jiménez García).
    L'article 182 inclou comportaments que, en cas que siguin amb violència o intimidació, donarien lloc al delicte de violació de l'article 179.
    Pel que fa als comportaments típics, l'article 182 inclou tres modalitats d'accés carnal: la vaginal, l'anal i la bucal. A diferència de la redacció anterior, que parlava d'accés carnal com a penetració vaginal, ara es considera que qualsevol de les tres modalitats és accés carnal, ja que el CP parla «d'accés carnal per via vaginal, anal o bucal». Es discuteix que en tots aquests casos es pugui parlar d'«accés carnal», especialment en el cas de la penetració bucal. Pel que fa a la introducció d'objectes, l'article 182 només inclou la introducció d'objectes per via vaginal o anal. La doctrina ha criticat sovint la inclusió en l'article 182 de comportaments de gravetat diferent que són castigats amb la mateixa pena. En aquest sentit, la nova redacció representa una millora de l'establerta en la redacció del 1995, tot i que no es pot dir que els comportaments inclosos siguin igual de greus; no sembla, per exemple, que l'anomenada penetració bucal sigui equiparable a les altres dues.
    D'altra banda, l'article 183 castiga l'abús mitjançant engany amb la pena de presó d'entre un i dos anys o amb una multa d'entre dotze i vint-i-quatre mesos, és a dir, una pena lleugerament inferior a la tipificada per l'article 181. La presó i la multa són alternatives, només se n'ha d'imposar una. Quan hi ha accés carnal o comportaments assimilats s'imposa la pena de presó d'entre dos i sis anys. En aquest cas, la diferència de pena respecte de l'article 181 és important. Es tracta d'un dels casos en què hi ha consentiment, però aquest està viciat per la presència de l'engany. En aquest cas el subjecte passiu ha de tenir més de tretze anys i menys de setze.
    Tradicionalment, la jurisprudència ha interpretat l'engany com la promesa incomplerta de matrimoni. Però aquesta interpretació no deriva directament del text de la llei, que permet donar rellevància a qualsevol tipus d'engany. L'important és, d'una banda, que l'engany sigui suficient, i aquí s'ha de tenir present l'edat de la víctima: un engany pot ser suficient per a un menor de setze anys i podria no ser-ho per a un adult, i, d'altra banda, que el consentiment s'hagi prestat com a conseqüència de l'engany. Si encara que s'hagin fet falses promeses, o manifestacions falses, la víctima ha consentit de totes maneres, no es pot imputar el consentiment a l'engany, i per tant, no s'hi pot aplicar l'article 183.
    En tots els abusos sexuals s'imposa la meitat superior de la durada de la pena quan hi concorren les circumstàncies tercera o quarta de l'article 180. Es tracta de les mateixes circumstàncies tipificades per als delictes d'agressió sexual, però aquí plantegen problemes que són diferents dels de les agressions sexuals. La circumstància tercera de l'article 180 fa referència a situacions d'especial vulnerabilitat de la víctima, per raó d'edat, malaltia o situació, i, en tot cas, quan sigui menor de tretze anys. Aquesta circumstància i el corresponent agreujament de la pena no es poden aplicar en els casos previstos en l'apartat 2 de l'article 181, clarament quan la víctima és menor de tretze anys, i en tots els casos en què l'especial vulnerabilitat de la víctima derivi d'alguna de les circumstàncies esmentades en l'article 181.2. El mateix s'esdevé en l'article 181.3, quan la prevalença de la relació de superioritat derivi de les relacions esmentades en la circumstància quarta de l'article 180.
    El delicte d'abús sexual només es castiga quan es comet dolosament i no requereix expressament la presència de cap element subjectiu de l'injust; tot i així, un sector de la doctrina considera necessària la presència de l'anomenat ànim lúbric. El Codi vigent no fixa la comissió imprudent d'aquest delicte; per tant, els casos d'imprudència derivats normalment d'algun error queden impunes. En el delicte d'abusos sexuals, com en altres delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals, de vegades l'única prova de què es disposa és la declaració de la víctima. Això provoca que sovint en els recursos davant el Tribunal Suprem hom al·legui que s'ha vulnerat la presumpció d'innocència (STS del 9.6.2000, ponent: Sánchez Melgar).
    El delicte d'abús sexual només es pot perseguir si hi ha una denúncia de la persona agreujada, del seu representant legal o una querella del ministeri fiscal, que ha d'actuar «ponderant els interessos legítims en presència» (art. 191). Aquesta regla general té una excepció en els casos en què «sigui menor d'edat, un incapaç o una persona desvalguda». En aquest cas, n'hi ha prou amb la denúncia del ministeri fiscal. Tot i que es tracta de delictes que poden ser perseguits a instància de part, l'article 191.2 estableix la irrellevància del perdó: «El perdó de l'ofès o del representant legal no extingeix l'acció penal ni la responsabilitat d'aquesta classe.»
agressió sexual agressió sexual

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agressió sexual, n f
  • es  agresión sexual

<Dret penal>

Definició
Agressió violenta i intimidatòria contra la llibertat sexual d'una persona.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El van condemnar per un delicte d'agressió sexual.
agressor sexual | agressora sexual agressor sexual | agressora sexual

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agressor sexual | agressora sexual, n m, f
  • es  agresor sexual / agresora sexual
  • fr  agresseur sexuel / agresseuse sexuelle
  • en  sexual aggressor

<Dret>

Definició
Persona que comet una agressió sexual.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agulla, n f
  • ca  canal, n f
  • ca  rec, n m
  • ca  séquia, n f
  • es  canal

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Conducte fet de terrissa, de zenc, etc., destinat a portar, a donar pas, a l'aigua o a qualsevol altre líquid.
alfabetisme sexual alfabetisme sexual

<Ciències socials > Sexualitat. Erotisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

  • ca  alfabetisme sexual, n f
  • es  alfabetismo sexual, n m
  • fr  alphabétisme sexuel, n m
  • en  sexual literacy, n

<Sexualitat i erotisme > Consentiment>

Definició
Capacitat d'una persona de discernir entre la informació i els mites entorn de la sexualitat i viure una sexualitat plena i saludable.
alfabetisme sexual alfabetisme sexual

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

  • ca  alfabetisme sexual, n f
  • es  alfabetismo sexual, n m
  • fr  alphabétisme sexuel, n m
  • en  sexual literacy, n

<Sexualitat i erotisme > Consentiment>

Definició
Capacitat d'una persona de discernir entre la informació i els mites entorn de la sexualitat i viure una sexualitat plena i saludable.
anguila anguila

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
assetjament sexual assetjament sexual

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  assetjament sexual, n m
  • es  acoso sexual
  • fr  harcèlement sexuel
  • en  sexual harassment

<Dret penal>

Definició
Conducta persistent contra la llibertat d'una persona que comet el qui li sol·licita favors de naturalesa sexual per a ell o per a un tercer, d'una manera que resulta ofensiva, humiliant i intimidatòria per a la persona afectada i li provoca problemes psicològics, morals i professionals.
assetjament sexual assetjament sexual

<Ciències socials > Sexualitat. Erotisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la sexualitat i l'erotisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/262/>

  • ca  assetjament sexual, n m
  • es  acoso sexual, n m
  • fr  harcèlement sexuel, n m
  • en  sexual harassment, n

<Sexualitat i erotisme > Comportaments socials>

Definició
Assetjament consistent a sol·licitar favors de naturalesa sexual, d'una manera que resulta ofensiva, humiliant i intimidatòria per a la persona afectada.

Nota

  • L'assetjament sexual és delicte.