Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "servera" dins totes les àrees temàtiques

ArcGIS Server ArcGIS Server

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ArcGIS Server

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG>

Definició
Programari servidor de SIG, desenvolupat i comercialitzat per ESRI Inc. des del final de 2003, que combina la funcionalitat de servidor de dades espacials i servidor d'aplicacions web de SIG.

ArcGIS Server aplega la funcionalitat de productes anteriors separats com ArcSDE i ArcIMS i incorpora per primer cop la capacitat d'implementar serveis web de geoprocessament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura client-servidor arquitectura client-servidor

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  arquitectura client-servidor, n f
  • ca  arquitectura de dos nivells, n f sin. compl.
  • es  arquitectura a dos niveles
  • es  arquitectura cliente-servidor
  • en  client-server architecture
  • en  two-tier architecture

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari>

Definició
Organització d'un sistema informàtic amb un component de programari central de processament, que actua com a servidor, el qual admet peticions de múltiples aplicacions d'usuari, ordinadors o dispositius, que actuen com a clients.

Nota

  • L'arquitectura client-servidor està pensada principalment per a distribuir les aplicacions entre ordinadors en sistemes en xarxa local.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura client-servidor arquitectura client-servidor

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  arquitectura client-servidor, n f
  • ca  arquitectura de dos nivells, n f sin. compl.
  • es  arquitectura a dos niveles
  • es  arquitectura cliente-servidor
  • en  client-server architecture
  • en  two-tier architecture

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari>

Definició
Organització d'un sistema informàtic amb un component de programari central de processament, que actua com a servidor, el qual admet peticions de múltiples aplicacions d'usuari, ordinadors o dispositius, que actuen com a clients.

Nota

  • L'arquitectura client-servidor està pensada principalment per a distribuir les aplicacions entre ordinadors en sistemes en xarxa local.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura client-servidor arquitectura client-servidor

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  arquitectura client-servidor, n f
  • ca  arquitectura de dos nivells, n f sin. compl.
  • es  arquitectura a dos niveles
  • es  arquitectura cliente-servidor
  • en  client-server architecture
  • en  two-tier architecture

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari>

Definició
Organització d'un sistema informàtic amb un component de programari central de processament, que actua com a servidor, el qual admet peticions de múltiples aplicacions d'usuari, ordinadors o dispositius, que actuen com a clients.

Nota

  • L'arquitectura client-servidor està pensada principalment per a distribuir les aplicacions entre ordinadors en sistemes en xarxa local.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
atura la comunicació amb el servidor de discussions atura la comunicació amb el servidor de discussions

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  atura la comunicació amb el servidor de discussions
  • en  stop communication with discussion server

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzeroler, n m
  • ca  atzerola (fruit), n f sin. compl.
  • ca  atzerolera, n f sin. compl.
  • ca  soroller, n m sin. compl.
  • ca  sorolla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  atzaroler, n m var. ling.
  • ca  atzeroller, n m var. ling.
  • ca  ceroler, n m var. ling.
  • ca  serola (fruit), n f var. ling.
  • ca  seroler, n m var. ling.
  • ca  serolera, n f var. ling.
  • ca  seroller, n m var. ling.
  • ca  sirola (fruit), n f var. ling.
  • ca  siroler, n m var. ling.
  • ca  sirolera, n f var. ling.
  • nc  Crataegus azarolus L.

<Botànica > rosàcies>

atzeroler atzeroler

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzeroler, n m
  • ca  atzerola (fruit), n f sin. compl.
  • ca  atzerolera, n f sin. compl.
  • ca  soroller, n m sin. compl.
  • ca  sorolla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  atzaroler, n m var. ling.
  • ca  atzeroller, n m var. ling.
  • ca  ceroler, n m var. ling.
  • ca  serola (fruit), n f var. ling.
  • ca  seroler, n m var. ling.
  • ca  serolera, n f var. ling.
  • ca  seroller, n m var. ling.
  • ca  sirola (fruit), n f var. ling.
  • ca  siroler, n m var. ling.
  • ca  sirolera, n f var. ling.
  • nc  Crataegus azarolus L.

<Botànica > rosàcies>

autenticació del servidor autenticació del servidor

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  autenticació del servidor
  • en  server authentication

<Localització > Fraseologia>

avantatge del servei avantatge del servei

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  avantatge del servei, n m
  • es  ventaja al servicio
  • fr  avantage dedans
  • en  ad in
  • en  advantage in
  • en  advantage server

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Definició
Avantatge que té el servidor després d'un iguals.

Nota

  • En competicions internacionals, el jutge de cadira anuncia aquesta situació de joc dient avantatge i a continuació el nom del jugador o del país que representa, en cas que la competició sigui per equips de diferents països.
avantatge del servei avantatge del servei

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tennis. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 92 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 16) ISBN 84-7739-234-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  avantatge del servei, n m
  • es  ventaja al servicio
  • fr  avantage dedans
  • en  ad in
  • en  advantage in
  • en  advantage server

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Tennis>

Definició
Avantatge que té el servidor després d'un iguals.

Nota

  • En competicions internacionals, el jutge de cadira anuncia aquesta situació de joc dient "avantatge" i acontinuació el nom del jugador o del país que representa en cas de competicions per equips nacionals.