Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "seriar" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llastar, v tr
- ca sorrar, v tr sin. compl.
- es lastrar
- fr lester
- en ballast, to
<Ports > Accions>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca lleixivar, v tr
- es lejiar, v tr
- fr lessiver, v tr
- en leach (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca llengua de signes sèrbia
- ca llengua de signes iugoslava sin. compl.
- ar لغة الإشارات الصربية
- cy Iaith arwyddion Serbia
- cy Iaith arwyddion iwgoslafia sin. compl.
- de Serbische Gebärdensprache
- en Serbian Sign Language
- en Yugoslavian Sign Language sin. compl.
- es lengua de signos serbia
- es lengua de signos yugoslava sin. compl.
- eu serbiar keinu hizkuntza
- eu jugoslaviar keinu hizkuntza sin. compl.
- fr langue des signes serbe
- fr langue des signes yougoslave sin. compl.
- gn ñe'ẽ rechaukaha Sérvia
- gn ñe'ẽ rechaukaha jugosláva sin. compl.
- nl Servische Gebarentaal
- pt língua gestual sérvia
- ru Сербский язык жестов
- ru Югославский язык жестов sin. compl.
- zh 塞尔维亚手语
- zh 南斯拉夫手语 sin. compl.
<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > Montenegro>, <Europa > Sèrbia>
Definició
L'any 1979 es va iniciar l'estandardització de la llengua. Durant l'època iugoslava es considerava que la llengua de signes sèrbia i la llengua de signes eslovena eren dialectes d'una única llengua signada iugoslava.
<Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca màquina d'overloc, n f
- ca sobrefiladora, n f
- es overlock
- es sobrehiladora
- es sobreorilladora
- fr surjeteuse
- en overlock
- en overlock machine
- en overlock seawing machine
- en serger
<Indústria > Indústria tèxtil > Maquinària>
Definició
<Maquinària tèxtil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca màquina d'overloc, n f
- ca sobrefiladora, n f
- es overlock
- es sobrehiladora
- es sobreorilladora
- fr surjeteuse
- en overlock
- en overlock machine
- en overlock seaming machine
- en serger
<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Maquinària tèxtil>
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca màquina de serrar, n m
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca màquina de serrar juntures, n f
- ca tallador de juntures, n m sin. compl.
- es serradora de juntas
<Construcció > Obres públiques>
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca música serial, n f
- ca serialisme, n m
- es música serial, n f
- es serialismo, n m
<Educació musical>
<Ciències de la vida > Bioquímica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca mediar, v tr
- es mediar, v tr
- it mediare, v tr
- en mediate, to, v tr
<Ciències de la vida > Bioquímica>
Definició
Nota
- 1. L'equivalent anglès to mediate té un abast més ampli que mediar, de manera que sovint, segons el context, és preferible traduir-lo per intervenir, participar, fer d'intermediari, assistir, determinar, facilitar, originar, etc. De la mateixa manera, l'adjectiu anglès mediated, pres del participi de to mediate, té un significat més ampli que mediat -ada i de vegades la solució de traducció més recomanable i més natural en català no és el calc mediat -ada sinó formes alternatives; per exemple, immunitat cel·lular en comptes de *immunitat mediada per cèl·lules (de cell-mediated immunity); interaccions d'origen químic en comptes de *interaccions mediades químicament (de chemically-mediated interactions); inhibició amb cetuximab en comptes de *inhibició mediada per cetuximab (de cetuximab-mediated inhibition), hipersensibilitat produïda per immunocomplexos en comptes de *hipersensibilitat mediada per immunocomplexos (de immune complex-mediated hypersensibility), etc.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca mediar, v tr
- ca mitjançar, v tr sin. compl.
- es mediar, v tr
- fr médier, v tr
- fr soumettre à la médiation, v tr
- it mediare, v tr
- en mediate, to, v tr
<Dret>
Definició
Nota
-
1. Els verbs mediar i mitjançar es poden construir amb dues estructures de complements de règims diferents, amb la particularitat que cap dels complements és imprescindible:
a) Una estructura transitiva amb un màxim de tres complements: un complement directe referit a allò que es media, un complement preposicional referit al conflicte en què es media (s'introdueix amb la preposició en) i un complement preposicional referit a les parts entre les quals es media (s'introdueix amb les preposicions entre o amb). D'aquesta manera podem dir mediar un acord en un litigi entre l'empresa i els treballadors.
b) Una estructura transitiva amb un màxim de dos complements: un complement directe referit al conflicte en què es media i un complement preposicional referit a les parts entre les quals es media (s'introdueix amb les preposicions entre o amb). D'aquesta manera podem dir mediar un litigi entre l'empresa i els treballadors (i, a partir d'aquí, el litigi mediat entre l'empresa i els treballadors). - 2. El verb mitjançar, que en llengua general es refereix de manera més àmplia a l'acció de servir de mitjancer o intermediari, en l'àmbit de la mediació és propi sobretot de contextos divulgatius.
