Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ses" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ésser, n m
  • ca  ser, n m sin. compl.
  • es  ser
  • en  being
  • de  Sein

<Filosofia>

Acord sobre l'Aplicació de Mesures Sanitàries i Fitosanitàries Acord sobre l'Aplicació de Mesures Sanitàries i Fitosanitàries

<Economia > Comerç > Comerç internacional > Barreres al comerç internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ACCIÓ - AGÈNCIA PER A LA COMPETITIVITAT DE L'EMPRESA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les barreres al comerç internacional [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/324/>

  • ca  Acord sobre l'Aplicació de Mesures Sanitàries i Fitosanitàries, n m
  • ca  acord MSF, n m sin. compl.
  • es  Acuerdo sobre la Aplicación de Medidas Sanitarias y Fitosanitarias, n m
  • es  Acuerdo MSF, n m sin. compl.
  • fr  Accord SPS, n m
  • fr  Accord sur l'application des mesures sanitaires et phytosanitaires, n m
  • en  Agreement on the Application of Sanitary and Phytosanitary Measures, n
  • en  SPS agreement, n
  • en  SPS, n sigla

<Barreres al comerç internacional > 04 Política comercial>

Definició
Acord internacional de l'Organització Mundial del Comerç que estableix un marc multilateral de normes que serveixen de guia per a l'elaboració, adopció i compliment de mesures sanitàries i fitosanitàries destinades a protegir la vida i la salut de persones, animals i plantes.
aigües internacionals aigües internacionals

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigües internacionals, n f pl
  • ca  alta mar, n f sin. compl.
  • es  aguas internacionales
  • es  alta mar
  • fr  haute mer
  • en  high seas

<Costes > Normativa>

Definició
Conjunt d'espais marítims que no formen part de les aigües jurisdiccionals de cap estat i que estan sotmesos als tractats i convenis internacionals.
aixada aixada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aixada, n f
  • ca  fes, n m sin. compl.
  • es  azada, n f
  • fr  houe, n f
  • en  hoe, n

<Enginyeria forestal>

alta mar alta mar

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alta mar, n f
  • es  alta mar
  • fr  haute mer
  • fr  large
  • en  high seas
  • en  offshore

<Costes > Oceanografia>

Definició
Espai marítim lluny de la costa.
autoescala semiautomàtica autoescala semiautomàtica

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  autoescala semiautomàtica, n f
  • ca  AES, n f sigla
  • es  autoescala semiautomática
  • es  AES sigla

<Bombers > Recursos > Parc mòbil>

Definició
Vehicle automòbil dotat d'una escala extensible que s'acciona mitjançant la combinació de mecanismes manuals i de dispositius automàtics.
bateria inercial bateria inercial

<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.

Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.

  • ca  bateria inercial, n f
  • ca  bateria de rotor, n f sin. compl.
  • ca  bateria de volant, n f sin. compl.
  • es  batería de rotor, n f
  • es  batería de volante, n f
  • es  batería inercial, n f
  • fr  batterie à volant, n f
  • it  batteria a volano, n f
  • en  flywheel energy storage, n
  • en  FES, n sigla

<Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode viari > Dispositius i propietats>, <Mobilitat sostenible > Mitjans de transport > Mode ferroviari > Dispositius i propietats>

Definició
Bateria electromecànica que emmagatzema energia a partir de la rotació d'un volant d'inèrcia en levitació magnètica, generalment alimentat elèctricament, cosa que li permet acumular ràpidament una gran quantitat d'energia en poc espai i alliberar-la també ràpidament.

Nota

  • En l'àmbit de la mobilitat sostenible, les bateries inercials s'utilitzen sobretot en la frenada regenerativa per a emmagatzemar l'energia generada en el procés de frenar.
Blighia sapida Blighia sapida

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Blighia sapida
  • es  aki
  • es  akí
  • es  seso vegetal
  • fr  akée
  • fr  aki
  • fr  ris de veau végetal
  • en  ackee
  • en  akee
  • nc  Blighia sapida

<Botànica>

Nota

  • Arbre de la família de les sapindàcies.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càssia, n f
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  senet d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  senet de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  sen, n m var. ling.
  • nc  Cassia acutifolia Delile
  • nc  Senna alexandrina Mill. sin. compl.
  • nc  Cassia angustifolia Vahl var. ling.

<Botànica > cesalpiniàcies>

càssia càssia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càssia, n f
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  senet d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  senet de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  sen, n m var. ling.
  • nc  Cassia acutifolia Delile
  • nc  Senna alexandrina Mill. sin. compl.
  • nc  Cassia angustifolia Vahl var. ling.

<Botànica > cesalpiniàcies>