Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "setembre" dins totes les àrees temàtiques

desembre desembre

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  desembre, n m
  • es  diciembre, n m
  • fr  décembre, n m
  • pt  Dezembro, n m
  • en  December, n

<Grans Magatzems > Expressions útils > Mesos>

Leonis Minòrids de Desembre Leonis Minòrids de Desembre

<Ciències de la Terra > Astronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  Leonis Minòrids de Desembre, n m pl
  • es  Leo Minóridas de diciembre, n f pl
  • fr  Leonis Minorides de décembre, n f pl
  • en  December Leonis Minorids, n pl

<Ciències de la Terra > Astronomia>

Definició
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació del Lleó Menor que té lloc anualment a mitjan desembre, amb el pic d'activitat al voltant del 14 de desembre.

Nota

  • El cos progenitor dels Leonis Minòrids de Desembre és probablement el cometa C/1798 X1 (Bouvard).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nyàmera, n f
  • ca  nyàmera (tubercle), n f sin. compl.
  • ca  patata de canya, n f sin. compl.
  • ca  dimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  nyàmeres, n f pl alt. sin.
  • ca  pataca, n f alt. sin.
  • ca  pataca de pala, n f alt. sin.
  • ca  patarota, n f alt. sin.
  • ca  patata burba, n f alt. sin.
  • ca  patata de Màlaga, n f alt. sin.
  • ca  patata moruna, n f alt. sin.
  • ca  patata setembrera, n f alt. sin.
  • ca  patates, n f pl alt. sin.
  • ca  patates de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  patates nyàmeres, n f pl alt. sin.
  • ca  ramons, n m pl alt. sin.
  • ca  setembres, n m pl alt. sin.
  • ca  trumfa nyama, n f alt. sin.
  • ca  nyama, n f var. ling.
  • ca  nyàmara, n f var. ling.
  • ca  nyapes, n f pl var. ling.
  • ca  topinambur, n m var. ling.
  • ca  tupinambo, n m var. ling.
  • ca  tupinambur, n m var. ling.
  • nc  Helianthus tuberosus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

nyàmera nyàmera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  nyàmera, n f
  • ca  nyàmera (tubercle), n f sin. compl.
  • ca  patata de canya, n f sin. compl.
  • ca  dimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  nyàmeres, n f pl alt. sin.
  • ca  pataca, n f alt. sin.
  • ca  pataca de pala, n f alt. sin.
  • ca  patarota, n f alt. sin.
  • ca  patata burba, n f alt. sin.
  • ca  patata de Màlaga, n f alt. sin.
  • ca  patata moruna, n f alt. sin.
  • ca  patata setembrera, n f alt. sin.
  • ca  patates, n f pl alt. sin.
  • ca  patates de jardí, n f pl alt. sin.
  • ca  patates nyàmeres, n f pl alt. sin.
  • ca  ramons, n m pl alt. sin.
  • ca  setembres, n m pl alt. sin.
  • ca  trumfa nyama, n f alt. sin.
  • ca  nyama, n f var. ling.
  • ca  nyàmara, n f var. ling.
  • ca  nyapes, n f pl var. ling.
  • ca  topinambur, n m var. ling.
  • ca  tupinambo, n m var. ling.
  • ca  tupinambur, n m var. ling.
  • nc  Helianthus tuberosus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  octubres, n m pl
  • ca  setembres, n m pl alt. sin.
  • ca  setembrina, n f alt. sin.
  • ca  teresetes, n f pl alt. sin.
  • nc  Aster novi-belgii L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull la denominació setembrina per a Aster novi-belgii i algunes espècies congèneres.
octubres octubres

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  octubres, n m pl
  • ca  setembres, n m pl alt. sin.
  • ca  setembrina, n f alt. sin.
  • ca  teresetes, n f pl alt. sin.
  • nc  Aster novi-belgii L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • MASCLANS recull la denominació setembrina per a Aster novi-belgii i algunes espècies congèneres.